Un any de curses

Començo l’any en plena preparació per la mitja de Gavà. Em feia il·lusió comptar amb una entrenadora, encara que només fos virtual. El meu objectiu era ambiciós apropar-me de nou a la meva millor marca, o sigui, baixar d’una hora trenta (1-30). El volum de treball era important. Mai havia entrenat sis dies a la setmana de forma tan continuada i gairebé mai havia fet sèries i el que s’anomena entrenament de qualitat d’aquesta forma tan intensiva. L’hivern era fred i entrenar de matinada era dur. Vaig passar alguns entrenaments a la tarda, malgrat que mai m’ha agradat entrenar a la tarda. El fet de tenir companys d’entrenament, al menys els diumenges, ho convertien tot en més divertit i entretingut. Això també era nou per mi. De sempre he estat un corredor solitari. Però la veritat és que aquells dies del començament de l’any anava molt cansat.

La primera cursa de l’any va ésser al gener la cursa de 10 km. del barri de Sant Antoni de Barcelona. Me la vaig prendre com un test per conèixer el meu estat de forma. Vaig iniciar al cursa a un ritme força ràpid (4-05 el km.) i amb bones sensacions, però no vaig ser capaç de mantenir-ho tota la cursa i vaig acabar amb males sensacions i amb un últim km. molt lent. Temps final 43-49, molt lluny de l’objectiu de baixar de 42 minuts.

El següent diumenge amb un grup d’amics corríem junts el Cros open de Sant Sebastià de Sabadell després d’haver fet un entrenament llarg de prop de dues hores. Va ser una forma divertida d’acabar un entrenament de diumenge.

Finalment després de dies i dies d’entrenament, va arribar el gran dia, la mitja de Gavà.Després d’haver estat entrenant sempre amb temperatures molt baixes, es va aixecar un dia calorós. Ja des de l’inici vaig veure que no assolia el ritme necessari per fer el temps previst i ja a partir del km. 15, simplement em vaig deixar anar per acabar. El temps final 1-42-54 estava molt lluny del que era el meu repte quan havia decidit pujar al vaixell d’aquests entrenaments. Les sensacions no eren bones. Pocs companys d’entrenament van assolir els seus objectius. Potser els objectius que ens havíem plantejat eren massa ambiciosos, o potser ens havíem autopressionat massa ?

Ja en el darrer d’entrenament per Gavà havia decidit aprofitar aquella preparació per afrontar la marató del Mediterrani en la seva primera edició, però sense cap objectiu concret de temps, tret de l’objectiu de acabar-la.

Vaig sortir al darrera de tot. Mentalment havia dividit la cursa en tres trams de 14 km. i havia decidit controlar el meu ritme de cursa amb el pulsòmetre intentant fer el que no havia aconseguit mai anar de menys a més. L’estratègia va anar bé fins el 35 on després d’haver fet uns magnífics kms. des del 28 al 34 amb unes molt bones sensacions, vaig tenir que acabar els últims kms. molt lent. Temps final 4-05-10, prop de les 4 hores que m’havia plantejat inicialment, i amb raonables bones sensacions.

Vaig acabar la temporada amb dos curses que eren campionat universitari (Gavà i el Mediterrani també ho eren) i el Memorial Ramon Oliu a Cantonigros.

Després del descans posterior a la Marató vaig participar en el Campionat Universitari en pista de 10.000 metres. Era la primera vegada que corria una competició en pista. Va ser una cursa amb molt poca participació: cinc atletes, un d’ells es va retirar quan liderava la cursa i un altre no era universitari. Em vaig limitar a regular el ritme de cursa a cada volta per fer un temps raonable (45-45) a aquelles alçades de la temporada. Em va agradar córrer en pista.

Per primera vegada en la meva vida atlètica pujava a un podi, encara que fos per la poca participació. Va ser tota una experiència. I a la següent cursa també vaig repetir podi universitari. Ja m’estic acostumant a les medalles de bronze! Va ser la cursa de muntanya d’Alpens. Era la primera vegada que hi participava i el recorregut, el paisatge i la organització em van agradar molt. Sempre és un plaer tornar a córrer per muntanya després de tantes curses per asfalt.

La darrera cursa de la temporada va ser especial. Aquest any havia mort en Ramon Oliu, l’introductor de les curses populars a Catalunya i un dels fundadors de Marató Catalunya. Es va organitzar el primer Memorial Ramon Oliu al seu poble natal, Cantonigros. Era una cursa de 10 km. per corriols. Feia estona que amenaçava tempesta i en el moment de donar el tret de sortida es van desfermar totes les forces de la natura en forma de trons, llamps i litres d’aigua que van caure a sobre nostre. Sort que a meitat de cursa va parar de ploure. Al concloure la cursa es va retre un petit però emotiu homenatge amb el Cant dels Ocells interpretat per un net del Ramon Oliu davant de la seva casa natal.

En aquest període de temps que va de Gavà fins a l’estiu també em vaig estrenar en una nova modalitat de curses que m’està agradant: les curses d’orientació. Són una manera diferent de córrer al mig de la natura, on és més important orientar-se bé que no pas córrer molt, encara que això també és important, però sobre tot, és més important trobar les fites sense perdre’s pel camí. Les eines són un mapa i una brúixola i la capacitat d’orientar-se de cadascú. La sortida és individual i cal trobar el camí més curt i ràpid per assolir les diferents fites assenyalades en el mapa.

Acabant el període estival em començo a plantejar els objectius per la nova temporada atlètica i decideixo que si a mesura que avança la temporada em trobo bé, provaré de nou amb la marató, malgrat que també vull dedicar-me més a les curses de muntanya i a aquestes curses d’orientació que he descobert recentment.

Afronto gairebé sense entrenar una cursa atípica, la cursa contra el funicular dins dels actes de la Festa Major de Gelida. I després s’han anat succeint les curses que ja he explicat amb anterioritat en aquest mateix bloc: el Burriac Attac, la cursa de la Festa Major de Sabadell, la cursa de la Mercè, la cursa d’orientació del Tagamanent, la de muntanya del Castell de Burriac, la del Farell, la del Riu Ripoll i per acabar l’any la Sant Silvestre de Sabadell.

I ara ja estic en ple compte enrere de la preparació per la Marató de Barcelona del 26 de març d’enguany. Continuaré explicant.