dissabte, 12 de febrer de 2011

La brúixola

En la darrera cursa d'orientació, la rogaining de l'Espulga Calba vaig perdre la brúixola de dit. Quan em vaig iniciar en les curses d'orientació ho vaig fer amb una brúixola que feia temps que corria  per casa i que de fet gairebé mai havia utilitzat per res. A mesura que vaig anar fent curses vaig veure la necessitat d'utilitzar una brúixola de dit. Abans de comprar-la el primer que em va assessorar sobre el seu funcionament va ser en Joan Sánchez d'Aligots a l'acabar una cursa popular.
Vaig tenir clar que si volia continuar fent curses d'orientació la nova compra seria imprescindible, però tampoc era un estri fàcil de trobar. Portava ja una vintena de curses quan finalment en una cursa de Copa Catalana a Santpedor a la tardor del 2007 li vaig poder comprar al Lluís Ferrer. La compra no va pas ser senzilla, ja que en el moment de decidir-me pel model van començar les preguntes: per la ma dreta o per la ma esquerra ? i altres preguntes molt més tècniques per les que fruit de la meva ignorància no tenia resposta. Simplement volia una brúixola de dit.
Pensava que només pel fet de tenir la nova brúixola milloraria molt en les curses d'orientació i no va pas ser així. La mateixa cursa de Santpedor va ser un desastre i em continuava costant molt afinar l'orientació i fer un bon ús de la nova brúixola. Al finalitzar la cursa vaig tornar a demanar consell a un expert. La víctima aquest cop va ser en Lluís Trunas.
Amb el temps i a mesura de fer moltes curses i també un curs vaig anar a aprenent el seu maneig i he anat  guanyat habilitat. Fa poc, a finals de novembre en el TICBCN2010 vaig afegir-hi un nou estri a la brúixola: una lupa per poder veure millor els detalls del mapa. Estava molt content amb el nou artifici i creia que em podria ser de molta utilitat en properes curses. Noméshe tingut la oportunitat d'utilitzar-la en un parell de rogainings.
La vaig deixar al terra al davant del fita 83 de The Wild Boar 2011 per fer les meves necessitats. Estava junt amb el mapa. Vaig agafar el mapa amb preses per prendre la decisió, juntament amb els companys del meu equip, de quin camí seguir. Una mica més enllà de la fita vaig ser conscient que m'havia deixat la brúixola al terra. Vaig tornar enrere ràpidament, però ja no era enlloc.


Aquí va quedar abandonada la pobre brúixola
i de ben segur que va passar a altres dits

M'ha fet un bon servei, en gairebé un centenar de curses. Em sap greu haver estat tant descuidat, encara que després he comprovat que en aquella cursa es van perdre moltes coses, fins el punt que la podríem anomenar la cursa dels objectes perduts.
Per culpa del meu mal cap em tocarà rascar-me la butxaca, i no podré trigar massa a decidir-me a fer la comprar ja que aviat tornaré a participar en una nova cursa d'orientació.