dissabte, 17 de juny de 2017

Mallorca: de la foto a la foto



Març de 1964. Tenia 6 anys i per Setmana Santa vaig anar amb els pares a Mallorca. Només recordo la visita a les coves del Drac i d’Artà i poca cosa més. No hi havia tornat mai més.
Maig 2017. I al cap dels anys torno a Mallorca. Ara amb 60 anys i repeteixo foto al mateix lloc.


Quin canvi! Es pot jugar al joc de les diferències.
I Mallorca també déu haver canviat molt, però no m’atreveixo a jugar el joc de les diferències ja que com podeu suposar no en guardo massa records d’aquella visita. Els anys 60 eren els temps en els que al turista que tenia la sort de sumar un nombre rodó se’l rebia d’una manera especial, com els Stop van cantar en una cançó.
Excepte visitar l’obra de Miquel Barceló a la catedral de Palma no tenia cap objectiu concret, simplement voltar per la illa.
Encara que no vulguis tens la idea d’illa de sol i platja. D’alguna manera ho és. Aquesta és segurament la motivació de la major part del turisme que si desplaça al llarg de tot l’any, però en realitat les platges són més aviat petites i sense gaire atractiu si les comparo amb les que podem gaudir a casa nostra. Cap problema ja que no era pas aquest el meu objectiu.





Tota la zona de la Serra Tramuntana és espectacular i ben abrupte fins arribar al mar. De fet, va ser la part de l’illa per la que vam voltar més. Hi ha moltes carreteres que permeten donar-hi un bon tomb. Arreu vam trobar una munió de ciclistes: grups i grups de ciclistes. Cal anar molt atents al conduir, ja que les carreteres són estretes. M’estranya que tanta i tanta gent es pugui permetre uns dies de vacances en una època de l’any que no és típic de vacances.




La zona més planera també m’agrada, tota parcel·lada, amb petits murs genera un paisatge agradable per a ser contemplat. Encara hi ha molts camps de conreu. Alguns estan abandonats, però molts d’ells segueix plenament en actiu. Impressionen les oliveres, moltes d’elles de ben segur mil·lenàries. Criden l’atenció la gran quantitat de molins, la major part d’ells en desús. Pel que he llegit eren bàsicament per extreure aigua del subsòl.




Entre els pobles, Alcúdia em sorprèn tant les seves muralles com el nucli antic del poble. Malgrat la proliferació turística molt evident en algunes zones hi ha molts pobles que mantenen la seva estructura urbanística de carrerons estrets i amb una majoria de cases i edificis seguint el patró tradicional, fins i tot, moltes de les noves construccions, moltes d’elles amb unes típiques persianes verdes.






2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Bona comparació de 6 a 60 anys Ricard!!
Divertit la referència al turista nº 2.000.000.

Ara amb la teva llibertat, podràs fer-te un rodamón i gaudir de tots els paisatges..
Quina enveja... sana és clar!

Gràcies pel reportatge. Només vaig veure la capital en unes hores sortint del creuer i em va agradar sorprenentment.

A gaudir!!

Ricard Masferrer ha dit...

Tinc moltes fotos dels viatges que de petit vaig fer amb els meus pares. Aleshores eren uns pioners, ja que poca gent viatjava. Intentaré fer més fotos comparatives com aquesta, però primer em caldrà fer una revisió de l'extens arxiu fotogràfic del meu pare.
Aquesta cançó va ser molt famosa. En aquells temps en el No-do era típic veure imatges de l'arribada del turista x milions a Mallorca.
Ben cert ara podré viatjar en èpoques que no ho fa l'altre gent. No pateixis que a tu també t'arribarà.
L'illa de Mallorca té racons molt bonics, i suposo que fer una volta caminant per la Serra de Tramuntana ha d'oferir grates sorpreses.