dimecres, 18 de juliol de 2012

Passeig romà


Es tracta d'una ruta ben fàcil. És més aviat un passeig que segueix les restes del que havia estat una via romana que era un ramal de la Via Augusta.  Alguns diuen que era la Via Annia que enllaçava Figueres amb el Coll d'Ares, per tornar a enllaçar amb la Via Augusta ja dins de la Gàl·lia, encara que altres fonts no ho semblen tenir tan clar.
L'inici de la ruta està a Sant Pau de Segúries, davant d'una columna informativa al final d'un tram asfaltat. Fa sol, però malgrat estar a ple estiu la temperatura és agradable gràcies a un lleuger vent que refresca. El camí no presenta cap dificultat encara que per moments es va enfilant en direcció al Coll de Capsacosta. És fàcil observar les restes del que havia estat la via romana.

Ben aviat arribo al trencall de la font de l'Arç i poc després al Coll. Tal com indica un cartell aquí dalt es canvia de comarca (del Ripollès a la Garrotxa) i de tipus de vegetació. A partir d'aquí i a mesura que la via va descendint puc contemplar les parts més interessants i més ben conservades.
No em trobaré amb ningú en tot aquest agradable passeig. Antigament devia ser una ruta molt transitada. D'altra manera no hauria tingut sentit aquesta costosa inversió tant de temps com d'esforç.
Molta gent ha d'haver passat per aquest camí, amb les seves preocupacions, dèries, objectius. Aquestes pedres hauran sofert el pas de molts cavalls, carros i persones amunt i avall. Fa dos mil·lennis que estan aquí. M'agrada pensar que trepitjo els mateixos llocs que al llarg de molts anys han trepitjat moltes altres persones. Alguna part de la seva ànima encara deu restar per aquests viaranys. Malgrat que ha estat una via fora de servei ara torna a ser un lloc transitat. Actualment fins i tot s'hi organitza una caminada popular. 
Va baixant amb alguns revolts importants en direcció a la Vall de Bianya. Contemplo les muntanyes i els boscos de La Garrotxa: quin munt d'arbres!


Els romans eren uns consumats constructors i uns cartells al llarg de tota la via informen d'algunes curiositats que d'altra manera passarien per alt al vianant:  els murs de contenció, roderes, clavegueram, plataformes de gir pels carros, els pilons guarda-rodes, ...
Arribo fins a Can Sargantana, les runes del que va ser un antic hostal. I aquí posaré punt i final aquesta caminada. Ja porto una mica més d'una hora i decideixo tornar enrere i donar per acabat aquest passeig romà que m'ha permès trepitjar un camí ple d'història i gaudir d'un entorn magnífic rodejat de silenci i solitud.