dijous, 14 de novembre de 2013

I Rogaine Cap de Creus

Des del primer moment que el Joan Sánchez em va dir que hi hauria una rogaining a Cap de Creus vaig estar del tot segur que seria una cursa que no em voldria perdre per res del món. Era una mapa i una zona que prometia diversió i paisatge, com així ha estat al llarg de les 6 hores.
De bon matí a la badia del Port de la Selva bufa una forta i freda tramuntana. Podem contemplar els amants del windsurf gaudint del seu esport mentre nosaltres ens preparem per la sortida.

De nou formo equip amb el Sergi. El dubte és com abrigar-se. Ben aviat passem el control de material i ja dins del parc tancat obrim el mapa. No ens costa massa decidir que només farem servir la meitat del mapa. La resta queda molt lluny del nostre abast físic. Una vegada presa aquesta aquesta decisió comencem a dissenyar el nostre itinerari per tal de sumar el màxim de punts possibles.
Ben aviat ja estem en cursa. Sortim força ràpids i en una mica menys de mitja hora ja hem passat per 3 controls que hi ha a prop del poble i ens comencem a enfilar cap a la següent fita, corriol amunt. Errem en el moment de deixar el camí i perdem una bona estona fins trobar-la. Hem d'aprendre d'aquesta errada, ja que progressar per fora dels camins entremig dels matolls no resulta gens fàcil. El paisatge que ens rodeja és singular, suaus turons farcits de matolls i feixes i més feixes que ens indiquin que antigament tot això era terreny de cultiu i el mar al fons.


Vist això decidim el primer canvi de plans. Volíem anar a nivell fins la 78, però ho veiem complicat i ho farem d'una altra manera: anem per camins a la 84 i a continuació també gairebé per camins enllacem sense problemes 84, 36, 66 i 78. Estem convençuts que hem fet una bona elecció.


Seguim els nostres plans, 67 a sota d'un talús, 45 al final d'una tanca, 58 al costat d'una runa, i una aturada en l'avituallament on fem un replantejament de la cursa. Abandonem la idea del cul-de-sac de la 75 i ja és segur que no anirem a cap fita de 9 punts. Crec que serà la primera rogaining en la que no farem una fita de 9 punts.
Abans d'iniciar el camí de retorn cap a l'arribada passem per la 62. Aquest és el punt més allunyat de la cursa d'avui. Portem 2 hores 44. La propera fita, la 82, és força lluny i gairebé esmercem mitja hora per assolir-la. De seguida albirem la propera, la 37, però malgrat que no està lluny no acabem de trobar la manera d'arribar-hi. La vegetació ens impedeix passar i ens costa molt trobar un forat per passar. El cansament de la cursa es va acumulant. Dues fites més, 41 i 74 i ja ens falta menys de dues hores.
Abandonem la idea d'anar a la 63 i fem camí directe cap a la 44. Ens ha costat més de mitja hora i ja enfilem la recta final de la cursa. Ens queda poc més d'una hora. Dues fites ràpides de fer, encara que la 64 ens costa una mica de localitzar. Anem cap a la 83. Aviat la veiem. La tenim davant nostre, però està dalt d'un turó, al que no sembla massa fàcil d'arribar i del que després caldrà baixar per tornar a pujar a la pista que ens ha de conduir al poble. Dubto si realment ho podrem fer. El temps se'ns està tirant al damunt. Però el Sergi està convençut que és possible i allà anem. Al final no ha estat tan difícil. Només ens falten 35 minuts.

Ara es tracta d'arribar el més aviat possible a la pista i córrer ràpid cap el poble. Pensem que un cop al poble encara podrem fitar, tres controls més. Pràcticament no hem corregut gens avui, però com sempre el final és agònic. Treim forces d'on no en queden i anem el més ràpid possible. Abandonem l'idea del control 49, ja que no veiem clar com hi podem baixar. Ja pels carrers de Port de la Selva sumen dos controls més i donem per finalitzada aquesta rogaining en la que hem gaudit d'un excel·lent mapa en un terreny preciós. Han estat 5-56-30 de cursa, 22 fites i 116 punts, els 13ens de 17 classificats en la nostra categoria i els 40ens de 55 en l'absoluta masculina.
Com sempre tot acaba amb un àpat per recuperar forces i en aquest cas un llarg viatge de retorn a casa. Malgrat que és lluny, donen ganes de tornar-hi un altre dia i anar a fer la part del mapa més propera al mar. No descarto fer-ho algun dia.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Bona cursa Ricard!

Lo que siempre me pregunto es: Si hay un montón de equipos (55) que están compitiendo en la misma zona, con las mismas fites, ¿no os delatan los otros donde están situados, y vosotros a ellos?

A seguir activo Master!!
Dennis.

Ricard Masferrer ha dit...

Hola Dennis,
Al principi i al final de la cursa si que et trobes molts equips cercant la mateixa fita, però passats aquests moments vas bastant sol, ja que tothom fa rutes diferents, porta ritmes diferents i la superfície on buscar fites és molt gran i hi ha moltes fites a buscar.