Dissabte, 20 d’octubre de 2018
Guils de Cerdanya, llarga distància
H50, 5,1 km. 18 fites i 110 m de desnivell
Fets 7,6 km. en 2-06-38 197 de desnivell 12è de 16
classificats
Diumenge, 21 d’octubre de 2018
Guils de Cerdanya, mitja distància
H50, 2,6 km. 10 fites 45 m.
Fets 4,7 km. 1-37-01 29 m+ 12è de 18 classificats
Global 2 dies 10è de 19 classificats
Malgrat que les previsions
inicials per aquests dos dies indicaven pluja, al final vam tenir un parell de
dies excel·lents per la pràctica de l’orientació. Ambdues curses es
desenvolupaven al voltant dels 2000 metres d’alçada. Les primeres fites no van presentar dificultats. Anava
lent, però tant el bosc net com les zones obertes on es desenvolupa aquesta primera
part de la cursa em fan sentir segur.
Tot canvia amb la setena fita. Entro en una zona on ja no és tan fàcil avançar. Hi ha roques per totes les bandes. Avanço lentament. Penso que la fita queda a la meva esquerra, però no la veig. Busco una petita zona oberta, però ben aviat no sé on estic. Tot és igual i no és possible trobar una referència per ressituar-se. Finalment decideixo sortir de la zona i tornar a començar. Ara sí que la trobo, però ja he perdut molt de temps. Com sempre de primeres hi havia passat molt a prop. En la següent de nou torno a perdre molt de temps.
A partir d’aquí hi poso els cinc
sentits i tot comença a anar més bé. La tirada llarga la resolc sortint primer a la zona oberta i un cop de
nou en la zona de pedregar cercar una riera que m’ha de servir de punt
d’aturada i d’atac al mateix temps. Una fita més i ja estic fora de la zona de
pedres. Torno al bosc net i a les zones obertes del principi i sense presses,
però sense més errades acabo la cursa. En les dues primeres fites on canviava
de zona he perdut molt de temps. I l’endemà la cursa és en aquesta zona. Ja em
puc mentalitzar.
Està clar que la cursa llarga va
estar l’aperitiu del que ens esperava el dissabte a la mitja distància, on tota
la cursa es desenvolupa en la zona de pedres que tants problemes em va causar
el diumenge. Surto previngut i de nou començo bé, però a la tercera fita ja hi
tornem a ser. Em costa mitja hora trobar-la, tot i l’ajuda mútua que ens donem
amb el Sergi: jo li mostro on està la seva fita i un cop allà em ressituo en el
mapa. Amb prudència i amb alguna volta més del compte vaig localitzant la resta
de les fites, però tinc clar que no ha estat un cap de setmana amb bones
curses. Malgrat els anys i les més de 200 curses d’orientació que ja porto a
les cames, encara no n’he acabat d’aprendre. El cònsol és que hem estat molts
els orientadors que hem tingut serioses dificultats en aquest terreny. Amb tot
he gaudit de l’orientació. De fet ja ens agrada això de perdre’ns i que ens
costi de trobar les fites, encara que a vegades ens agradaria no fer tantes
errades.
En aquest parell d'enllaços podeu veure amb claredat les voltes que he donat els dos dies per trobar les fites:
6 comentaris:
jajaja... la ruta del diumenge no era exactament la ruta òptima!!
Però bé, això vol dir que malgrat les centenars de proves, pots seguir gaudint, doncs mai ho dominaràs del tot (eufemísticament parlant).
A seguir practicant Ricard!!
I la de dissabte tampoc. Era un terreny molt complicat. Ja han anunciat que la propera temporada tornarem a tenir cursa al mateix lloc. Tinc un any per aprendre.
Crec que la cursa d'orientació perfecte no existeix.
Ho has de provar alguna vegada. És divertit.
Alguna vegada segur!!
Si t'animes i vols provar una bona opció és fer una rogaine, ja que es fa amb equip. Al proper juliol es farà el campionat mundial a La Molina.
jaja, si vull provar, evidentment... no serà al campionat mundial!!
En tens dues a prop de casa el 15 de desembre: cursa popular amb sortida des de la Torre Mossèn Homs, organitzada per nosaltres, la UES i el 16 de desembre: 4 hores per Collserola amb sortida des de Sant Cugat del Vallès.
Publica un comentari a l'entrada