dimecres, 26 d’abril de 2006

Avui fa un mes

Avui fa exactament un mes que vaig córrer la marató. Les primeres setmanes post-marató van ser de descans físic i psicològic després dels mesos d’entrenament i esforç de la cursa pròpiament dita. Fa pràcticament dues setmanes que ja torno a entrenar de forma regular, 4 dies a la setmana i amb una mitjana de 45 a 50 kms setmanals.
No tinc reptes clars a prop, només la intenció de participar en alguna cursa d’orientació i en algunes curses de muntanya, però de distància no massa llarga. De moment vull oblidar-me de l’asfalt i de controlar els ritmes de cursa kilòmetre darrera kilòmetre. Malgrat tot això em fa il·lusió participar en un 1000 que es farà el dissabte 10 de juny a l’estadi Olímpic. He corregut algunes vegades en l’Estadi a l’arribada d’alguna de les maratons de Barcelona dels anys 90, però mai ho he fet una cursa íntegrament dins de l’estadi. Tampoc mai he corregut un 1000 en pista. De fet em sembla una distància molt curta, pel que estic acostumat a fer i tampoc tinc intenció de preparar-la específicament, simplement aniré a veure en quin temps soc capaç de fer-ho.
A més llarg termini penso en la mitja marató de la meva ciutat, Sabadell, que es celebrarà per la Festa Major, el primer cap de setmana de setembre. També em fa il·lusió poder tornar a córrer una mitja pels carrers de la meva ciutat. Aquí va ser on em vaig iniciar en el món de les curses populars i també en les primeres mitges en la dècada dels 80. Aleshores només corria els mesos d’estiu per preparar la cursa de la Festa Major i que més tard seria una mitja marató. No sé ben bé per quines raons es va deixar de fer la mitja marató, i ara després de molts anys la tornarem a tenir entre nosaltres.
I segur que entremig caurà alguna que altre cursa no prevista. La carn és feble i la temptació forta.