dijous, 9 de febrer de 2017

I el turó?

Copa Catalana a Can Vilallonga (Les Gavarres)
2,5 km. 14 fites 80 metres de desnivell
37-50, 3 km., 31 m.+ 
2n. de 9 


Igual que la temporada passadaCan Vilallonga a les Gavarres acull la primera cursa de Copa Catalana d’enguany. Trobem boira pel camí, però ens rep amb un bon sol. El terreny està humit i curull d’aigua degut a les pluges dels darrers dies. És una cursa de mitja distància, però amb menys distància i menys fites que l’any passat. Penso que al voltant de 40 minuts ja serà un bon resultat i amb aquest objectiu començo la cursa.

Per ser una cursa de mitja distància, la primera fita està prou lluny del triangle. Sóc prudent i m’hi apropo pel camí principal, per la part alta de la carena. Seguint el camí baixo pel llom i enfilo un petit corriol que m’ha de menar a la fita. Tinc alguns dubtes que em fan perdre una mica de temps, però ja és meva. La segona és ben senzilla, un bon rumb i un petit puja i baixa i allà està. En la tercera cal seguir a nivell fins trobar el petit tàlveg.
Baixo fins el camí i la petita riera, i m’enfilo per l’altre vessant i ja a nivell arribo a la 4. Per camí baixo fins la pista principal, i un cop allà tinc un moment de dubte fins encarar el tàlveg on es troba la cinquena fita de la cursa d’avui. Busco el límit de vegetació dibuixada en el mapa com un doble ratllat i el ressegueixo a una certa distància. Albiro la fita, i ja en porto. He estat una mica de sort de veure-la de lluny. Faig un rumb en direcció Sud per em desvio una mica i identifico una zona que no és la que busco. Ja la tinc, però no he aconseguit anar tot el directe que volia. Les dues fites següents són prou ràpides pel mig del bosc.
Baixo fins la pista i corro en direcció a la 10. Se’m fa llarg i surto de la pista abans d’hora. Torno a perdre una mica de temps. La 10 està al mig d’un toll. Poso rumb a la 11, però no vaig pel dret, ja que el tàlveg està curull d’aigua i opto per sortejar-lo per dalt. Travesso la pista i ara si que poso rumb a la 11. Pujo una mica però no veig el turó que cerco. On deu ser ?. Baixo fins un corriol per ressituar-me i torno a pujar. Segueixo sense veure el turonet. Què estrany!. Trobo un forat que identifico en el mapa. La fita en el turonet ha d’estar allà mateix. Aquí hi ha un forat amb una fita a dins. És la meva! No era un turonet; era una depressió. Això passa per fer lectura ràpida. Aquí he perdut dos minuts ben bons.
Enfilo la part final de la cursa, tres fites més ben ràpides i arribada. Acabo ben satisfet de com m’ha anat la cursa: 37-50 per sota dels 40 que m’havia fixat d’objectiu inicial. Llàstima del turonet. He fet segon a tan sols 3-11 del primer.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Bon inici de 2017 Ricard!!

Ricard Masferrer ha dit...

Estic content d'aquest inici. Ja veurem com va la temporada.