Dos dies dels Pirineus
Llarga distància
6,9km. 13 fites, 8,9 kms. reals 1-40-11, 143 metres de desnivell positiu, 15è
classificat de 15
Excursió de tarda 8
km. 3-01-16, 550 metres de desnivell positiu
Mitja distància,3,2
km., 15 fites, 3,6 kms. reals 50-17 82 metres de desnivell positiu 12è
classificat de 17
Classificació dels dos
dies: 14è de 17 classificats
La primera pregunta que em vaig fer quan els Xinoxano van anunciar que
organitzaven els Dos Dies del Pirineus a Taús va ser on està Taús? Com molts
dels que hi hem anat, ningú hi havia estat mai abans. És un petit nucli de
cases que forma part del municipi de les Valls d’Aguilar, una zona molt
deshabitada i amb molta manca de serveis i que queda força lluny de qualsevol
petit nucli de certa importància com pot ser Gerri La Sal a l’Oest i Organyà a
l’Est.
Al deixar la carretera principal que porta a La Seu d’Urgell t’endinses en
una zona totalment desconeguda per una carretera asfaltada en bon estat, però
molt estreta, que es va enfilant a poc a poc i que ofereix uns paisatges que
mereixeran una nova visita amb més temps.
El dissabte correm la cursa de llarga distància, amb sortida a poc més de
10 minuts del centre de competició. Els terrenys són idonis pel nostre esport,
amb zones obertes i boscos molt penetrables. No vaig massa ràpid, però vaig
localitzant les fites amb alguna pèrdua de temps tant a la fita 3 com a la 4. De la 5 a la 6 tinc una tirada
super-llarga. Haig d’anar d’una punta a l’altra del mapa. Veig dues opcions
clares per pistes i camins. Opto per la que malgrat que em sembla una mica més
llarga, crec que és la que presenta menys desnivell. Com sempre no tinc clar si
és la millor opció, però un com escollida ja no hi ha volta enrere i tracto
d’anar el més ràpid possible.
Arribo sense problemes a la fita. Han estat 2,6 kms. I poc més de 20
minuts. Trobo que és un bon moment per la foto del dia.
A partir d’aquí trobo les fites amb força facilitat. Només perdo temps a la
8 ja que me la passo sense haver-la vist i a la 9 que trobo una depressió que
no és la meva, i em costa una mica localitzar la depressió correcta.
Acabo satisfet de la cursa feta, encara que després comprovaré que he estat
l’últim de la meva categoria. O sigui que demà ho tinc fàcil per millorar.
El refugi de Cuberes, on tinc l’allotjament, està a mig hora del centre de
competició. Allà em dutxo, dino i faig una mica de migdia. Aprofito la tarda
per fer una petita exploració de la zona en plena Serra de Boumort. M’enfilo fins
la Roca dels Quatre Batlles, en una ruta prou costeruda en el seu inici, però
més suau un cop superat ja gran part del desnivell. De ben segur que aquests
boscos han d’ésser zones de bolets.
Les vistes des de la dalt de la Roca dels Quatre Batlles són espectaculars,
amb una visió totalment diferent del Cadí, del Pedraforca, i dels Pirineus que
mostren el blanc de les nevades tardanes d’aquests dies. Per cert, al cim no hi
ha cap Roca i com ja suposava no hi ha rastre de cap dels quatre batlles.
Ja de tornada al refugi dedico una estona a la lectura davant la llar de
foc mentre espero el sopar que comparteixo amb l’amic Felip i un altre
orientador i un excursionista que avui ha vingut fins aquí des d’Hortoneda.
El diumenge la sortida està a més de mitja hora del centre de competició.
El mapa i el terreny és excel·lent. Em trobo en tot moment ben situat,
identifico els elements i trobo les fites amb rapidesa, malgrat que el
desplaçament pel terreny és lent, per la quantitat de branques que hi ha pel
terra. Només a la fita 14 haig de recular una mica per localitzar-la, ja que he
errat en la roca que cercava. Avui he fet una millor cursa i he millorat
posicions però el primer ha fet un temps realment estratosfèric: 24-31!!!. Ha
tret 11 minuts al segon classificat!
Marxo de Taús amb molt bon gust de boca pel cap de setmana de curses, però
sobretot per la descoberta d’aquest racó de Catalunya al que ja estic
planificant com anar a passar-hi uns dies i passejar-me per allà per gaudir de la
solitud, del silenci i del seus paisatges.
