diumenge, 1 de desembre del 2019

Aterra com puguis!


Dos dies de Farners

Dissabte, 30 de novembre de 2019
Campionat de Catalunya Esprint al mapa del Castell de Farners
Ronda Classificatòria: 800 metres, 10 fites: 18-24 1,1 km. 21 metres de desnivell 2n. de 4.
Final: 900 metres, 10 fites: 17-59 1,1 km. 24 metres de desnivell, 3r. de 4 classificats.

Diumenge, 1 de desembre de 2019
Copa Catalana Mitja Distància al mapa de El Rocar
2 km. 14 fites: 1-09-18, 3,1 km. 82 metres de desnivell, 3r. de 5 classificats

Acaba l’any i acaba la temporada de curses d’orientació amb els dos Dies de Farners organitzats per Aligots amb dos mapes nous farcits de roques per tot arreu.
El dissabte correm el campionat de Catalunya esprint sota l’atenta mirada del castell de Farners.

Com marca el reglament hi ha una primera cursa classificatòria que en la categoria H60 en la que som poquets no seria necessària.
Les curses esprints són ràpides, amb poc temps per pensar i on si dubtes una mica ja estàs llest. Malgrat ser esprint no corro pas massa, ja que haig d’estar molt atent a no cometre errades.
Foto Aligots
En la classificatòria perdo més temps del compte en la fita 6. La buscava més amunt del que tocava i m’ha costat una mica trobar-la. La resta m’ha anat prou bé, excepte la 8 que la cercava a la roca de més amunt i he hagut de rectificar.

Passat el migdia, i després d’esperar una bona estona, corro la final. No surto massa centrat i vaig lent. Segurament podria anar més ràpid, però és el que hi ha. A la tercera, ja m’ha atrapat el Toni que sortia darrera meu. El vaig veient fins a la 5 que està dins del castell. No faig errades, però de ben segur que podia fer millor, però l'important és que he gaudit de la cursa i m'he divertit.

L’endemà el centre de competició està al Parc de Sant Salvador. Aprofito per escalfar de camí a la sortida que queda força lluny. A la segona fita comprovo en pròpia pell que moure’s pel mig del bosc no resultarà gens fàcil.
On perdo molt de temps és la fita 4, una soca al mig del rocam. Dono voltes de roca a roca, sense trobar la meva. No m'acabo de situar i finalment la trobo una mica per casualitat. La resta de fites no presenten dificultats i les vaig trobant, però segueixo amb la meva lentitud habitual. La 7 m'obliga a fer el senglar per travessar la vegetació. De ben segur devia ser millor atacar-la des de l’altra banda. Revisant el mapa per escriure aquesta crònica veig una opció més ràpida per anar de la 8 a la 9 que la que vaig prendre. Què diferent és veure el mapa des de la cadira de casa!
I amb la cursa pràcticament acabada corrent per una pista, m’entrebanco amb una petita pedra del camí i caic en tota la meva extensió. Ha estat una bona hòstia! Faig una primera valoració de desperfectes i em trobo prou bé per seguir. Primer camino i finalment em poso a córrer per finalitzar la cursa.
Foto de Narcís Pou
Vídeo de Toni Medina
Passo un moment per l’ambulància per tal que em netegin les rascades i ens esperem una estona per recollir els premis. Un nou podi al sac.
Acabada la Copa Catalana d’enguany és hora de fer una mica de balanç. No ha estat una massa bona temporada. Gairebé sempre he fet una errada que m’ha fet perdre força temps en totes les curses. Vaig lent tant en el moment de córrer, com en el moment de prendre decisions. Ambdós factors no ajuden a assolir bons resultats. A veure com anirà el 2020.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

A vegades corres més perill a les pistes forestales que en els terrenys més tècnics!! Espero que no sigui res.

Doncs... no crec que hagi sigut un mal any, però això no vol dir que l'any vinent no anirà millor!!

Bones festes Ricard

Ricard Masferrer ha dit...

Ja tens raó. En les parts més tècniques vas més en compte. No va ser res, com vulgarment es diu, xapa i pintura.
Tens raó no ha estat un mal any. He continuant gaudint de l'orientació però com sempre hi ha coses a millorar.
Igualment, bones festes Dennis.