Porto unes setmanes sumant i sumant quilometres. La setmana passada després de l'Olla de Núria del dilluns i entrenar tota la setmana menys el dissabte vaig acabar amb la cursa dels Poblats Ibèrics. Aquesta setmana he continuant sumant. A part de dilluns i dimarts que vaig rodar una horeta, dimecres ja vaig fer 17 km., divendres vaig anar a fer el meu circuït de Matarradona per acabar la setmana amb el Sender de Petit Recorregut de La Garriga.
El vaig fer fa molts anys, en la època del 10de1000.com, el fòrum precursor al que després seria corredors.cat. Recordo que ens hi van portar el Josep Massaguer i l'Esteve. Crec que també ens va acompanyar l'Ives Recordo que venia el Pau, Anna, Marius. Érem una bona colla.
Per evitar la calor començo a les 5.20, encara de fosc. No encerto el pas per sota de l'autovia i vaig pujant per una pista on no hi ha marques. Malgrat ser de nit aconsegueixo orientar-me amb el mapa fins trobar les primeres marques del PR. Pujo a bon ritme i aprofito les parts més planeres per trotar. Arribo al Santuari de Puiggraciós (km. 7) amb 1-25. Ja està clarejant.
Just quan arribo al Coll de Can Tripeta ja surt el sol per darrera del Montseny.
Rodejo el Puig Ciró i aviat agafo un corriol empedrat que amb pujada em mena fins el Clascar. Un lloc ben curiós: una construcció fortificada amb la seva torre que dóna la impressió que en la seva darrera modificació no ens va acabar. Porto 2 hores i 10 kms.
Passo pel costat de Sant Pere de Bertí i agafo un corriol que voreja el Puigfred passant per les runes del Mas Barnils. Gairebé ja sóc al punt més alt d'aquest PR. Una gran part d'aquest tram es fa per un corriol molt agradable que travessa pel mig del bosc. Ben fressat permet gaudir del córrer entre els arbres. Al deixar el corriol tinc el primer dubte sobre quin camí seguir. Perdo una estona buscant les marques en les tres opcions que tinc al davant. Ja el tinc! Ara ja és tot baixada fins el Figaró. Coincideixo una estona pel GR5 tot vorejant per dalt els cingles del Bertí. Aquest GR el vaig fer a trossos l'any abans d'anar al Camí de Sant Jaume a mode d'entrenament.
Abandono el GR5 per baixar per La Trona. Per aquí he pujat un parell de vegades fent la cursa de muntanya del Congost abans que s'acabés convertint en Marató. Quan ja he deixat la Trona enrere, de nou tinc problemes amb les marques. Em costa trobar-les. I com sempre, el bon camí era la primera opció. Llàstima que no he vist la marca de bones a primeres i he anat a provar per l'altra pista, una bona estona.
Ben aviat sóc al Sot del Bac i puc contemplar les seves agulles ben conegudes en el món dels escaladors: les Germanes i el Tap de Xampany.
Al Figaró faig parada i fonda. Menjo l'entrepà que portava davant d'una gerra de cervesa. Porto més de 20 km. i 4-10 de camí.
Endavant de nou. Per començar les escales de l'Àngelus. I per carretera asfaltada en lleugera pujada en direcció a la Rectoria de Vallcàrquena. Estic determinat a exprimir-me físicament. Haig de provar-me. Pujo tot el ràpid que puc. Troto sempre que el desnivell m'ho permet. Un cop a la Creu de Can Plans tinc dubtes de nou.
La brúixola em va bé per no errar la pista que em menarà fins a Sant Cristòfol de Monteugues. Ha estat una mica menys d'una hora des del Figaró. Des d'aquí ja tot es baixada on es pot córrer bé, ja que és una pista forestal en bon estat. En 40 minuts ja sóc a La Garriga. Com sempre la part més pesada és el final. Haig de travessar tot el poble per arribar al cotxe. Ja no tinc ganes de córrer i gairebé hi estic 20 minuts. Es fa llarg. Per una altra vegada, haig de pensar en deixar el cotxe en un altre indret no tan allunyat de la pista que baixa de Sant Cristòfol.
Han estat més de 33 kms. 6-17 i 1240 metres de desnivell positiu. Malgrat que ja en tenia prou he acabat amb gas. Estic notant l'acumulació de kms. d'aquestes setmanes. Com sempre l'entrenament regular i constant fa el seu efecte.
Just quan arribo al Coll de Can Tripeta ja surt el sol per darrera del Montseny.
Rodejo el Puig Ciró i aviat agafo un corriol empedrat que amb pujada em mena fins el Clascar. Un lloc ben curiós: una construcció fortificada amb la seva torre que dóna la impressió que en la seva darrera modificació no ens va acabar. Porto 2 hores i 10 kms.
Passo pel costat de Sant Pere de Bertí i agafo un corriol que voreja el Puigfred passant per les runes del Mas Barnils. Gairebé ja sóc al punt més alt d'aquest PR. Una gran part d'aquest tram es fa per un corriol molt agradable que travessa pel mig del bosc. Ben fressat permet gaudir del córrer entre els arbres. Al deixar el corriol tinc el primer dubte sobre quin camí seguir. Perdo una estona buscant les marques en les tres opcions que tinc al davant. Ja el tinc! Ara ja és tot baixada fins el Figaró. Coincideixo una estona pel GR5 tot vorejant per dalt els cingles del Bertí. Aquest GR el vaig fer a trossos l'any abans d'anar al Camí de Sant Jaume a mode d'entrenament.
Abandono el GR5 per baixar per La Trona. Per aquí he pujat un parell de vegades fent la cursa de muntanya del Congost abans que s'acabés convertint en Marató. Quan ja he deixat la Trona enrere, de nou tinc problemes amb les marques. Em costa trobar-les. I com sempre, el bon camí era la primera opció. Llàstima que no he vist la marca de bones a primeres i he anat a provar per l'altra pista, una bona estona.
 |
| Baixant la Trona |
 |
| El lloc on vaig dubtar una estona |
Ben aviat sóc al Sot del Bac i puc contemplar les seves agulles ben conegudes en el món dels escaladors: les Germanes i el Tap de Xampany.
Al Figaró faig parada i fonda. Menjo l'entrepà que portava davant d'una gerra de cervesa. Porto més de 20 km. i 4-10 de camí.
Endavant de nou. Per començar les escales de l'Àngelus. I per carretera asfaltada en lleugera pujada en direcció a la Rectoria de Vallcàrquena. Estic determinat a exprimir-me físicament. Haig de provar-me. Pujo tot el ràpid que puc. Troto sempre que el desnivell m'ho permet. Un cop a la Creu de Can Plans tinc dubtes de nou.
 |
| Dubtes davant La Creu |
Han estat més de 33 kms. 6-17 i 1240 metres de desnivell positiu. Malgrat que ja en tenia prou he acabat amb gas. Estic notant l'acumulació de kms. d'aquestes setmanes. Com sempre l'entrenament regular i constant fa el seu efecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada