Debut gèlid

 TWBR’23 Lliga Catalana Esprint Rogaine 2023

13 km. 3-49-35 245 metres de desnivell positiu,

56 punts, 12 fites, 30 de 45 equips mixtes classificats

 

Començo la temporada 2023 amb una rogaine ben diferent de les que he fet fins ara. Faig equip amb la meva filla que té ganes de provar que és això de l’orientació. També ens acompanya el seu gos, el Grau.

Foto de Felip Gili

El dia és gèlid. Estem a quatre graus sota zero i per davant tenim 4 hores per trobar el màxim nombre de fites i sumar el màxim nombre de punts.

Sembla que érem molts els que teníem ganes d’orientació perquè a la Serra de Vilobí ens hem aplegat una bona colla d’aquests bojos per buscar les fites amagades al mig del bosc.

Com que farem la rogaine caminant l’estratègia serà conservadora i no anirem massa lluny del centre de competició. Evidentment la Milena ho deixa en les meves mans.

Sortim en direcció a la primera fita escollida. En principi havia descartat la 48 per estar al mig del bosc. Però quan veig que són una munió d’equips els que van cap allà, canvio de plans i ens afegim a la fila. Només ens cal seguir als que tenim al davant per trobar-la i ja tenim la primera.

Al sortir de la fita per tornar al camí perdo un guant. Tornem enrere a recuperar-lo. A continuació és la Milena qui perd el mapa. Trobem les dues coses, però ens hem quedat sols. La sortida pel dret en direcció al camí no resultarà gens fàcil. El bosc farcit de vegetació baixa ens impedeix avançar en la bona direcció i hem d’anar rectificant fins arribar a la pista. Per aquí no hi ha pas, per aquí tampoc. Hem perdut força temps en aquesta sortida de la fita.

Deixem la pista i per un corriol perdedor ens dirigim a la 44. Aquesta és la primera fita que pinça la Milena.

La primera fita

A la 33 podríem anar bosc a través però optem per ser conservadors. Tornem enrere pel corriol i agafem la pista que ens hi atansa. Trotem una estona per la pista i baixem primer per un corriol i després a través d’un bosc cremat fins a la 84.

La Milena decideix per on anar des de la 84 a la 66. Ho veu força i bé, i hi arribem sense problemes. El gos en cap moment s’allunya de nosaltres. I en els corriols més estrets va enganxat darrera el nostre cul.

Seguim el pla previst sense massa entrebancs. Aprofito per explicar a la Milena el perquè de les diferents decisions i també com estant representats en el mapa els diferents elements. Passem per la  55, on trobo a faltar el dibuix d’alguns tallats de la zona, la 61 i la 54.

La 55

Ja comença a ser hora de pensar com tornarem cap a l’arribada. Avui hem d’arribar amb temps, i és millor no apurar. La 83 és una fita que no havia considerat en l’estratègia inicial i que és una molt bona opció per sumar força punts sense massa dificultat. Però tot dependrà de com anem.

De nou de la 41 a la 52, és la Milena la que porta la direcció i així aprèn la simbologia de camps i zones obertes del mapa. A partir d’aquí apressem una mica el pas per no tenir problemes en la part final. Anar i tornar a la 83 és gairebé 1 km. És una mica arriscat i decideixo no prendre riscos i encarar el tram final de la rogaine sense la pressió del rellotge. Ja només ens resten la 31, aquesta una mica difícil al mig del no res, i la 32 ben fàcil per corriols poc visibles. Ja som de nou a la pista que ens porta sense pressa fins a l’arribada.

Un cop allà dono un cop de mà al Felip en l’avituallament final, i comentem una mica la cursa abans de marxar cap a casa. La Milena, ja ho ha provat. Ara ja sap una mica què és això tan estrany de les Rogaines que fa tant de temps que fa el seu pare.