Les Bouillouses, très difficile

Les Bulloses és un indret paradisíac dels nostres Pirineus, lloc ideal per pujar al Carlit. Des del moment que vaig llegir que s'organitzatva una cursa d'orientació en aquells terrenys vaig tenir clar que per poc que pogués volia gaudir de fer orientació per aquells boscos i llacs.

S'aixeca un magnífic dia per l'orientació: sol i bona temperatura.
Per arribar al punt de sortida cal superar un fort desnivell. No em trobo a la llista. M'han inscrit en el circuït C, més curt i amb menys fites, que el B. Ho comento amb el Dédeu que està a la sortida. Malgrat el seu consell que amb el C ja en tindré prou, em decideixo per agafar el mapa del B, encara que això suposi no sortir a les classificacions finals. He vingut a gaudir de la cursa i del terreny. Tinc per endavant 7400 metres, 16 fites i 230 metres de desnivell, en un mapa gairebé tot blanc, menys algunes taques blaves, els llacs, i algunes zones de terreny obert.
Ja d'entrada he decidit que avui no serà un dia per córrer, millor caminar i assegurar. Amb tot i això les dues primeres fites no em resulten gens fàcils, sobre tot la segona. Em costa identificar els diferents elements en el terreny i en alguns moments interpretar les corbes de nivell. Les tres fites següents encara que lent les localitzo sense dificultat. Ja porto una hora de cursa.
Camí de la 6 perdo totes les referències. Veig que no sóc l'únic i que hi ha molts més orientadors despistats. No sé massa bé on sóc. Tinc la sort de trobar-me amb el David Fito del meu club que cerca la mateixa fita. El segueixo i després d'alguns dubtes ja la tenim. Les dues fites següents no em resulten difícils. Porto la meitat de les fites en una 1-42.
Fins la següent fita, hi ha 2300 metres en línia recta, tota una excursió, o dues com comenta una orientadora que també acaba de fitar el control.
Cerco punts de referència per fer aquest trajecte. De tant en tant m'aturo per recollir alguns rovellons. Ja en porto uns quants a la motxilla. La primera part em resulta complicada i hi ha moments en que no sé massa bé on em trobo, però aconsegueixo arribar al corriol que cercava. Un cop en el corriol ja puc trotar. Passo pel costat d'un parell de llacs.

De sobte un isard creua davant meu. Ambdós ens portem un bon ensurt amb aquesta aparició.
S'acaba el corriol i faig un rumb fins a la 9. Estic a prop, però no acabo de localitzar-la. Em ressituo amb un aiguamoll proper i ara si que ja és meva. Des de la 8 a la 9 he esmerçat gairebé una hora.
Entro en la darrera part de la cursa. Vaig fent més aviat caminant que corrent com gairebé al llarg de tota la cursa i vaig trobant les fites amb alguna petita dificultat quan estic a prop. Sóc poc precís en l'atac a la fita. Comença a tronar, però el cel encara és blau. Havia llegit previsió de pluja a partir del migdia. Penso que el millor és espavilar. Gaudeixo força d'aquest darrer tram. Finalitzo amb 3-46-39. Malgrat les dificultats i que ens alguns moments tenia dubtes de poder acabar-la he gaudit molt del lloc i del mapa. Segurament és la cursa més difícil que he fet mai.

Camí de l'hotel comencen a caure gotes. Creuar la porta i el xàfec augmenta en intensitat. La pluja no triga a convertir-se en calamarsada i el paisatge que podem veure per la finestra es va emblanquinant. Els plans de fer una passejada per la tarda quedaran per una altra vegada.