dimecres, 19 d’agost de 2015

4 dies a Cap de Rec: La Muga i la Tossa Plana



El dia s'aixeca esplèndid amb el Cadí al davant del refugi i la boira cobrint tota La Cerdanya.
Segueixo les indicacions de la ruta a la Muga del blog patrimoni i muntanyes de Joan M. Vives Teixidó que em va donar a conèixer l'amic Luigi. autor del blog Aurora. La primera hora es per pista ben planera tot seguint l'itinerari 26. Quan s'acaba la pista m'endinso pel bell mig del bosc seguint les diferents marques. No té cap dificultat però cal estar sempre amatent als diferents senyals que es van trobant. És com un bosc d'elfs i fades: gespa humida de la tempesta d'ahir, petits rierols que cal anar travessant amb compte, grans arbres, arbres caiguts ... Es va guanyant desnivell a poc a poc, el que fa que el camí sigui molt agradable. 

S'acaba en una gran zona herbada en lleugera pujada i amb un bon ramat de vaques ben atentes a aquest intrús de dues potes que pertorba la seva tranquil·litat. 


 
La Muga m'espera al fons

Seguint les marques entro en el canal que s'esmenta en l'article un orri a la Muga del blog Patrimoni i Muntanyes. Realment és estrany: més d'un quilometre que acaba a prop del riu Muga.Vaig preguntar al guarda del refugi de Cap de Rec que coneixia l'existència d'aquest canal, però tampoc en sabia res de la possible utilitat del mateix.

Diferents imatges d'aquest misteriós canal
Un cop travessat el riu comença la veritable pujada. Pràcticament s'han acabat els arbres i ara tot és prat i roques. Segueixo les marques de l'itinerari 26 cada cop més escadusseres, fins superar una zona rocosa ben dreta que tinc al davant. Tinc La Muga just a sobre meu. Abandono les marques de l'itinerari 26 que porten cap el llac de La Muga i després a la Tossa Plana. Allà a la dreta surt un petit corriol no massa pendent que malgrat desdibuixar-se per moments porta a la carena on hi escampats alguns pins negres, però abans d'arribar-hi decideixo pujar pel dret. Ara si que es fa feixuc. Al mig d'unes roques hi ha una petita marmota que fuig esperitada. Quan estic arribant a l'avantcim observo unes banyes, segurament d'un parell d'isards que també fugen. Ja només resta pujar al cim. 
 
La Muga des de l'avantcim

Han estat gairebé 4 hores. La panoràmica des de La Muga (2869 m.) és esplèndida, sobre tot per la part andorrana; la part catalana està  molt més emboirada. Fins i tot, hi ha moments que sembla que vulgui pujar fins els cims.
La Muga (2869 metres)
El cim és ampli. Avanço en direcció Nord per contemplar millor el paisatge. I allà sobre una roca puc veure una àliga. Està quieta observant la vall a la cerca d'una possible víctima. Innocent de mi, m'apropo per intentar fer una bona foto, però alça el vol majestuosament.
Faig un mos i segueixo endavant per la carena. No hi ha camí, però no resulta difícil. En tot moment puc contemplar just a sota els estanys de La Muga i a l'altra banda totes les muntanyes andorranes i els seus innumerables estanys: Illa, Montmalús (on estava ahir), Forcat,  ..
Estanys de La Muga
Estanys de Montmalús
La carena que m'espera fins la Tossa Plana

Ara puja un cim, ara baixa fins un coll. Des de la Tosseta de Vallcivera (2848 m.) ja apareix un corriol una mica desdibuixat que em menarà fins a la Tossa Plana de Lles (2916 m.). Ara entenc el nom, sembla una gran plaça. A sota tinc la vall de Madriu, on aniré el divendres. 
 
Vall de Madriu

Un cop al cim trobo les primeres persones d'avui. Ha estat un hora i quart des de La Muga, i més de cinc hores de trescar en solitari tal com m'agrada. 
Tossa Plana de Lles (2916 metres)
Em cruspeixo la resta de les meves provisions per avui i començo la baixada. El camí és fàcil, ja tot baixada, primer pel mig de prats alpins totalment groguencs i després pel mig del bosc, amb una zona intermitja farcida de grans arbres morts. 


En un hora ja sóc al refugi de Pradell i 45 minuts molt més planers i en lleugera baixada fins el refugi. Com gairebé sempre aquest últim tram se'm fa una mica pesat. Amb tota seguretat són les ganes d'arribar.
Dono per acabada la jornada i comença el ritual habitual: dutxa, birra, descans, passeig, escriure i llegir esperant el sopar.

Finalment han estat 4 hores de pujada fins a La Muga, 1.15 fins la Tossa Plana, 1.45 fins el refugi, en total gairebé 7 hores.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Bona ruta Ricard!!

A més a més, una molt bona crònica i quines fotos!!

Mai et diuen que no és bó anar sols a la muntanya?


Ricard Masferrer ha dit...

Ja Ja Ja Moltes vegades m'he tingut d'escoltar això de que no és bo anar sol a la muntanya, però a mi m'agrada. De moment mai he tingut cap ensurt i espero seguir així per molt de temps.
Encara em queden dues cròniques més dels 4 dies que vaig estar a Cap de Rec. Tot arribarà.