4 dies a Cap de Rec: Puigpedrós i Engorgs

Agafo el cotxe fins al Refugi de Malniu. Malgrat l'hora ja està molt ple. Pago el peatge (3€) per aparcar i començo la tercera jornada. La referència que he agafat per la caminada d'avui està a la web de senderisme i teca.
La pujada al Puigpedrós és tot un clàssic i com a conseqüència el camí està ben marcat i fressat. No presenta cap dificultat excepte l'esforç que requereix el propi desnivell. Avui està clar que no serà un dia solitari. És el que té fer un cim dels coneguts. Malgrat el desnivell a superar no se'm fa gens pesat. Alterna petits trams de forta pujada que fan esbufegar fort amb  d'altres que permeten recuperar alè. Salvant les distàncies té una certa semblança a la pujada esglaonada a la nostra Mola.

A mesura que m'apropo al cim se'm fa molt evident la raó del nom. Dóna la impressió que algun gegant ha amuntegat allà aquest munt de pedres per crear aquest Puigpedrós (2914 metres).

Igual que ahir, de nou la panoràmica és espectacular, i la llista de cims és inacabable. Avui la visibilitat és molt bona. Estic una bona estona intentant identificar alguns cims i estanys, mentre arriba i marxa gent. És un cim molt concorregut.

Segueixo endavant. Al principi perdo el camí, però això em permet arribar a una terrassa de roques des d'on puc veure tots els estanys de la zona i amb el mapa a la mà, em permet dissenyar millor la meva ruta. 

Torno al camí i amb una forta baixada ben aviat sóc a la collada de Meranges on impressiona el proper Roc Colom, ja en terres andorranes. De nou estic en zona fronterera.

Fins aquí he anat trobant gent, però un cop abandono els camins i decideixo donar un tomb per tots els llacs de la zona torno a la meva preuada solitud. Segueixo baixant en direcció als Engorgs que tinc just a sota, però em decanto cap a la dreta. Estan força secs. Passo entremig d'un grup de cavalls que pasturen amb total tranquil·litat. Per sobre els Engorgs hi ha una petita zona herbada amb poca pendent, on en algun moment intueixo alguna traça i per la que surto a sobre l'Estany Gran.
Baixo arran de l'estany. Aquest serà el meu restaurant d'avui: solitud, silenci i vista immillorable, què més  puc demanar?

Acabaré d'explorar els estanys de la zona abans d'agafar el camí de tornada. Segueixo el curs d'aigua que desguassa en l'Estany Gran per arribar als tres estanys dels Minyons que estan una mica per sobre. De nou estic en un lloc d'aquells que et deixa bocabadat. Dono un tomb per la riba dels tres estanys, per contemplar-los des de tots els punts de vista. El lloc és realment una meravella: aigua, roques, prat alpí, núvols, cel, cims propers, ...

Ja només em resta agafar el GR11 per tornar al punt de sortida. Primer, tot és baixada i de bon caminar, fins i tot, puc trotar en alguns moments, impulsat per les ganes d'arribar. Però poc després de passar el refugi no guardat J. Folch Girona i travessada la riera dels Engorgs i un prat, el corriol queda per sobre del rierol Duran. Aleshores apareixen trams que són de mal caminar, per la inclinació del terreny entremig de les roques. És fa llarg aquest flanqueig que s'acaba fent antipàtic.

Malgrat les bones vistes i en alguns moments travessar pel mig d'un bosc que m'agrada no gaudeixo massa d'aquest final. Tinc ganes d'acabar. Comença a ser un costum que el final d'un dia de caminar se'm faci pesat. 
Surto del bosc i ja albiro allà a baix el refugi de Malniu. 

Bec una birra ben fresqueta i menjo uns ganyips abans d'agafar el cotxe per tornar a Cap de Rec.
A Cap de Rec tinc temps pel de sempre: escriure i llegir una estona. I també per mantenir una bona conversa abans i també al llarg del sopar amb un basc que està fent la ruta dels Estanya Amagats abans d'anar a descansar ja pensant amb l'endemà.
Temps de pas: 1.50 fins a Puippedrós + 1.20 fins Estany Gran + 2.20 fins a Malniu =  Total 5.30 hores