10 dies a Finlàndia per participar en el mundial de màsters d’orientació WMOC 2024 han donat per fer 5 curses i tres entrenaments, però també per voltar pel sud d’aquest país i conèixer-lo una mica.
Quan era petit, era un lloc mític
ja que tenia un tiet músic que va estar treballant a Finlàndia a la dècada dels
anys 60, fent “bolos” amb el quartet Masferrer. Més tard, a l’estiu del 1975
amb els meus pares vam visitar Dinamarca, Suècia i Noruega, però no vàrem
arribar a Finlàndia.
Com no podia ser d’una altra
manera és un país molt diferent al nostre. De ben segur que el clima hi té a
veure en el tarannà de la gent. Estem a l’agost i les màximes mai passen dels
25 graus. Gairebé cada dia ens fa un ruixat o dos, però després surt el sol. Tot
està molt net i endreçat i la gent sembla molt educada.
El paisatge és planer, amb
continuïtat de grans boscos, esquitxats de zones de conreu de farratges i
cereals i amb moltes cases aïllades, la major part de les cases estan construïdes
amb fusta a sobre d’un fonament de pedra. El subsol és tot de roca que emergeix
al mig dels boscos. Hi ha infinitat de llacs i a la zona costanera ens criden
l’atenció la gran quantitat d’illes. Parlen de més de 90.000 illes i illots, i al
voltant de 190.000 mil llacs de diferents mides.
A les ciutats i pobles, tret de
les zones més cèntriques, els habitatges són cases baixes. Es veu una població
en general benestant. Aquests dies no hem vist pràcticament immigrants, ni
persones sense llar. Segons la wikipèdia la immigració no europea tot just
arriba a l’un per cent. Tampoc és un país envaït pel turisme. Gairebé només hem
vist grups de turistes en el dia que hem passat a Hèlsinki.
Totes les carreteres o gairebé
totes tenen les seves vies per ciclistes i vianants segregades. Tant a Turku
com a Hèlsinki hem vist molts patinets elèctrics de lloguer a tot arreu, en
alguns llocs deixats de qualsevol manera, però no hem vist pràcticament ningú
que els utilitzi. Ens ha cridat l’atenció que ni a Turku ni a Hèlsinki gairebé no
hem vist establiments de les grans marques comercials plurinacionals que estan
a tots els carrers de les grans i no tan grans ciutats europees. Sembla que
encara no han posat la grapa a Finlàndia. També m’ha cridat l’atenció no veure gairebé
mascotes pel carrers, a diferència de la invasió que tenim per casa nostra.
Com que ens allotjàvem en un
apartament les compres bàsiques les hem fet en un parell de supermercats, un de
la cadena Lidl, la única coneguda que hem vist, i l’altre de la cadena K-market
que ens ha semblat que és una cadena de supermercats finesos que hem vist per
tot arreu on passàvem. Els horaris d’apertura són amplíssims (de 7 a 24 hores).
Ha estat una sorpresa inesperada que els preus de molts productes són bastant semblants als nostres.
Son quatre impressions de la meva
estança a Finlàndia i que de ben segur les d’altres visitants poden ser
absolutament diferents. Tots veiem el món amb els nostres ulls i ens fem una
idea del que veiem que pot ser ben diferent.
2 comentaris:
El Quartet Masferrer, jajaja!
Això és d'agrair que no hi hagin moltes marques plurinacional.. més autèntic! Cada cop els països se semblen més... que és una llàstima.
Dels clients finesos que he conegut el que més m'estranyava (molt abans de la guerra amb Ucraïna) era que són molt i molt anti russos!
Tocava música de ball. Va estar molts anys a Finlàndia.
Un company que es va quedar més dies a Finlàndia es va arribar a la frontera amb Rússia. Hi ha tot un sistema de trinxeres preparat per si les han d'utilitzar.
Publica un comentari a l'entrada