L'Olla de Núria és una ruta mítica del nostre excursionista. És una ruta exigent. Només una vegada l'havia fet gairebé sencera. I d'això ja fa 9 anys. Feia temps que tenia ganes de tornar-hi, però per una raó o una altra acabava posposant-ho.
La faré amb el Joan Sánchez, el meu company de rogaines. D'aquesta manera aprofitarem per fer un bon entrenament pel repte que ens espera a l'agost a Aralar 2016. Hi anem el dia després de la celebració de X edició de l'Olla de Núria.
Surto de casa que encara és de nit. Ens trobem amb el Joan a Vic. Arribem a Fontalba (2070 m.) que ja passen de les 7. Ens preparem i comencem a caminar a les 7.30. Avui estrenaré sabatilles. Anem a bon pas. Em molesta el dit petit del peu esquerra. Crec que porto el mitjó mal posat i m'aturo un moment a posar-ho bé.
Davant nostre tenim el Puigmal que ens espera. El camí és molt evident. La pujada és ferma, però ofereix trams més o menys planers que permeten recuperar l'alè.
Superem la part més dura de l'ascensió i ja tenim el Puigmal (2911 m.) a tocar. Són les 9.15. Fem una petita parada i fonda. Ens hem d'abrigar, ja que com és d'esperar el vent és fred. La habitual barreta de pernil se'm posa molt bé.
Recuperades les forces continuem el nostre camí. Ja hem superat el desnivell més important de tota la jornada. A partir d'ara anirem alternant baixades i pujades, per anar carenejant tots els cims que envolten el Santuari de Núria. A les baixades ens deixem anar. Passada la Collada d'Er veiem un corriol que voreja el Pic del Segre. Sense cap mala consciència decidim estalviar desnivell com si d'una rogaine es tractés. Malgrat les pedres d'algun tram, el camí és de bon fer i podem anar a bon ritme. Passem pel Pic de Finestrelles (2828 m.) a les 10.45. Anem més ràpid que fa set anys. Ens aturem un moment a fer un mos i seguim endavant.
Tot baixant en direcció al Coll d'Eina veiem uns isards al mig del camí. Pensem que fugiran corrent, però no és així. Ens dóna temps de contemplar-los una estona. No semblen tenir cap por. Em meravella la seva adaptació al medi que els permet desplaçar-se entre les roques amb una facilitat insultant.
Un cop passat el Coll d'Eina decidim de nou estalviar-nos desnivell i no pugem fins el Pic d'Eina. El voregem i ens enfilem fins el Noufonts, el segon pic més alt de l'Olla (2861 m.)
La baixada del Noufonts és molt i molt dreta. Penso en els participants de la cursa d'ahir que la van fer pujant, ja que era en el sentit invers a com l'estem fent nosaltres. Ben aviat som al Coll de Noucreus (2775 m.), un lloc molt singular i ben fàcil de reconèixer amb les seves nou creus. No és clara la seva explicació, al menys he llegit tres versions:
Són les 12.50. Anem molt bé de temps. Després d'una petita aturada decidim completar l'Olla. Fa 9 anys va ser aquí on la vaig donar per acabada i vaig baixar a Núria.
Només deixar el Noucreus ens creuem amb un noi amb el que havia parlat a la sortida de Fontalba. Ens pregunta pel recorregut. S'havia perdut i havia anat a Coma de Vaca. Li fem cinc cèntims de tot el que li resta. Porta el perfil de la cursa de l'Olla que es va celebrar ahir.
Continuem a bon ritme. A hores d'ara ja visiono la cervesa que ens prendrem només arribar a l'Alberg. Malgrat que el que ens resta es més aviat en baixada no tot ho és, i encara cal afrontar alguns trams de pujada per superar entre altres el Pic de la Fontfreda. Les ziga-zagues que baixen del Pic de l'Àliga se'm fan eternes. Arribem a l'Alberg a les 14.10. Ens aturem davant de la desitjada gerra de cervesa i un entrepà.
Utilitzem el telecabina per baixar fins a Núria. Ja tan sols ens resta la tornada fins a Fontalba.
Com era d'esperar aquesta es fa pesada. Ens ho agafem amb calma, ja que la feina més important ja la tenim feta. Sabem que se'ns farà llarg, però és només una caminada de 90 minuts. És com els finals de les rogaines que normalment també ens costen molt i en els que el final sembla no arribar mai. Poc abans de les 17.00 hores donem per acabada la jornada. Poc després arriba el noi que havíem trobat sortint del Noucreus. No ha completat l'Olla. Al Coll de Finestrelles, s'ha despistat i ha començat a baixar en direcció a Núria i quan s'ha adonat compte del seu error, ja no tenia ànims de tornar a remuntar amunt.
Ja tan sols resta la tornada a casa, més d'un parell d'hores de cotxe, amb força trànsit.
Ja estem planificant una nova sortida per seguir el nostre pla d'entrenament.
Tot baixant en direcció al Coll d'Eina veiem uns isards al mig del camí. Pensem que fugiran corrent, però no és així. Ens dóna temps de contemplar-los una estona. No semblen tenir cap por. Em meravella la seva adaptació al medi que els permet desplaçar-se entre les roques amb una facilitat insultant.
Un cop passat el Coll d'Eina decidim de nou estalviar-nos desnivell i no pugem fins el Pic d'Eina. El voregem i ens enfilem fins el Noufonts, el segon pic més alt de l'Olla (2861 m.)
- Les creus clavades en el coll, són en record d’uns pelegrins morts quan anaven cap al Santuari de Núria.
- Les creus són en memòria d’uns fugitius que per motiu polític o econòmic varen morir en travessar el coll
- Les creus simbolitzen els llindars de la muntanya, com és feia antigament.
Són les 12.50. Anem molt bé de temps. Després d'una petita aturada decidim completar l'Olla. Fa 9 anys va ser aquí on la vaig donar per acabada i vaig baixar a Núria.
Només deixar el Noucreus ens creuem amb un noi amb el que havia parlat a la sortida de Fontalba. Ens pregunta pel recorregut. S'havia perdut i havia anat a Coma de Vaca. Li fem cinc cèntims de tot el que li resta. Porta el perfil de la cursa de l'Olla que es va celebrar ahir.
Continuem a bon ritme. A hores d'ara ja visiono la cervesa que ens prendrem només arribar a l'Alberg. Malgrat que el que ens resta es més aviat en baixada no tot ho és, i encara cal afrontar alguns trams de pujada per superar entre altres el Pic de la Fontfreda. Les ziga-zagues que baixen del Pic de l'Àliga se'm fan eternes. Arribem a l'Alberg a les 14.10. Ens aturem davant de la desitjada gerra de cervesa i un entrepà.
Utilitzem el telecabina per baixar fins a Núria. Ja tan sols ens resta la tornada fins a Fontalba.
Com era d'esperar aquesta es fa pesada. Ens ho agafem amb calma, ja que la feina més important ja la tenim feta. Sabem que se'ns farà llarg, però és només una caminada de 90 minuts. És com els finals de les rogaines que normalment també ens costen molt i en els que el final sembla no arribar mai. Poc abans de les 17.00 hores donem per acabada la jornada. Poc després arriba el noi que havíem trobat sortint del Noucreus. No ha completat l'Olla. Al Coll de Finestrelles, s'ha despistat i ha començat a baixar en direcció a Núria i quan s'ha adonat compte del seu error, ja no tenia ànims de tornar a remuntar amunt.
Ja tan sols resta la tornada a casa, més d'un parell d'hores de cotxe, amb força trànsit.
Ja estem planificant una nova sortida per seguir el nostre pla d'entrenament.
4 comentaris:
Ricard, no arriba a Bastiments?
Em fa pensar en la Cursa de Bastiments que vam fer fa ....molts anys!!
Evidentment, sense arribar al Puigmal.
Bona crònica, que guardaré els teus temps per fer la mateixa ruta...però surtint de Nuria, per estalviar-me la pujada final.
Aquest és el recorregut de la cursa de l'Olla, però és cert que hi ha gent que diu que arriba a Bastiments, encara que aquest cim no forma part del circ de Núria.
Per cert, demà passat, dijous aniré a fer el cir del Ter i passaré per Bastiments. Jo també recordo molt la cursa de Bastiments i aquella vegada que vam anar amb tu, Cristian i Miquel.D'això fa 10 anys: http://caminsfragmentaris.blogspot.com.es/2006/07/bastiments.html
Doncs sí Ricard!
Quines ganes de rellegir la crònica de fa ja 10 anys!!
De fet, probablement no sabia que tu ja tenies un blog... tot un repte mantenir un (varies) blogs durant tant de temps, sí senyor!!
M'en recordo molt bé el problema que va tenir el Cristian amb el gluten (ara molt més conegut), i per ficar la forquilla (amb la que havia agafat el pa) en el troç de Pollastre.. que van haver de fer un altre troç de Pollastre.. que serà d'aquest bon home??
Mantenir un blog només es fa a base de constància i també de ganes d'escriure. M'agrada escriure. És una bona eina per recordar fets de fa temps.
El Cristian igual que al Jaume que va venir al dinar els veig cada vegada que corro que al Farell. El Cristian fa de control amb la bici. És del Club Natació Caldes.
Publica un comentari a l'entrada