Segueixo amb el meu entrenament per l'European Rogaining Championship 2013 que ja s'apropa. Vull provar si sóc capaç d'un esforç físic continuat en el temps. Faré el que podria considerar-se una mena de simulació de cursa.
Agafo el cotxe i l'aparco a sota del castell de Gallifa. Utilitzaré el mapa de la Nigth Experience i la convertiré amb el meu personal Day Experience passant pels controls que no vaig visitar el dia de la cursa. Una mica després de dos quarts d'una ja estic en marxa. Fa un magnífic dia d'hivern amb gens de fred. Estic just al davant de la Mola de Gallifa.
Tresco en solitari per les pistes forestals i corriols i en algú moment també pel mig del bosc. Troto a les baixades i en el pla, i tracto d'anar el més ràpid possible en les pujades fortes. Vaig prenent decisions a mesura que avanço. Les sensacions són bones. Aviat tinc gana i sense aturar-me em menjo el primer entrepà que m'he preparat a casa aquest matí.
Reconec alguns llocs que el dia de la Night Experience en la foscor em van passar absolutament desapercebuts. Veig el Farell que comprovo que està dins del mapa, malgrat no haver-hi cap fita. Passo pel costat de Sant Sebastià de Montmajor i després d'una forta pujada avanço per un corriol estret i planer en el que córrer és tot un plaer.
Enllaço amb una baixada que em permet anar força ràpid. Porto 2.30 hores d'entrenament i canvio d'estratègia. Aniré més lluny del que havia planificat des de casa. En alguns trams deixo els camins i corriols i faig un bosc a través prou divertit.
Passades les 4 hores encara em trobo prou fort per seguir trotant en el pla i caminant fort a les pujades. Passo per Sant Jaume de Vallverd. Hi vam estar el dia de la rogaining nocturna i ni tan sols ho vaig sospitar. Com canvien les coses a plena llum del dia! Caldrà tenir-ho en compte el dia del ERC13.
El sol ja s'amaga i passo per una fita que devia estar en un banc ben atrotinat que hi ha dalt d'un turó des de que s'albira una magnífica vista de l'estimat Sant Llorenç del Munt. Només uns minuts abans hi hauria contemplat una posta de sol d'aquells de postal. Potser caldrà tornar a aquest indret en un altre dia.
Lentament la foscor es va fent present i segueixo avançant per camins i corriols escoltant el silenci i les fresses del meu voltant. Necessito posar en marxar el frontal. La temperatura també baixa amb rapidesa. Ja és negra nit en la darrera mitja hora. M'agrada.
Passo balanç mentalment i m'ha sortit el que hauria estat una bona rogaining.
Ja de nou en el cotxe, m'abrigo, i menjo el segon entrepà del dia abans de posar rumb cap a Sant Cugat del Vallés on m'espera la nocturna del turró-O.
Arribo just a temps per començar la nocturna. Correré amb el David, un amic que fa la seva primera cursa d'orientació. Farem la curta. M'anirà bé després de portar tot el dia voltant per la muntanya i al mateix temps aprofitaré per anar explicant els elements bàsics d'una cursa d'orientació al David. Malgrat tot, avui no és una cursa massa normal. Ens han preparat un puzzle-O, una modalitat que no havia corregut mai.
Aquest és el mapa de la cursa amb les seves 10 fites i els seus 10 fragments del puzzle-O que cal anar col·locant mentalment al seu lloc per localitzar la fita corresponent.
Anem fent pel Parc Central de fita a fita. El David és molt més ràpid i hi ha moments que em costa seguir-lo, sobre tot, a les pujades on em noto molt pesades les cames. Ens ho passem bé resolent el puzzle. És una modalitat que m'agrada.
Per gran sorpresa nostra ja que tampoc hem anat massa depresa arribem els primers, després de poc més de 40 minuts. Comentem com ha anat. Al David li ha agradat molt i ja està pensant en repetir. Poc després de nosaltres arriba la primera noia del circuït curt i a continuació el Felip.
No ho sabia i malgrat ser una nocturna tenim premi: un turró de xocolata, com no ?
Després de descansar m'aixeco ben d'hora al matí per completar aquest entrenament. Surto a córrer dos hores més. Malgrat el cansament i tenir les cames pesades, les sensacions són bones i puc trotar a un ritme força acceptable. Amb això tanco el darrer entrenament llarg que m'ha de servir per afrontar amb certa garantia el Campionat d'Europa de Rogaining de la Llacuna del 26 i 27 de gener. Han estat 9 hores de cursa en 19 hores.
A veure si hi ha sort i assolim una millor posició que la medalla de xocolata. Després de tants i tants anys de curses correré per primera vegada un campionat d'Europa. Em fa il·lusió.
Enllaço amb una baixada que em permet anar força ràpid. Porto 2.30 hores d'entrenament i canvio d'estratègia. Aniré més lluny del que havia planificat des de casa. En alguns trams deixo els camins i corriols i faig un bosc a través prou divertit.
Passades les 4 hores encara em trobo prou fort per seguir trotant en el pla i caminant fort a les pujades. Passo per Sant Jaume de Vallverd. Hi vam estar el dia de la rogaining nocturna i ni tan sols ho vaig sospitar. Com canvien les coses a plena llum del dia! Caldrà tenir-ho en compte el dia del ERC13.
El sol ja s'amaga i passo per una fita que devia estar en un banc ben atrotinat que hi ha dalt d'un turó des de que s'albira una magnífica vista de l'estimat Sant Llorenç del Munt. Només uns minuts abans hi hauria contemplat una posta de sol d'aquells de postal. Potser caldrà tornar a aquest indret en un altre dia.
Lentament la foscor es va fent present i segueixo avançant per camins i corriols escoltant el silenci i les fresses del meu voltant. Necessito posar en marxar el frontal. La temperatura també baixa amb rapidesa. Ja és negra nit en la darrera mitja hora. M'agrada.
Passo balanç mentalment i m'ha sortit el que hauria estat una bona rogaining.
Ja de nou en el cotxe, m'abrigo, i menjo el segon entrepà del dia abans de posar rumb cap a Sant Cugat del Vallés on m'espera la nocturna del turró-O.
Arribo just a temps per començar la nocturna. Correré amb el David, un amic que fa la seva primera cursa d'orientació. Farem la curta. M'anirà bé després de portar tot el dia voltant per la muntanya i al mateix temps aprofitaré per anar explicant els elements bàsics d'una cursa d'orientació al David. Malgrat tot, avui no és una cursa massa normal. Ens han preparat un puzzle-O, una modalitat que no havia corregut mai.
Aquest és el mapa de la cursa amb les seves 10 fites i els seus 10 fragments del puzzle-O que cal anar col·locant mentalment al seu lloc per localitzar la fita corresponent.
Anem fent pel Parc Central de fita a fita. El David és molt més ràpid i hi ha moments que em costa seguir-lo, sobre tot, a les pujades on em noto molt pesades les cames. Ens ho passem bé resolent el puzzle. És una modalitat que m'agrada.
Per gran sorpresa nostra ja que tampoc hem anat massa depresa arribem els primers, després de poc més de 40 minuts. Comentem com ha anat. Al David li ha agradat molt i ja està pensant en repetir. Poc després de nosaltres arriba la primera noia del circuït curt i a continuació el Felip.
No ho sabia i malgrat ser una nocturna tenim premi: un turró de xocolata, com no ?
Després de descansar m'aixeco ben d'hora al matí per completar aquest entrenament. Surto a córrer dos hores més. Malgrat el cansament i tenir les cames pesades, les sensacions són bones i puc trotar a un ritme força acceptable. Amb això tanco el darrer entrenament llarg que m'ha de servir per afrontar amb certa garantia el Campionat d'Europa de Rogaining de la Llacuna del 26 i 27 de gener. Han estat 9 hores de cursa en 19 hores.
A veure si hi ha sort i assolim una millor posició que la medalla de xocolata. Després de tants i tants anys de curses correré per primera vegada un campionat d'Europa. Em fa il·lusió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada