diumenge, 18 d’agost de 2013

Refugis del torb I: Queralbs - Hostal Pastuira

Abans d'anar dormir deixo preparada la motxilla al peu del llit com si de la vetlla de les armes es tractés. Surto de casa que encara és ben fosc. Les carreteres a aquestes hores estan solitàries. Osona em rep amb la boira de costum.
Gairebé a trenc d'alba ja sóc en el petit poble de Queralbs per començar la meva aventura dels darrers estius. Per endavant tinc 7 dies de caminar en solitari gaudint de l'esforç i també del paisatge.


La pujada per les Gorges del Freser és una pujada amable. Puja a poc a poc amb trams gairebé plans en els que et pots prendre un respir. L'aigua baixa a cuita-corrents entre roques i saltirons per aquestes gorges on s'escolta la suau fressa a tota hora. Aigua que prové dels cims propers. M'ho agafo amb calma. Avui tinc un bon desnivell per endavant. Ressegueixo el camí pel seu voral que em porta amunt, amunt sense descans. M'aturo un moment a contemplar el salt del Grill.

Món palau és dins d'un cingle 
que el Freser parteix en dos;
a cada banda de cingle
tinc finestres i balcons,
amb heureres per cortina,
lligaboscos per festó.
De riba a riba abraçant-se
vells roures que fan de pont, ...
Passo la palanca i a partir d'aquí el corriol va guanyant alçada sense descans fent ziga-zagues. El Torreneules allà dalt vigila al caminant, com un gegant protector. El sol ja toca al camí i començo a planejar. Tot són pistes de que Coma de Vaca està ben a prop. Encara que coneguda la visió d'aquesta vall no em deixa de sorprendre.


Al refugi faig una aturada per menjar el primer entrepà i uns quants fruits secs acompanyats d'una birra. Segueixo el GR-11 pel costat del Freser. Contemplo l'espectacle de les bestioles d'aquest indret: marmotes que fugen corrent com si algú les empaités. Les de l'altra banda del riu s'ho miren amb més calma. I també els reis de les alçades, les grans aus volant pel cel. Potser voltors ? No ho sé. A part de les que volen un grup ben nombrós es belluguen al bell mig de la muntanya, crec que fent-se un tip d'alguna cosa.
Cada cop que em giro contemplo més i més núvols, i més, i més grisos. Primer a sobre el Balandrau, però després també sobre el Torreneules. S'estan preparant per donar guerra.


La pujada segueix suau fins que ja a sota del Coll de la Marrana abandono la riba del Freser i la seva companyia per anar a buscar el coll. Es fa feixuc. Es tracta d'una pujada exigent. Començo a tenir dubtes de pujar al Bastiments. Dóna la impressió que en qualsevol moment es pot posar a ploure, i no tinc ganes de mullar-me el primer dia.
Un cop el coll contemplo el paisatge i analitzo la situació. Si pujo a Bastiments augmenten les possibilitats de que m'agafi la pluja. Sóc prudent i enfilo la baixada. Fins arribar aquí he fet el camí pràcticament sol, però a partir d'ara trobo gent per tot arreu.
Passo pel costat del Refugi d'Ull de Ter i segueixo baixant, ara pel costat del riu Ter. Ben aviat arribo al Hostal Pastuira on recullo el pack de la travessa.


Gaudeixo d'una habitació per mi sol amb dutxa. Faig el segon entrepà del dia, i després d'una curta migdiada, d'escriure el diari i llegir una estona amb tranquil·litat puc gaudir de la primera part del Barça en el primer partit de la lliga 13-14 abans d'endrapar un bon sopar. Al final no ha caigut ni una gota. Abans d'anar a dormir he pogut contemplar la lluna gairebé plena.


Temps de pas:

  • Central de Daió: 15 minuts
  • Palanca sobre el Freser: 1-30 hora
  • Coma de Vaca: 3-05 hores
  • Coll de la Marrana: 5-05 hores
  • Refugi d'Ulldeter: 5-35 hores
  • Hostal Pastuira: 6-05
 

4 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Hola Ricard,

No hi ha rés que ser profesor, oi?
M'ha agradat aquesta primera part!!, però... parles de "recollir el pack de la travessia"..
Han fet una nova travessa a Catalunya?? (Tipus CdV, CdF, PdC)

Ricard Masferrer ha dit...

Si Dennis una nova travessa (refugis del torb). M'ha agradat. De ben segur que serà tot un èxit. Seguiré publicant les properes jornades encara que a poc a poc.

Ricard Masferrer ha dit...

Per cert Dennis, mentre pujava per les Gorges del Freser en direcció a Bastiments en alguns moments recordava altres pujades per aquest indret. No sé si recordes que fa uns anys hi vam pujar junts. Ho pots recordar aquí: http://caminsfragmentaris.blogspot.com.es/2006/07/bastiments.html

Dioni Tulipán ha dit...

I tant Ricard.
Va ser casualitat però abans d'ahir vaig rellegir la meva "Agenda" de l'any 2006 i també vaig llegir aquesta crònica.

Va ser divertit, i a més a més vam acabar amb un bon dinar (doble, perque cada vegada que tocavem el menjar del Christian havien de fer-li un plat nou, jeje. No sé si encara té aquesta intolerancia al glúten??)