El dia s'aixeca esplèndid amb el Cadí al
davant del refugi i la boira cobrint tota La Cerdanya.
Segueixo les indicacions de la ruta a la Muga del blog patrimoni i muntanyes de Joan M. Vives Teixidó que em va donar a conèixer l'amic Luigi. autor del blog Aurora. La primera hora es per pista ben planera tot seguint l'itinerari 26.
Quan s'acaba la pista m'endinso pel bell mig del bosc seguint les diferents
marques. No té cap dificultat però cal estar sempre amatent als diferents senyals que
es van trobant. És com un bosc d'elfs i
fades: gespa humida de la tempesta d'ahir, petits rierols que cal anar
travessant amb compte, grans arbres, arbres caiguts ... Es va guanyant desnivell a poc a poc, el que fa que el camí sigui molt agradable.
S'acaba en una gran zona herbada en lleugera pujada i amb un bon ramat de vaques ben atentes a aquest intrús de dues potes que pertorba la seva tranquil·litat.
 |
| La Muga m'espera al fons |
Seguint les
marques entro en el canal que s'esmenta en l'article un orri a la Muga del blog Patrimoni i Muntanyes. Realment és estrany: més d'un quilometre que acaba a prop del riu
Muga.Vaig preguntar al guarda del refugi de Cap de Rec que coneixia l'existència d'aquest canal, però tampoc en sabia res de la possible utilitat del mateix.
 |
| Diferents imatges d'aquest misteriós canal |
Un cop travessat el riu comença la
veritable pujada. Pràcticament s'han acabat els arbres i ara tot és prat i roques. Segueixo les marques de l'itinerari 26 cada cop més
escadusseres, fins superar una zona rocosa ben dreta que tinc al davant. Tinc La Muga just a
sobre meu. Abandono les marques de l'itinerari 26 que porten cap el llac de La Muga i després a la Tossa Plana. Allà a la dreta surt un petit corriol no massa pendent que malgrat
desdibuixar-se per moments porta a la carena on hi escampats alguns pins negres, però abans d'arribar-hi decideixo
pujar pel dret. Ara si que es fa feixuc. Al mig d'unes roques hi ha una petita
marmota que fuig esperitada. Quan estic arribant a l'avantcim observo unes
banyes, segurament d'un parell d'isards que també fugen. Ja només resta pujar al cim.
 |
| La Muga des de l'avantcim |
Han estat gairebé 4 hores. La panoràmica des de La Muga (2869 m.) és esplèndida, sobre tot per la part
andorrana; la part catalana està molt
més emboirada. Fins i tot, hi ha moments que sembla que vulgui pujar fins els
cims.
 |
| La Muga (2869 metres) |
El cim és ampli. Avanço en direcció Nord per contemplar millor el paisatge. I allà sobre una roca puc veure una
àliga. Està quieta observant la vall a la cerca d'una possible víctima. Innocent de mi, m'apropo per intentar fer una bona foto, però alça el vol majestuosament.
Faig un mos i segueixo endavant per la
carena. No hi ha camí, però no resulta difícil. En tot moment puc contemplar
just a sota els estanys de La Muga i a l'altra banda totes les muntanyes
andorranes i els seus innumerables estanys: Illa, Montmalús (on estava ahir), Forcat, ..
 |
| Estanys de La Muga |
 |
| Estanys de Montmalús |
 |
| La carena que m'espera fins la Tossa Plana |
Ara puja un cim, ara baixa fins un
coll. Des de la Tosseta de Vallcivera (2848 m.) ja apareix un corriol una mica desdibuixat que em menarà
fins a la Tossa Plana de Lles (2916 m.). Ara entenc el nom, sembla una gran plaça. A sota tinc la
vall de Madriu, on aniré el divendres.
 |
| Vall de Madriu |
Un cop al cim trobo les primeres persones d'avui. Ha estat un hora i
quart des de La Muga, i més de cinc hores de trescar en solitari tal com m'agrada.
 |
| Tossa Plana de Lles (2916 metres) |
Em cruspeixo la resta de les meves
provisions per avui i començo la baixada. El camí és fàcil, ja tot baixada, primer pel mig de prats alpins totalment groguencs i després pel mig del bosc,
amb una zona intermitja farcida de grans arbres morts.
En un hora ja sóc al
refugi de Pradell i 45 minuts molt més planers i en lleugera baixada fins el refugi. Com gairebé sempre aquest últim tram se'm fa una mica pesat. Amb tota seguretat són les ganes d'arribar.
Dono per acabada la jornada i comença el ritual habitual: dutxa, birra, descans,
passeig, escriure i llegir esperant el sopar.
Finalment han estat 4 hores de pujada fins a La Muga, 1.15 fins la Tossa
Plana, 1.45 fins el refugi, en total gairebé 7 hores.
2 comentaris:
Bona ruta Ricard!!
A més a més, una molt bona crònica i quines fotos!!
Mai et diuen que no és bó anar sols a la muntanya?
Ja Ja Ja Moltes vegades m'he tingut d'escoltar això de que no és bo anar sol a la muntanya, però a mi m'agrada. De moment mai he tingut cap ensurt i espero seguir així per molt de temps.
Encara em queden dues cròniques més dels 4 dies que vaig estar a Cap de Rec. Tot arribarà.
Publica un comentari a l'entrada