Fred de dia i fred de nit

Dissabte, 2 de desembre de 2017

VII Rogaine d’Orientació Serralada Litoral, III Memorial Iñaki Pérez (Òrrius)

5-56-25 110 punts i 18 fites 26 km. i 1400 metres de desnivell positiu

19è de 30 equips classificats en categoria homes i primers de Superveterans

Òrrius i la Serralada Litoral serà el terreny de joc de la darrera rogaine de la temporada 2017. Ha arribat l’hivern i serà un dia molt fred. Aquesta rogaine té una particularitat: les tres primeres hores es desenvoluparan de dia i les tres següents seran de nit. Malgrat els advertiments de que les hores de foscor poden ser més lentes no creiem que ens afectin massa ja que de normal ja no som massa ràpids.

El centre de competició està gairebé al mig exacte del mapa. Això dóna moltes possibilitats. Ens agrada la zona Sud i Est del mapa i ens decidim a començar per allà i anar girant en direcció Nord i el temps emprat ens anirà marcant el que farem finalment.

Fem una bona sortida, amb un bon ritme amb les tres primeres fites, 41, 64 i 65. Ja estem el Sud i virem en direcció a l’Est a la cerca de la 77 i la 94, extrem Est. Ens despistem una mica en una baixada molt dreta per un corriol per sota d’una línia elèctrica, i no sabem exactament si hem arribat o no al trencall on s’ha de trobar la 47. Ho provem i no és aquest corriol, és el segon. No ens podem despistar d’aquesta manera. Travessem una urbanització per arribar fins la 52.

Enfilem en direcció a la 87. Fins aquí més aviat hem baixat. En alguns moments tenim la sensació que només baixem, encara que no és del tot així. De ben segur que en algun moment ens tocarà enfilar pujades. Ens endinsem en una urbanització. La deixem en una corba pronunciada per enfilar-nos a la terrassa on hi ha la 87.

En la fita 72 i amb 2-30 hores de cursa ens aturem un moment per replantejar la cursa. S’està fent fosc i decidim posar-nos els frontals que ben aviat ens faran falta. Ja s’està amagant el sol.

Anem cap a la 81. De nou torna tocar pujar. Ja és fosc. De cop i volta el corriol en el que estem no segueix la direcció correcta. Alguna cosa passa, però no ho entenem. Arriben dos frontals. Són la Marta i la Raquel d’Aligots. Preguntem. Elles saben on son. Ens porten fins la fita. Nova errada. No havíem vist un trencall que hi havia en el mapa i ens pensàvem que estàvem en un altre lloc.

Seguim el pla que ens havíem fixat. Ens conjurem a estar més atents i no cometre més errades. La 62 està molt amagada però la trobem. Després de la 42 desestimem la 32 i la 43 i anem per a dues de més punts: 63 i 74. I seguim fins la 76. El Joan està fort avui i hi ha moment que em costa seguir-lo.

Ens queda poc més d’una hora i valorem quines fites podem fer en aquest temps. Pensem en la 67 i 35 però les descartem ja que ens allunyen molt d’Òrrius. Optem per anar directament fins la 84. La pujada se’ns fa feixuga, sobre tot, la part final camp a través fins el cim del turó amb molts arbres caiguts que ho fan més complicat. La baixada en direcció a la 53 tampoc resulta gens fàcil. Hi ha moments en que perdem el camí i baixem pel dret amb molt de compte. Ja tenim el camí! Ara toca córrer i sobre tot, no equivocar-se. Ja tenim la 53! Resten 12 minuts. A prop de la 34, ens avancen els navarresos. Els seguim i ens menen fins la fita. Ja és nostre. Tres minuts més i travessem l’arribada.

S’ha acabat la temporada 2017 de rogaine. Tornem a acabar satisfets de la cursa feta, així com de la temporada que hem fet: som els guanyadors de la categoria de Superveterans de la Copa Catalana 2017 de Rogaines.