dilluns, 25 de juny de 2018

El gegant vençut. La Senda de Camille VI: Gabardito-Lizara


Gabardito-Lizara 9,5 km. més la pujada al Bisaurín 6h. 50 min.
Temps de pas: Coll de lo Foratón 2-30, Pujada i baixada al Bisaurín 3 hores i baixada fins el refugi una hora més.

Tothom es desperta i es lleva a bona hora. Esmorzo i preparo la motxilla i surto el primer del refugi. Són les 7.45. Això em permet fer la primera part del camí que transcorre per una pista i després per un corriol sota l’ombra del bosc que encara em rodeja a aquestes alçades.

Els primer raigs de sol apareixen en l’encreuament del corriol que mena al Sescun i que deixo a la meva esquerra.

Amb una forta pujada amb ziga-zagues supero una muralla de pedra i desemboco en una zona plana i herbada que segueix pujant, però ara ja més suaument. Dona gust caminar per sobre aquests prats farcits de floretes. M’aturo una bona estona per gaudir del moment i del lloc. A partir d’aquí tota la pujada és així fins arribar al coll de lo Foratón







Deixo la motxilla al coll i amb el José Luis d’Estella enfilo per fer el cim del Bisaurín. Són una mica més de 600 metres de desnivell. La primera part de la pujada segueix sent una zona herbada. La part més complicada és una zona de pedres grosses que puja molt i molt dreta. Un cop superada aquesta zona ja gira cap a la dreta i la pujada ja és més suau. Ens cal travessar una llengua de neu, però el camí ja està molt trepitjat i no resulta gens complicat. Encara resta un altre tram de neu abans de coronar el cim (2670 metres)

Com ets pot suposar les vistes són extraordinàries. Fa un bon dia i tenim al davant una panoràmica de 360 graus dels cims del Pirineus i també tota la plana d’Aragó i el Moncayo a l’altra banda d’aquesta plana. En plena terra manya em venen al cap les estrofes de l’himne de la llibertat de Labordeta
Habrá un día
en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.

Estem una bona estona al cim gaudint d’aquest gran espectacle i signem al llibre abans d’iniciar el descens.









En la primera part cal anar amb precaució tant per la neu com per les pedres que rellisquen molt. A la part de la zona amb herba gaudeixo de deixar-me anar corrent. Al final han estat unes tres hores entre pujar, baixar i gaudir del cim.



Menjo una barreta energètica al coll i avall fins el refugi en menys d’una hora.


Menjo un pinxo de truita que em fa goig, el meu fuet, ganyips i una cervesa abans de dutxar-me i instal·lar-me.



Tinc tota la tarda per endavant. Amb el grupet que fa la senda amb el guia ens arribem tot passejant a una cascada que hi ha ben a prop del refugi. Està espectacular!