dijous, 27 de setembre del 2012

Torno a orientar-me

Fa més de dos mesos que no trec la brúixola del calaix. Tenia ganes de tornar a fer una cursa d'orientació. La sort farà que aquesta tornada sigui a Gósol, un lloc que m'agrada. Ja hi havia anat de petit amb els meus pares amb el 600 quan la carretera era de terra. Vaig córrer una cursa d'orientació fa tres anys i en tenia un bon record. 
Els corredors d'èlit disputaven el campionat de Catalunya d'ultrallarga i en la resta de categories i per no ser menys també ens esperava una cursa més llarga de l'habitual. En el meu cas en concret eren 6.600 metres amb 345 m. de desnivell i 14 fites. 
Surto concentrat després d'un breu escalfament. Per arribar al triangle hi ha una forta pujada. La faig caminant i aprofito per prendre la primera decisió. La fita 1 està a l'altra banda del turó. El rodejo pel terreny obert tot buscant el camí fins trobar el punt d'atac. Quant surto del camí ja encaro la fita directament. Ha resultat fàcil, però he estat lent. De ben segur que podia anar més ràpid. Quant estic arribant a la fita 2 m'avança el José Luis. Tant en aquesta com en la 3 he estat molt més ràpid.
La ruta cap la 4 la veig clara. Tracto d'anar a nivell pel mig del bosc i més o menys ho aconsegueixo, encara que quan surto a terreny obert veig que m'he desviat una mica del que m'havia proposat. Rectifico sense problemes i aviat em trobo en el punt d'atac, una corba del camí davant d'una clariana, però perdo al voltant d'un minut per acabar de localitzar la fita.
Per arribar a 5 cal superar un fort desnivell pel mig d'un bosc i intento fer-ho sense desgastar-me massa. Hi ha un moment en que no tinc gens clar d'estar on toca, però intueixo que la fita està una mica més a l'esquerra. Estic de sort i allà està, davant d'una magnífica vista del Pedraforca.


Ara afronto la tirada més llarga de tota la cursa, més de 1300 metres en línia recta. Veig una ruta força clara, primer per un camí i després per uns terrenys oberts fins entrar al bosc i vorejar un turó que em porta fins l'aigua. Allà agafo un camí fins a un encreuament des d'on ja encaro cap a la fita tot aprofitant uns terrenys oberts força evidents que no estan massa lluny. Han estat 19 minuts, però no ha estat difícil.
De nou torno als terrenys oberts que rodejo a nivell fins encarar un corriol al principi no massa evident i que localitzo perquè veig a una corredora que hi baixa. El corriol condueix fins a la fita 7.
D'allà surto a nivell a través del bosc fins un camí que ja conec d'abans i torno a la zona de l'avituallament. Aprofito per beure de nou. D'allà surt un camí en pujada. Sense arribar a dalt de tot del turó i ja en baixada travesso dos petits cursos d'aigua que estan secs i nova fita.
La 9 està ben a prop però no hi ha massa referències útils, o al menys jo no sé veure-les. M'enfilo fins dalt la carena i cerco intuïtivament anar a cap a la fita a nivell. M'avança el Trunas i m'ajuda a trobar-la. Les dos següents (10 i 11) són fàcils.
Una nova tirada llarga fins a la 12: de nou més de 1000 metres que resolc amb facilitat. Dues fites més i s'acaba la cursa. Camí de la darrera dono una volta innecessària en la que probablement perdo un parell de minuts. Encara ara no entenc l'errada que he fet.
Acabo enfadat amb mi mateix per aquesta darrera fita, però en general estic satisfet amb 1-53-39 i 9500 metres reals de cursa. No he doblat el temps de guanyador (1-12), el meu objectiu de totes les curses de la temporada, 18è de 21 classificats. Passo una bona estona comentant la cursa tant amb companys de club com amb altres orientadors.
No he tingut dificultats per escollir la ruta entre fita i fita. Crec que he fet unes bones eleccions evitant en tot moment fer més desnivell del imprescindible. Encara puc córrer més entre fita i fita així com no fer aturades innecessàries davant dubtes poc raonables.