dimecres, 1 d’agost de 2012

Trescada

Des que faig orientació gairebé aquesta és la única modalitat de cursa que practico, però de tant en tant m'agrada tornar a retrobar sensacions i participar en altres modalitats de cursa. Entre les moltes possibilitats de curses i entrenaments que s'ofereixen en el cap de setmana, hi havia dues opcions que em cridaven l'atenció: la cursa popular d'orientació de Sant Martí de Centelles i la Trescada 2012. Totes dues eren noves per mi. Finalment vaig decidir oblidar-me de l'orientació i anar a la cursa de muntanya.
Com sempre una cursa, en part serveix per comprovar el teu estat de forma. Es tractava d'una cursa de més de 20 kms. i uns 1000 metres de desnivell amb sortida i arribada a Riells del Montseny, després de pujar i baixar fins el conegut Pantà de Santa Fe.
Només arribar a Riells noto que la organització està desbordada amb tanta gent. Hi ha una bona cua per recollir el pitrall. El seu sistema no resulta massa efectiu i es fa lent. No tinc pressa, paciència. Ens informen que retardaran la sortida de la cursa, però que seran puntuals amb la sortida dels caminadors. Aprofiten per donar algunes explicacions del recorregut i d'alguns aspectes que hem de tenir en compte.
Entre aquestes que ja he aconseguit el pitrall i marxo cap el cotxe a canviar-me i posar-me a punt. He agafat la gorra vermella de les grans ocasions. Arribo just quan acaben de donar la sortida i ja no queda massa gent badant per allà. Surto al darrera de tot amb calma. Segons ens han dit la primera part és per pista i més aviat planera. Aprofitaré per escalfar i anar posant el motor en marxa. A casa veient el perfil havia fet una previsió d'unes 3 hores.
Ben aviat em trobo amb el Xavi Papell, a qui fa molt de temps que no veia i que fa la trescada caminant i fent fotos.
Foto de Xavi Papell

A poc a poc vaig avançant gent i em començo a trobar bé amb un bon ritme de cursa. Ja d'entrada observo que els punts quilomètrics no estan ben col·locats. Per tant prendre com a referència el Forerunner que per alguna cosa ha de servir. De fet a la web de la cursa parlaven de 21 km. que després d'un canvi de circuït van canviar per 23 i que avui a la sortida ens deien que serien 25. Total farem els que siguin.
Després de una mica més de 4 kms. per pista forestal i d'una pronunciada baixada entrem en un corriol en pujada on em cal caminar una estona fins tornar a agafar una altra pista. Porto 32 minuts en el km. 5.

Passat el km. 6 i després de beure del canti del primer avituallament ens fiquem en un costerut corriol que puja cap a Santa Fe tot resseguint el que suposo que és la Riera de Gualba que ens cal travessar algunes vegades. Malgrat que el corriol és estret i amb fort desnivell em trobo fort i quan tinc l'oportunitat vaig avançant posicions. Aviat som de nou en una pista. Ara ja puc córrer de nou encara que sigui a un ritme lent i anar superant desnivell tot fent giragonses.
No deixarem aquesta pista fins arribar al pantà de Santa Fe. Uns metres abans trobem el segon avituallament de cursa i passo el km. 10 amb 1-30, però pràcticament ja es pot donar la pujada per acabada.

Un cop vorejat el pantà encara cal seguir pujant però el desnivell ja no és tan pronunciat i aviat comença la baixada. Encara que sé que se'm farà llarga i pesada ja en tenia ganes. Passo de llarg del tercer avituallament. No vull trencar el bon ritme que he agafat en aquest inici de la baixada, de moment per pista. De cop i volta hi ha un sobtat canvi de vegetació i són pins els que rodegen la pista. És un tram molt agradable amb una baixada molt amable.  Km. 15 i 2-01 de cursa, i seguim baixant.


Després del km. 17 trobem el 4rt. avituallament abans de tornar a pujar. Una mica d'aigua i segueixo. Del grup que anàvem surto el primer, però en una zona de corriol on comença de nou a baixar, em despisto, no veig les marques i faig uns metres de més. Aviat sóc conscient de l'errada i torno enrere, però ja he perdut el grup en el que anava i ja no els tornaré a atrapar, excepte a un parell. Gaudeixo en solitari d'aquesta zona de corriol. M'agrada baixar atent a les pedres i a les giragonses d'aquestes zones.
De nou per pista agafem les senyals del GR-83 en direcció a Mataró segons posa els cartellets. És un GR que tinc pendent de fer un estiu d'aquests. km. 20 en 2-33. Deixem una masia en reconstrucció a la nostra dreta i m'aturo en el darrer avituallament. Des d'aquí fins el final seguirem els senyals d'aquest GR. Serà pràcticament tot corriol, rodejats d'alzines sureres, i d'algun tram arran de la riera de Riells. Ara ja qualsevol petita pujada es fa feixuga. Com sempre a aquestes alçades de cursa ensopego amb una pedra per no aixecar prou els peus. Tinc que anar amb compte. Els darrers metres ja tornen a ser per pista.
Gairebé he complert el meu pronòstic inicial: 2-59 per 23,5 km. de recorregut amb els metres extres inclosos.
A l'arribada ens espera una bona clara i bon entrepà de botifarra i una nova samarreta per la col·lecció. He gaudit de la cursa i de l'ambient. Sobre tot, m'ha agradat que no hi ha temps al final. Suposo que això no agrada pas a tota la gent. Però realment per què correm ? En el meu cas per gaudir de l'esforç, i posar el meu cos a prova després d'un període d'entrenament i comprovar que aquest respon al que li exigeixo. Això ja és suficient no demano res més. Potser els que busquen altres fites en una cursa aquest tipus de cursa casolana no els hi agradi del tot.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona crònica. Jo també la vaig fer i trobo un encert que no hi hagi temps al final. Si algú vol saber el temps que miri el seu rellotge/pulsòmetre (entre els quals m'incloc).

MERCÈ MONTSERRAT ha dit...

Bones, m'afegeixo als comentaristes...
Jo soc de les poques / pocs que la vàrem fer caminant. Voldria comentar que, pel que fa a l'organització de la sortida, bastant caòtica, atès que no ens trobàven als llistats fet que va provocar un xic de cua; així mateix varen haver problemes amb un trencall, en el qual no hi havia cap senyal i molts dels nostres companys es varen perdre, fent, conseqûenment 3 - 4 km extres que va provocar que alguns d'ells es desmotivessin.
Pel que fa a l'arribada, trobo de molt mal gust que tan sols t'ofereixin un got de refresc, doncs a totes les curses / marxes que he fet, que no són poques, te n'ofereixen els gots que vulguis...... i pel que fa a la samarreta, la feina que he tngut per bescanviar-la de talla, i per això que no me l'havia posada
Tot i aquestes crítiques que faig, trobo que els paisatges eren meravellosos, molts d'ells ja coneguts de la Travessa al Montseny, però no per això magnífics.....
Ens veiem el proper any!

Ricard Masferrer ha dit...

Hi ha molta diferència entre fer una marxa d'aquestes corrent o caminant. Com dius Mercè hi ha molts aspectes a millorar en la organització d'aquesta cursa, però com que a mi em va anar bé respecte al que cercava que era provar-me una mica físicament després d'estar molt de temps sense fer curses de muntanya ja ho vaig trobar prou bé.
Tens raó que el marcatge en alguns moments era defectuós i crec que qui més qui menys es va perdre en algun moment o al menys va tenir dubtes. I també és cert que al final de la cursa cal no ser gasiu en donar líquid, sobre tot, després d'un dia de calor.