Sprints a Montjuich

Arribo al lloc de la sortida i em trobo amb una gran cua per recollir el pitrall i el sportident. Necessito al voltant de mitja hora per recollir-ho tot i després de canviar-me haig de fer una nova cua per sortir.

Els tres primers trams de la cursa són bons (en baixada i en pla i sense dificultats d'orientació) per córrer a sac, però em modero ja que no he escalfat gens degut a les cues. Gairebé puc dir que aquest primer sprint em servirà per fer un bon escalfament pel segon. A partir de la tercera fita, ja comença a picar una mica amunt i cal estar més atent a la ubicació de les diferents fites per entremig dels jardins a l'est del MNAC. Cal
interpretar bé els diferents camins i escales, a vegades amunt a vegades avall, per tal d'estalviar desnivells innecessaris. Tinc poques dubtes, vaig ràpid i acabo amb bones sensacions.

Sense gairebé interrupció em preparo pel segon sprint. Aquest comença en pujada. Serro les dentsi amunt, aprofitant les escales automàtiques. Em sento fort i amb ganes d'anar ràpid i així ho faig. A la 5 perdo un moment, ja que passo pel davant i no la veig entremig dels matolls, però ja està. La 7 i la 8 es troben en un jardí que havia vist a vegades des de fora i en el que mai havia entrat. Un dia i tindré que tornar. Sóc una mica lent en trobar la 8, ja que pensava que estava una mica més avall, i surto disparat cap a fora. De nou cap els mateixos jardins on s'ha desenvolupat part del primer sprint. Prenc les decisions ràpidament i sense cap problema encaro la recta final.

Han estat dos sprints amb la mateixa distància i desnivell, 17 fites el primer i 19 el segon i amb molt millor temps i posició en el segon. 24-51 el primer i 28è de 46 participants i 23-10 i 20è de 45 participants.

Com ja és costum el segon sprint em surt molt millor que el primer, segurament degut a tres factors, no haver fet un bon escalfament, millor coneixement del mapa en el segon recorregut, ser conservador en la primer cursa i esprémer les forces en el segon.

A veure si en el proper puc fer un bon escalfament abans de començar.

Tornen les rogaining

De nou el primer gran repte de l'any ha estat la Rogaining de l'Espluga Calba, un poblet de Les Garrigues que és bolca en la seva organització i que té per nom, The Wild Boar 2010.

La temporada passada va ser l'estrena d'aquest tipus de curses que ningú coneixia i va ser un gran èxit. Aquest any ja s'ha organitzat la primera Copa Catalana de la modalitat.

És dissabte i toca matinar. Anem 4 amics. Tornaré a formar equip amb el Joaquin, amb qui ja vaig compartir les dues rogainings de la temporada passada, i els altres dos són la Mª Pau i Lluís que s'estrenen en aquesta rogaining.
Diumenge passat vam fer un petit entrenament per tal de donar unes nocions bàsiques i explicar la simbologia que utilitzen aquesta mena de mapes.

Arribem a temps per preparar tots els estris necessaris i posar a la motxilla el material obligatori. Amb el sportident ben assegurat al canell de cada un dels components de l'equip entrem a la plaça del Castell a esperar l'hora de la sortida.

Ens lliuren els mapes amb 15 minuts de temps per decidir l'estratègia de cursa. Aviat ens posem d'acord amb el Joaquín i quan acaba el so de les campanes ens posem en marxa pels carrers del poble. Tenim 6 hores per endavant i a diferència de les dues rogainings anteriors hem establert una estratègia diferent.
Cada dos hores farem una petita aturada i replantejarem la cursa.

Aquest cop també ens hem mirat bé el mapa per tal d'evitar al màxim els desnivells positius que en les altres rogainings ens havien fet molt mal. Decidim anar cap la zona del sud el mapa per tal de collir el 9 punts de la fita 90 i pel camí anar agafant fites.

Per arribar a la tercera fita hem de salvar un desnivell important travessant un bosc. Cal ser curosos en la decisió de travessar boscos ja que tal com ja havia informat prèviament la organització estan plens d'arbres caiguts que en alguns moments dificulta molt la marxa. És la fita 72 que està dalt d'un turó, dins del que havia estat una trinxera de la guerra civil.

En una hora de cursa portem 4 fites (35-70-72-44) i això ens sembla un bon promig. No trobem un camí que hi ha marcat al mapa i tirem pel dret, i amb tot això perdem temps camí cap a la 52. La 76 la passem de llarg, però tornem enrere i allà la tenim. I ara un bon tram per camins farcits d'arbres caiguts que cal anar esquivant amb compte, pista forestal i un petit corriol en pujada per assolir la fita 90. Ja passen de les 2 hores de curses i portem 7 fites i 42 punts.

Ens aturem, fem un mos i replantegem les següents fites. Ja tornem a estar en marxa. Ens creuem i saludem per primer cop a l'equip superveterà dels Anem Fent a qui anirem trobant en el que resta de jornada, així com a un equip femení. La 64 està en un tàlveg i ens cal una mica de temps per veure-la.

Un cop feta la 53, malgrat que es pot anar per camí decidim fer-ho camp a través per tal de practicar una mica d'orientació. Ens en sortim prou bé. El terreny és obert, en baixada i no massa brut, però cal cercar el millor lloc per baixar les feixes. Arribem al camí una mica més tard que els Anem Fent que havien escollit l'altre itinerari. És clar que no hem guanyat res, però hem gaudit de la baixada.

I ara toca enfilar-se de valent fins a la 80 que està dalt d'un turó. Ja hem passat l'equador de la cursa amb 10 fites i 61 punts. I d'allà a la 51 per camins i corriols, previ pas per un avituallament.

Allà decidim anar a buscar la 67 per camins en lloc d'anar a per la 81 que torna a estar a dalt d'un altre turó. No tenim ganes de tornar a pujar. Però mirat el mapa a casa, segurament era una millor opció. Per arribar a la 67 intentem evitar al màxim el desnivell i en part ho aconseguim. 

De nou estem en una pista i aprofitem per tornar a menjar una mica tot caminant camí a la 73. Un cop hi estem a prop anem a buscar la 43 on tornem a trobar als Anem Fent que si que han anat a per la 81. Després ens enfilem fins a la 73.

Aquí comença la part final de la cursa. Ja no pararem de trotar, primer la 31. Hem de tornar una mica enrere, però ja la tenim. Tirem camps a través per anar a la 83. Estem molt endollats i malgrat el cansament gaudim d'allò més en aquest tram final. Anem a parar a una pista forestal i per un moment ens despistem. Esvaïts els dubtes trobem el corriol que ens porta a la 83 i sortim fletxats cap a la 32, aprofitant que va un mica de baixada.

Mirem l'hora encara ens queden 29 minuts i tenim temps d'anar a la 40 i així ho fem. I ara si cap l'arribada. Temps final: 5-52-28, 18 fites i 101 punts i posició 13 en la categoria de Homes Veterans (HV) de 17 classificats. Per 26 fites i 167 punts de l'equip guanyador de la categoria.

El final de la cursa molt ben organitzat, molt millor que la primera edició, amb cues, però no excessives. Aviat estem davant el plat de mongetes i el porc, tot petant la xerrada sobre la cursa. I un cop lliurats els premis cap a casa, tot pensant en la propera que serà el mes de maig a Núria.

Dues sprints per començar el 2010

La primera cursa de la temporada serà la continuïtat de la Barcelona Sprint Cup que es va iniciar el mes de novembre passat al barri gòtic. Avui les curses són al Parc del Guinardó, un lloc on no havia estat mai, i que només coneixia per les referències literàries dels llibres de Juan Marsé i que potser es mereixerà una altra visita per fer-hi una passejada amb tranquil·litat.

És un dia de molt de fred i en el que en principi no ve massa de gust posar-se a córrer. Però allà estem més d'una quarantena d'orientadors amb ganes de treure'ns el fred del damunt tot corrent i buscant fites pel parc.

D'entrada em costa posar-me en el mapa. No estic massa centrat, però a partir de la cinquena fita tot comença a funcionar millor i gaudeixo molt de córrer d'un cantó a l'altre a la cerca de les diferents fites. Passada la 14 ja albiro el final de la primera cursa i per camins amples tracto d'anar el més ràpid possible per encarar el final de la cursa i acabar no massa content per aquest inici una mica dubitatiu. Han estat 26-01 per 2200 metres 110 de desnivell i 17 fites, i 20è de 27 acabats.

Massa fred per aturar-se entre cursa i cursa. Simplement un moment per beure una mica, treure'm una mica de roba i ja estic començant la segona. La primera fita la veig molt clara, pel carrer de sota i a tot drap, aviat ja és meva. En la segona em faig una mica d'embolic. Segur que hi ha una millor opció.
La 3ª opto per córrer pels camins encara que dono més volta i estalviar-me així els forts desnivells que suposo anar-hi per la via més directa. Enllaço fites ràpidament fins a la 10. A aquesta ja amb una mica de pujada arribo cansat i tinc que continuar amb forta pujada fins a la 11. Ho faig caminant per agafar aire. Des de la 11 toca de nou una forta pujada i després baixada. Tinc problemes per trobar un lloc per baixar d'un talús que no havia vist en la primera ullada al mapa, i perdo temps. I des d'aquesta ja enllaço les tres darreres fites. En aquesta segona cursa han estat 28-05 per 2200 metres 150 de desnivell i 16 fites i 14è de 30 arribats. No només millor posició final que en la primera sinó també amb millors sensacions pel desenvolupament general de la cursa.

Tot i ser un parc hi ha uns bons desnivells i les pujades són feixugues. M'he trobat bé en les curses entre fita i fita i un cop he entrat en el mapa no he tingut problemes greus d'orientació, ara bé a les pujades tinc que
millorar. Serà qüestió d'entrenar-les. Alguna recomanació ?

2009, de nou un any dedicat a l'orientació

De nou ha estat un any dedicat a l'orientació i fonamentalment a la Copa Catalana en la categoria H45.

Aquesta temporada la H45 ha estat una categoria molt més disputada i amb molta més competència que la temporada passada. Aconseguir podi no era tasca fàcil. Amb tot i això he assolit 5 podis, encara que cap primera posició i he estat quart en la classificació final de la Copa Catalana a menys d'un punt de la tercera posició.

Tots els podis van estar a la primera part de l'any abans de l'estiu quan encara entrenava amb regularitat: Sils (3r.) Vilassar de Dalt (2n.) Vilallonga de Ter (3r.) Bellestar (2n.) i Pi de les 3 Branques (2n.). Vaig quedar molt satisfet sobre tot de les curses de Vilassar de Dalt i de Bellestar.

Després de l'estiu les coses ja no em van anar tan bé. Vaig deixar d'entrenar amb regularitat i a gairebé totes les curses cometia errades importants que em feien quedar molt lluny de les places de podi. A més a més el meu ritme de cursa era molt lent.

A part de les curses de Copa Catalana també he participat en algunes curses populars d'orientació i algunes nocturnes a l'estiu.

El que em va agradar molt aquest any van ser les curses en modalitat rogaining. Són curses en equip i en les que en un temps determinat (6 hores) cal trobar el màxim nombre de fites possibles escollint les de més
puntuació. Són curses on una bona forma física, sobre tot, resistència, estratègia a l'hora d'escollir les fites a buscar i l'ordre en que fer la cerca i evidentment l'orientació són importants. També vaig gaudir molt en el campionat de Catalunya de Rallies al Refugi d'Erols.

A més a més també vaig fer tres curses de muntanya (la primera edició de la cursa nocturna dels mussols, la Marxa dels 3 Pics, i el Farell) i un parell de curses d'asfalt, els 10 kms. de Sant Quirze del Vallès, memorial David Rovira (em va costar però vaig baixar de 50 minuts) i la cursa de Canovelles, on vaig recollir una important bossa amb productes de neteja que encara estic utilitzant. Potser amb una mica de sort m'arribaran fins a la propera edició.

Encara que a principis d'any m'havia proposat participar en la cursa del Pedraforca i la Olla de Núria al final no va ser així.

Resumint he acabat l'any amb 27 curses d'orientació en les seves diferents modalitats, tres curses de muntanya i dues d'asfalt. He sortit a córrer 202 dies amb un total de 230 hores i 1800 km.

I pel 2010 què ?

D'entrada vull continuar fent orientació, però provaré en la categoria H35, una categoria en la que no tindré cap opció a posicions de privilegi, però en la que puc aprendre molt ja que els circuïts són més llargs i alhora més difícils. També participaré en la Copa Catalana de Rogaining, és una modalitat d'orientació que m'agrada. I segurament al llarg de l'any alguna cursa de muntanya o d'asfalt també caurà. Al mateix temps procuraré ser més regular en els meus entrenament evitant les èpoques en que per diferents motius gairebé no surto a entrenar.

Sansil Underground Préssec Style

Amb el temps ha arrelat en el món atlètic celebrar el darrer dia de l'any amb una cursa. No sé massa bé com es va iniciar aquesta tradició, però ha esdevingut multitudinària i es celebra en molts racons del país. De fet es fan en diferents dies i horaris i si hom vol pot participar en més d'una.

Un any vaig anar a la Cursa dels Nassos, però hi ha massa gent i no m'agrada. Altres anys he participat en la cursa isocrònica que es fa per la llera del Ripoll. Crec que és la única d'aquest tipus que es fa. La cursa i l'ambient m'agrada però cada cop em ve menys de gust córrer a la tarda. Em fa mandra un cop estic a casa, després de dinar i de la migdiada sortir a córrer. Des de fa molts anys que acostumo a entrenar al matí i les curses que faig a la tarda són ben excepcionals.

En algun moment havia pensat en anar a Canovelles, però al final he decidit participar en la 4ª edició de la SanSil Underground una cursa del tot atípica, una cursa entre amics en que l'objectiu principal és la diversió, però amb tots els ingredients de les grans curses: pitralls, que per cert en aquesta edició s'han esgotat, xips, bossa del corredor, avituallaments assortits amb tota mena de productes, pàgina web, trofeus, sorteig de regals cedits generosament per Running Vallès.
És una autèntica manera lúdica d'acabar l'any. Passades les 10 ens reunim 10 amics i a les 10.30 en punt sortim des de Mossèn Homs per fer un circuït de 5 kms. homologats, i dissenyat especialment per l'ocasió.

L'objectiu es anar tots junts fent fotos de tot el recorregut que quedaran pel record, amb les aturades que cal per anar-les fent sense problemes, i per no perdre a ningú ja que el recorregut no està senyalitzat. Tot són bromes i bon humor al llarg de tot el recorregut. A la font de l'Argelaguet podem degustar un magnífic avituallament isotònic d'aigua fresca a la font del lloc i al mateix temps aprofitar per fer una foto de tot el grup.

Portem ja 3 kms., gairebé tots de baixada i ara ens resten 2 kms. de pujada per concloure la cursa. Arribats al conegut com a Pont de Madison es dóna la possibilitat d'iniciar les hostilitats per decidir qui serà el guanyador i guanyadora de tan prestigiosa cursa. És un final en pujada que castiga les cames de tots els atletes i on tothom s'esforça d'allò més. Hi ha tres atletes destacats que sembla que són els que es disputaran les places de podi de tan prestigiosa cursa. Però les coses no són mai el que semblen i en la darrera corba es produeix un reagrupament de tots els participants per entrar junts a la meta en un disputat sprint.

Acabada la cursa podem degustar un avituallament amb assortiment de tot el que hem portat entre tots, mentre es procedeix al lliurament de les bosses dels corredors, els diplomes als guanyadors i el sorteig de regals donats per Running Vallés.

     

Segurament no serà pas aquesta la meva darrera participació en aquesta cursa, una cursa diferent. Allà ens veurem d'aquí a 361 dies. Potser caldrà pensar en obrir les inscripcions ja.

Orientació gelada

La darrera cursa d'orientació de la temporada ha estat aquest diumenge a Avià, una cursa popular de 8700 metres i 24 fites amb temperatures sota zero.

Darrerament entreno poc, faig pocs quilometres a la setmana i em trobo lent. Aprofito la cursa per entrenar una mica. El mapa té tres zones ben diferenciades, el poble, els conreus i una zona de bosc amb alta penetrabilitat i amb una bona xarxa de camins.

Arribo a Avià glaçat. No funciona la calefacció del cotxe. No tinc que esperar massa i ja estic en cursa sense escalfar gens.

El fred m'ha tret les ganes de fer-ho.
Surto tranquil i sense massa pressa faig les primeres 4 fites. De la 4 a la 5 tinc una tirada llarga per un camí ample i vaig trotant.

Les següents seran les fites més divertides, en la zona més boscosa de tota la cursa, però un bosc força net. Alguna petita marrada i un petit despiste al treure pedres que tenia a la sabatilla i que em fa tornar enrere per recuperar el sportident que havia deixat al terra al treure'm els guants.

A partir de la 10, que per cert no funcionava bé la base del sportident, tornem a la zona de camps de conreu i camins on es pot córrer bé. No massa en el meu cas.
Intento augmentar el ritme de cursa, però no passo de trotar simplement. Els guants em comencen a molestar i me'ls trec.

Passo la fita 12, meitat de cursa, en poc més d'una hora (1-04). Ara dues fites a la zona del poble per tornar de nou als camps de conreu. Es pot córrer de manera continuada, ja que no hi ha cap dificultat d'orientació. A la 18 atrapo a l'Àlex, company de club que havia sortit per darrera meu, però que m'havia avançat en part arrel de la meu pèrdua de sportident entre la fita 7 i 8. Però no el puc seguir, va més ràpid
que jo. Encaro la darrera part de la cursa de nou al poble i acabo amb 1-47-05 en posició 23 de 53 inscrits.

He finalitzat la temporada amb 29 curses d'orientació fetes i 5 podis, tots ells en la primera part de la temporada abans de l'estiu. Es nota la falta d'entrenament regular.

Orientació i consulta

Tenia molts dubtes sobre aquest diumenge després d'uns dies en els que ha estat feixuc anar a treballar cada dia tot arrossegant un fort refredat que em feia arribar a casa només amb ganes de ficar-me al llit. De fet, fins i tot, vaig tenir dubtes d'estar patint la grip de moda.

Però diumenge em vaig aixecar amb ganes i vaig anar cap a Sant Cugat, a provar de fer la cursa i a donar un tomb pel centre de la població i poder, així, gaudir de l'ambient de la consulta per la independència.

Al final no va ser possible formar un equip i simplement es tractava d'una cursa score amb 30 fites. La meva intenció era sortir i si no em sentia còmode fer unes quantes fites i deixar-ho estar.

Fa fred. Podem dir que és el primer dia de temperatura hivernal. Espero a darrera hora i no faig cap tipus d'escalfament. Donen la sortida als primers rellevistes i després a nosaltres els del score. Surto caminant i sense pressa em faig una composició de lloc i divideixo el mapa en tres zones. Faré la primera zona, la més boscosa i després valoraré si continuo o plego.

M'encamino cap a la primera fita. He escollit una mala opció, ja que tinc que tornar enrere al topar-me amb una tanca. L'havia vist al mapa, però suposava que trobaria un petit espai per passar. No va estar així. La volta que he fet ha estat considerable. Segurament he perdut uns 15 minuts. Alterno estones, les menys, trotant (baixades i zones planes) amb estones, les més, caminant. Els corriols i les rieres estan plens d'arbres
caiguts dels temporals d'aquest any. Per moments es converteixen en autèntiques pistes americanes que alenteixen molt la cursa.

Les fites són relativament senzilles de trobar. Em passo de llarg de la 58, però ràpidament rectifico, el camí que m'ha de portar a la 45 el cerco abans d'hora i també hi perdo una estona. Quan porto 10 fites i puc prendre l'opció d'acabar em trobo bé i veig factible buscar-les totes i així ho faig. En alguns llocs em creuo amb alguns companys de club (Manel, Manuel, Ricard, Raül). La Laia me la trobo a prop del Pi d'en Xandri on també hi ha una fita. I en darrer tram de cursa anem una estona junts amb lÀlex que acabarà abans que jo.

Arribo satisfet al Parc de la Pollancreda amb la cursa feta amb un parell d'hores.

M'abrigo ràpidament i vaig cap a la plaça del monestir a copsar l'ambient dels col·legis electorals. Moltes banderes als balcons i façanes, amb alguna d'espanyola entre mig que em molesta molt veure, i una sorpresa agradable: cua a les portes del col·legi electoral que hi ha davant del Monestir.

Feina enllestida i cap a casa a esperar el vespre per saber-ne els resultats.

De nou el Farell

Aquesta és la cinquena crònica (2005, 2006, 2007 i 2008) en el bloc de la cursa de muntanya del Farell. Difícil serà dir-ne res de nou.

La novetat d'enguany a la cursa del Farell és el canvi de recorregut. De fet al llarg de les 17 edicions el recorregut per la muntanya mai ha canviat. Els canvis sempre han estat en els llocs de la sortida i de l'arribada. En els primers anys la sortida era al costat del camp de futbol i l'arribada dins del mateix camp. També hem sortit al bell mig del carrer principal de Caldes i arribat a l'emblemàtica plaça de la font del Lleó.

Però ara ja feia unes quantes edicions que no hi havia canvis. Aquest any sortirem i arribarem al mateix lloc, un pavelló esportiu a prop d'on els darrers anys es feia la sortida. Per aquest motiu s'ha allargat un km. la cursa.

Fa un dia molt agradable per córrer. Surto sense cap pressió, ni previsió de temps, ni ritme des de la part del darrera de la cursa. La meva pretensió és gaudir de la cursa, però no puc evitar mirar el crono en els llocs on tinc referències d'altres anys. Malgrat el poc volum d'entrenament que porto darrerament em trobo fort i gaudeixo del córrer, primer pels carrers de Caldes i després pels camins i corriols de la muntanya
del Farell. M'agrada el circuït, amb pujades que permeten córrer sense problemes i amb baixades divertides, sobre tot, els darrers kms. on gaudeixo d'allò més tot avançant un nombrós grup de corredors.

Aquesta part final ha millorat considerablement respecte als altres anys, ja que des del punt en que es comença a baixar fins a l'arribada ja tot és completament baixada, sense aquelles petites pujades que hi havia en l'anterior recorregut que en alguna de les edicions s'havien fet realment feixugues.

Al final han estat 1-13-09, dos minuts més que en l'edició anterior, el meu pitjor temps en totes les edicions de la cursa, però satisfet de com m'ha anat la cursa i ja esperant l'edició del proper any.

Mataró: darrera de Copa i balanç

Torna a ser Mataró la darrera cursa de Copa Catalana d'enguany, ja que no aniré la propera setmana a Arbúcies. De nou faig les mateixes errades que en les curses d'aquesta segona part de la temporada. Una part de la cursa em va molt bé, però, perdo molt temps en la fita 4, i això em desconcentra en les dues següents. 

De fet si faig balanç de la temporada, els 5 podis van ser en la primera part de la temporada abans de l'estiu. Un cop passat l'estiu ja no he pujat més al podi i aquest tipus d'errada ha estat força freqüent. Malgrat això i tal com ja tenia pensat des de feia temps aquesta serà la meva darrera cursa en H45, ja que tinc ganes de provar curses més llargues i de major dificultat tècnica i així progressar en el meu aprenentatge de l'orientació. La propera temporada la disputaré en H35, una categoria molt més difícil. Ja veurem com anirà. A part d'aprendre, la meva aspiració en la nova categoria serà no doblar el temps que facin els capdavanters de les curses.

Sprint Gòtic

Des del primer moment en que vaig veure anunciada aquesta cursa em va agradar la proposta: dues curses sprint un dissabte al matí al bell mig del barri gòtic.

M'agraden les curses d'orientació urbanes. Són curses ràpides amb molt poques dificultats d'orientació i en el que prima és la velocitat entre fita i fita, i la rapidesa de decisió en els itineraris escollits i vigilar de no errar en l'elecció dels carrers per on decideixes passar. M'aniran bé per entrenar la velocitat que tan oblidada tinc darrerament.

Es tractava de dues curses de poc més de 3 km. I amb 15 minuts de descans entre cursa i cursa. Pràcticament he calcat el temps en les dues mànigues, poc més de 26 minuts i això que em semblava que en la segona cursa anava lent i que no podia imprimir la mateixa velocitat que en la primera, però sembla que no ha estat així. També cal considerar que en la primera cursa he fet una petita volta innecessària i a la segona he estat més directe entre fita i fita, ja que coneixia molt millor els carrers i algunes fites es repetien. Els primers han fet 18 i 17 minuts. 

M'ha agradat cercar fites a llocs tan coneguts: plaça Sant Jaume, Catedral, Sant Salvador, plaça Villa Madrid, Plaça del Rei, Plaça Real, Sant Felip Neri, Sant Just i Pastor, ....

És la primera cursa de la sprint Barcelona cup que consta de 5 curses dobles més per diferents zones de la capital.