Impressions de Finlàndia

 10 dies a Finlàndia per participar en el mundial de màsters d’orientació WMOC 2024 han donat per fer 5 curses i tres entrenaments, però també per voltar pel sud d’aquest país i conèixer-lo una mica.

Quan era petit, era un lloc mític ja que tenia un tiet músic que va estar treballant a Finlàndia a la dècada dels anys 60, fent “bolos” amb el quartet Masferrer. Més tard, a l’estiu del 1975 amb els meus pares vam visitar Dinamarca, Suècia i Noruega, però no vàrem arribar a Finlàndia.

Com no podia ser d’una altra manera és un país molt diferent al nostre. De ben segur que el clima hi té a veure en el tarannà de la gent. Estem a l’agost i les màximes mai passen dels 25 graus. Gairebé cada dia ens fa un ruixat o dos, però després surt el sol. Tot està molt net i endreçat i la gent sembla molt educada.

El paisatge és planer, amb continuïtat de grans boscos, esquitxats de zones de conreu de farratges i cereals i amb moltes cases aïllades, la major part de les cases estan construïdes amb fusta a sobre d’un fonament de pedra. El subsol és tot de roca que emergeix al mig dels boscos. Hi ha infinitat de llacs i a la zona costanera ens criden l’atenció la gran quantitat d’illes. Parlen de més de 90.000 illes i illots, i al voltant de 190.000 mil llacs de diferents mides.  

A les ciutats i pobles, tret de les zones més cèntriques, els habitatges són cases baixes. Es veu una població en general benestant. Aquests dies no hem vist pràcticament immigrants, ni persones sense llar. Segons la wikipèdia la immigració no europea tot just arriba a l’un per cent. Tampoc és un país envaït pel turisme. Gairebé només hem vist grups de turistes en el dia que hem passat a Hèlsinki.

Totes les carreteres o gairebé totes tenen les seves vies per ciclistes i vianants segregades. Tant a Turku com a Hèlsinki hem vist molts patinets elèctrics de lloguer a tot arreu, en alguns llocs deixats de qualsevol manera, però no hem vist pràcticament ningú que els utilitzi. Ens ha cridat l’atenció que ni a Turku ni a Hèlsinki gairebé no hem vist establiments de les grans marques comercials plurinacionals que estan a tots els carrers de les grans i no tan grans ciutats europees. Sembla que encara no han posat la grapa a Finlàndia. També m’ha cridat l’atenció no veure gairebé mascotes pel carrers, a diferència de la invasió que tenim per casa nostra.

Com que ens allotjàvem en un apartament les compres bàsiques les hem fet en un parell de supermercats, un de la cadena Lidl, la única coneguda que hem vist, i l’altre de la cadena K-market que ens ha semblat que és una cadena de supermercats finesos que hem vist per tot arreu on passàvem. Els horaris d’apertura són amplíssims (de 7 a 24 hores). Ha estat una sorpresa inesperada que els preus de molts productes  són bastant semblants als nostres.

Son quatre impressions de la meva estança a Finlàndia i que de ben segur les d’altres visitants poden ser absolutament diferents. Tots veiem el món amb els nostres ulls i ens fem una idea del que veiem que pot ser ben diferent.