CURSA Nº 198:
Aquest matí feia una temperatura molt agradable per córrer. Anava a fer
la meva tercera cursa del Circuït Català de Curses de Muntanya. És la
més llarga i la més dura de totes. Havia consultat els temps de l’edició
de l’any passat i mentre el primer al Bandoler havia fet 1-44, a Sant
Llorenç Savall 1-28, aquí havia fet 1-56. A més el perfil espantava no
hi ha ni un tros pla, és una pujada i baixada constant. Semblen unes
muntanyes russes. Sembla mentida que es pugui córrer una cursa de
muntanya en un poble costaner com és Vilanova i la Geltrú.
Després
de l’escalfament sortim a les 9.45 en punt. Els primers 2 kms. són de
pujades i baixades suaus. Però al 3er. km. ja ens topem amb la primera
pujada dura, pel mig d’un camí ple de pedres. Les pedres seran una
constant al llarg de tota la cursa, alternant amb curtes incursions per
pistes forestals. Intento córrer i no caminar excepte quan les pujades
són massa fortes. Passat el km. 7 i en el primer moment que començo a
caminar m’avança el Dennis que com sempre puja molt bé. Una mica més
endavant també m’avançarà l’edyvil amb el que faig un parell de kms.
junts fins que finalment se’n va.
M’agrada
el paisatge amb els típics margallons dels massís del Garraf i amb
molts corriols enfonsats a sota d’uns bosquets de pins que ens fan molt
bona ombra. Cal anar amb molt de compte ja que estan plens de pedres.
Passo
el km 12 amb 1h.34min. Veig alguna possibilitat de baixar de les tres
hores, però no ho tinc clar. Aquí comença la pujada al punt més alt de la
cursa, evidentment caminant. Mentre bec, puc contemplar tot el paisatge
que em rodeja amb el mar al fons.
Un
parell de kms. de baixada plens de pedres impossibles i uns quants tobogans després
ens porten a una pista forestal que va carejant amb continues baixades i
pujades molt dures que impedeixen agafar un ritme regular. Però la
vista des d’aquí és impressionat, per una banda, el mar i els pobles
costaners i per l’altre la zona interior amb el pantà de Foix ben a prop.
Finalment
arribem al cim de La Talaia que dóna nom a la cursa i on s’inicia el
descens cap a la arribada. Ja només resten una mica més de 5 kms. Passo
el km. 20 amb 2-45, el mateix temps que a la cursa del Bandoler, però
encara queden 4 km.
Em
trobo fort i mantinc un ritme força bo per ser el final de la cursa tot
aprofitant la lleugera baixada (5 min. el km.) però passat el km. 22 em trobo amb una pujada que no s’acaba mai i torno a caminar força
estona fins superar aquest obstacle. Ja s’olora l’arribada. Al final han
estat 3-15-05, molt lluny de les tres hores. He fet la segona meitat
amb 1-41.
Com
amb totes aquestes curses de muntanya molt bon tracte en els diferents
avituallaments i en les diferents parts del recorregut amb voluntaris
per indicar el camí, així com al final amb un bon entrepà i beguda a
dojo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada