dissabte, 8 d’abril de 2006

Vall-de-roures

Emprenem camí en direcció a les terres del Matarranya. Malgrat haver fet una intensa cerca per Internet no hem aconseguit una reserva en ferm, però creiem que un cop allà no tindrem problemes per l’allotjament d’aquests dies.
Tenim dos objectius: recórrer alguns dels escenaris on va tenir lloc la Batalla de l’Ebre i tornar a un poble on vaig passar alguns estius de la meva infantesa, Vall-de-roures, i al que no havia tornat mai més.

Tres o quatre estius de principis dels 60, passava amb els meus pares uns dies a Vall-de-roures. Recordo que aleshores el viatge era molt llarg i pesat. L’arribada a Vall-de-roures era una baixada de terra que portava al pont de ferro, prop del que hi havia la fonda on ens allotjaven.
Arribem al migdia, i tret que la baixada ara està asfaltada, allà estava el pont de ferro igual que fa més de 40 anys. I prop del pont localitzo l’edifici que fa anys era un fonda. Actualment la planta baixa és una discoteca.
Un cop hem dinat, i mentre esperem que obrin la Oficina de Turisme, donem un tomb pel poble: “la volta als ponts”. Aquesta era la passejada típica dels meus estius al poble. A part del pont de ferro, també hi ha un pont de pedra i “la volta als ponts” era el que fèiem cada vespre després de sopar i abans d’anar a dormir. En aquest passeig que ampliem amb la pujada al castell i a l’església s’activen altres records de les meves estades al poble: els safareigs públics, el cinema, el camí per anar a banyar-nos al riu, la plaça, ... Com canvien les perspectives amb el pas dels anys. Trobo que la plaça del poble és petita, quan en el meu record la feia molt més gran.
En aquest tomb no escoltem a ningú parlar castellà. Estem a la franja i ja sabem que parlen català, però ens sobte que el català sigui tan majoritari: els nens parlen en català entre ells mentre juguen al carrer i les colles d’adolescents asseguts als bars també. De fet al llarg d’aquests dies a tots els llocs per on passarem podrem parlar català sense cap problema. No recordo si als anys 60 també era així.
Quan demanen informació sobre allotjament ens diuen que per aquests dies està tot ple, però aviat ens aconsegueixen un lloc a un Hostal de Beseit, un poble a sis km. de Vall-de-roures. Ens estranya que estigui tan ple com ens diuen. De fet després comprovarem que no és així. No entenc perquè actuen així. Estic segur que hi havia allotjament per aquests dies al mateix Vall-de-roures.
Ens instal·lem en l’hostal i donem un passeig per Beseit, un poble petit, però ben bonic tot esperant l’hora de sopar. Abans de dormir fem plans per l’endemà. Iniciarem la nostra ruta pels escenaris de la Batalla de l’Ebre a Corbera d’Ebre.