dilluns, 10 d’abril de 2006

Belchite


Comencem la jornada al bell mig de la Serra de Pàndols, a la cota 705, un lloc on es van lliurar durs combats i on trobem el monument erigit en memòria de la lleva de 1941, coneguda popularment com la lleva del biberó. Fa un dia de fort vent que ens fa pensar com devien ser aquells dies de guerra quan feia mal temps. Des d’aquest punt elevat podem veure una bona part dels llocs on es combatre al llarg d’aquells 115 dies.
El vídeo i el plànol de la zona que veiem en la nostra visita al Centre d’Estudis Batalla de l’Ebre (C.E.B.E.) de Gandesa ens ajuda a comprendre millor alguns aspectes d’aquella batalla. En les diferents sales podem contemplar material, fotos i informació diversa dels dos bàndols. Tampoc no entenem com aquest Centre no està integrat dins la Ruta de la Pau que es promou des del Centre d’Interpretació 115 dies de Corbera d’Ebre. Sembla que d’alguna manera no hi ha voluntat de posar-se d’acord i tots volen posar-se medalles.
Encara que està lluny, tenim decidit arribar-nos fins a Belchite, un altre dels pobles que s’ha conservat tal com va quedar després de la guerra incivil. Abans de posar-nos en ruta visitem una altra zona de trinxeres.

Belchite és diferent a Corbera. D’entrada el poble nou va ser construït per presoners de guerra. Totes les cases són iguals. D’alguna manera que no sabria explicar, recorden una caserna militar i per acabar-ho d’adobar als carrers encara resten noms com “Calle del 18 de Julio” i “Calle Calvo Sotelo”. Em sembla insultant que després de més de 30 anys de la mort del dictador i al costat d’un poble destruït per la guerra que ell va provocar, encara subsisteixen aquests noms al carrers.


Les cases i carrers derruïts de Belchite donen una sensació d’abandonament que no ens va donar Corbera. Dos esglésies molt grans, la torre del rellotge i convent ens fan pensar que aquest era un poble més gran, més ric i amb un cert interès arquitectònic que segurament no tenia Corbera. Però hi ha una diferència considerable a Corbera són els propis habitants del poble els que decideixen reconstruir les cases en un altre lloc, aquí no els van deixar reconstruir-lo i el van mantenir com a record i forma d’escarment.
Belchite ens deixa un mal gust de boca i el viatge de retorn a Beseit encara és llarg. Amb aquesta visita volem donar per tancat el capítol Guerra Civil per aquestes vacances.