dimecres, 20 de juliol de 2016

Tornada a la cursa dels Poblats Ibèrics.

La cursa dels Poblats Ibèrics és atractiva i està ben a prop de casa. Tenia ganes de provar el meu estat de forma després de seguir un entrenament regular i acumulant molts kms. Ja hi vaig participar fa un parell d'anys. Malgrat l'anunci d'un canvi de recorregut em marco com objectiu baixar de les dues hores. Ens hem reunit una bona colla de l'equip de curses per muntanya de la UES. Sembla que aquesta secció està agafant una bona empenta.
Igual que fa dos anys es repeteixen les cues per recollir el pitrall i la sortida també es retarda uns minuts.

Surto darrera de tot i aviat avanço posicions. Porto un ritme per sota de 5-30. Aprofito aquesta primera part de la cursa que es més aviat plana. Tal com era d'esperar en el moment d'agafar el primer corriol es produeix el primer tap, però ben aviat tornem a estar corrent o caminant en la que és la primera pujada de la cursa.

Una mica més amunt torno a trobar la filera fins acabar aquesta primera pujada. A la baixada ens anem distanciant i ja cadascú va al seu ritme. Travessem el pont que anuncia la pujada més llarga de la cursa. Per sorpresa meva segueixo avançant gent. Mai acostumo a guanyar terreny en les pujades. Em trobo bé. Un cop a dalt s'inicia una llarga baixada.
Ben aviat em trobo baixant en filera per un corriol molt estret que fa que no pugui anar al meu ritme. Ja un cop a la pista no es desfà aquesta filera i cadascú pot córrer al seu ritme. Passo mitja cursa amb 58-30. Els desnivells més forts ja estant fets. Baixar de les dues hores és possible.
 
S'estabilitza la cursa i a partir d'aquí anirem més o menys junts els mateixos fins el final de cursa. El tercer tram de pujada també el supero amb nota, però no així el quart que se'm fa llarg i feixuc. He perdut gas i no aconsegueixo pujar a bon ritme.

Mirant el perfil que portem en el pitrall descobreixo quina és la novetat. Encara ens resta una nova pujada encara que més curta que les anteriors. Fa dos anys a partir d'aquí tornàvem per la mateixa pista per la que havíem començat. Aquest canvi resulta ser tota una trampa, ja que alenteix molt el ritme final de cursa. Passem pel davant de l'entrada del poblat ibèric de Ca n'Oliver i a continuació per una baixada on cal anar amb molt de compte ja que rellisca molt. Fins i tot, han col·locat una corda en el darrer tram. 


Un cop travessada la riera ja tot és pla fins a l'arribada. Ja veig clar que no baixaré de les dues hores. Al final 2-01-45, per una cursa una mica més llarg que fa dos anys i també amb una mica més desnivell per acabar amb la mateixa mitjana 7-35 x km. 

No surto a les classificacions, però pel temps hauria estat el 222 de 288 arribats, o sigui tinc el 77% per davant. Faig una bona valoració del meu rendiment, encara que acabo de trobar massa explicació en la meva baixada de rendiment en la quart tram de pujada. Potser és que confiava que era més curta i no tant forta?   

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Bona cursa Ricard,

No et pots queixar-te dels fotògrafs a aquesta cursa oi?

Ricard Masferrer ha dit...

Cap queixa. M'ha anat bé per ilustrar la crònica.