diumenge, 7 de maig de 2006

Cursa d'orientació al bosc de Malhivern

Aquesta setmana torno a les curses d’orientació. Des del mes d’octubre que no en faig cap. Fa més de mig any. Ja tenia ganes de tornar-hi. Ahir vespre vaig repassar els mapes de les curses que havia fet per tornar a familiaritzar-me amb la seva simbologia. No tenia gens clar de com m’aniria, i si aconseguiria orientar-me sense perdre’m. Amb tant de temps potser hauria perdut la poca pràctica que tenia!
La cursa era en el bosc de Malhivern a la Garriga. Feia el circuït C2 de 4.140 metres amb 21 fites a trobar i 180 metres de desnivell i un mapa amb escala 1:7500
Escalfo una mica, no massa, tot esperant l’hora de sortida. Oriento el mapa i a buscar la primera fita s’ha dit. Estic al mig d’un camp d’oliveres. En trobo una, però no és la que buscava. Penso que ja m’he equivocat. No acabo d’estar segur on sóc, i torno enrere per tornar a començar. Aquest cop si, trobo la fita amb facilitat, estava a prop de la que havia vist al principi. No m’havia pas equivocat, però la manca de confiança m’ha fet tornar a començar.
Tampoc tinc massa problemes per trobar la segona, també sota una altra olivera. Veig on estar la tercera, però em costa trobar un lloc assequible per baixar-hi. La quarta tampoc és difícil. Buscant la cinquena trobo la sisena. M’he passat i tinc que tornar enrere. Mirant el mapa i gairebé sense utilitzar la brúixola vaig trobant les diferents fites que la organització ha posat per nosaltres. M’agrada. Trobar una fita és com un premi. Em recorda els jocs de pistes que feia quan era nen i anava de colònies a l’estiu entre Vilaller i Pont de Suert.
Quan trobar una fita com la 14 em posa més dificultats d’alguna manera parlo amb mi mateix. Aquesta 14 està ben amagada i en lloc de difícil accés. Dedueixo que no estic en el bon camí, rectifico i finalment la trobo. Enllaço 4 fites seguides, un altre cop envoltat per camps d’oliveres en les que faig la ruta amb dos orientadors més que deuen fer el mateix circuït que jo i que algunes vegades per camins diferents, trobem les fites gairebé al mateix temps. En alguns camins forestals trobo marques de la cursa de les Tortugues que es va fer el passat 1 de maig.
En la recerca de la 19 ens separem, cadascú la busca per un camí diferent i malgrat que per un moment no tinc massa clar on em trobo, em planto amb facilitat sota l’olivera on hi ha la fita. Les dues últimes són cosir i cantar i em planto a l’arribada molt abans que aquests dos companys.
He estat poc més de 95 minuts en fer tot el recorregut. Estic molt satisfet, ja que en cap moment he tingut la sensació d’estar perdut i gairebé tota l’estona tenia localitzada la meva situació al mapa. Ara em fa falta ser capaç de fer això mateix, però caminant menys i corrent més, això si, aleshores amb el risc de perdre’m amb més facilitat.