dimecres, 4 de maig de 2016

De tant en tant, l'asfalt tampoc fa mal.

Ja fa molt de temps que participo en ben poques curses d'asfalt, però de tant en tant m'agrada reviure sensacions i retrobar bells amics de quan l'asfalt era el meu hàbitat habitual per córrer. Aprofito que tinc una cursa gairebé al costat de casa a bon preu i amb botifarra inclosa, per provar el meu estat de forma. Es tracta dels 10 km. de Sant Quirze del Vallès, memorial David Rovira.
No corro curses d'asfalt des del setembre amb les tres curses de Festa Major. Conec el circuït, ja que hi he corregut en un parell d'edicions i repasso les meves cròniques: 2009 i 2013.
Vaig escalfant des de casa fins a la sortida. Recullo el pitrall, saludo els coneguts i acabo l'escalfament abans de situar-me a la línia de sortida, darrera de tot. El meu objectiu és baixar de 55 minuts.
Malgrat sortir del darrera, tracto d'anar ràpid cercant lloc per poder córrer al meu ritme. Haig d'esquivar a alguns corredors que van més lents però passo el primer km en 5-17. Tot i ser en pujada i tenir la sensació de no anar tan ràpid vaig bé, amb un ritme per sobre del previst. Segueix un segon quilòmetre també en pujada mentre puc contemplar com baixen els primers i escoltar els ànims dels coneguts amb els que ens creuem. Ja veig la banderola de la llebre dels 55 ben a prop. Segon quilòmetre també per sota de 5-30, amb 5-22. Vaig acumulant segons de coixí per assegurar el meu objectiu. El tercer quilòmetre és tot en baixada, l'haig de fer per sota de 5. Deixo enrere la llebre dels 55 amb un parcial de 4-43 després de passar per sota la foto del David davant de la que havia estat casa seva.

Encara em mantinc en el ritme desitjat al pas pel quart, 5-24. El cinquè km. se'm fa molt i molt llarg. Em trobo pesat de cames i em costa molt mantenir el ritme (5-34). Aquí penso que he sortit massa ràpid i que potser ho pagaré a la segona volta. Primer 5000 amb 26-20. Vaig molt bé per baixar de 55, però haig de consolidar-ho en la segona volta.
Els dos primers kms. tornen a ser de pujada i faig pitjor registres que en la primera volta, però em mantinc per sota de 5-30 (5-22, 5-26). I torna la baixada. És el moment d'accelerar. Em trobo bé i amb forces.

Moment en que inicio l'acceleració en la baixada de la segona volta.
Faig el quilòmetre en baixada amb 4-34. Si no defalleixo en els dos darrers faré un molt bon temps. 5-15, nou temps de pas i darrer km. a tope amb 5-12. Segon parcial amb 25-49. Segons el meu Garmin la cursa és una mica llarga, però els 53-05 segons Championchip és la meva millor marca des del 2009, 49-01, també a Sant Quirze. També haig de dir que des del 2009, només he fet 4 curses de 10 km.
M'he trobat molt bé i he acabat amb molt bones sensacions. Es nota que porto un parell de mesos entrenant de forma regular. Potser hauré de pensar en tornar a provar una cursa de 10 km. aviat per exprimir una mica més aquest temps.


2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Molt be Ricard !!
Ets car de veure a les curses d'asfalt, un plaer saludar-te en persona!!

No has perdut tampoc tanta velocitat fent només muntanya i llarga distància .

Lo millor, el bon ambient i la Buti

Ricard Masferrer ha dit...

De fet ja ni recordo la darrera vegada que vaig fer sèries. No m'han agradat mai. Ara només faig el que m'agrada: rodar i muntanya.
Hi ha l'ambient de sempre, però amb més gent. Fa una vintena d'anys a les curses no érem pas tanta gent com ara. Està bé que això del córrer s'hagi posat de moda.