dijous, 16 de novembre de 2006

Cursa La Talaia

CURSA Nº 198: Aquest matí feia una temperatura molt agradable per córrer. Anava a fer la meva tercera cursa del Circuït Català de Curses de Muntanya. És la més llarga i la més dura de totes. Havia consultat els temps de l’edició de l’any passat i mentre el primer al Bandoler havia fet 1-44, a Sant Llorenç Savall 1-28, aquí havia fet 1-56. A més el perfil espantava no hi ha ni un tros pla, és una pujada i baixada constant. Semblen unes muntanyes russes. Sembla mentida que es pugui córrer una cursa de muntanya en un poble costaner com és Vilanova i la Geltrú.
Després de l’escalfament sortim a les 9.45 en punt. Els primers 2 kms. són de pujades i baixades suaus. Però al 3er. km. ja ens topem amb la primera pujada dura, pel mig d’un camí ple de pedres. Les pedres seran una constant al llarg de tota la cursa, alternant amb curtes incursions per pistes forestals. Intento córrer i no caminar excepte quan les pujades són massa fortes. Passat el km. 7 i en el primer moment que començo a caminar m’avança el Dennis que com sempre puja molt bé. Una mica més endavant també m’avançarà l’edyvil amb el que faig un parell de kms. junts fins que finalment se’n va.
M’agrada el paisatge amb els típics margallons dels massís del Garraf i amb molts corriols enfonsats a sota d’uns bosquets de pins que ens fan molt bona ombra. Cal anar amb molt de compte ja que estan plens de pedres.
Passo el km 12 amb 1h.34min. Veig alguna possibilitat de baixar de les tres hores, però no ho tinc clar. Aquí comença la pujada al punt més alt de la cursa, evidentment caminant. Mentre bec, puc contemplar tot el paisatge que em rodeja amb el mar al fons.
Un parell de kms. de baixada plens de pedres impossibles i uns quants tobogans després ens porten a una pista forestal que va carejant amb continues baixades i pujades molt dures que impedeixen agafar un ritme regular. Però la vista des d’aquí és impressionat, per una banda, el mar i els pobles costaners i per l’altre la zona interior amb el pantà de Foix ben a prop.
Finalment arribem al cim de La Talaia que dóna nom a la cursa i on s’inicia el descens cap a la arribada. Ja només resten una mica més de 5 kms. Passo el km. 20 amb 2-45, el mateix temps que a la cursa del Bandoler, però encara queden 4 km.
Em trobo fort i mantinc un ritme força bo per ser el final de la cursa tot aprofitant la lleugera baixada (5 min. el km.) però passat el km. 22 em trobo amb una pujada que no s’acaba mai i torno a caminar força estona fins superar aquest obstacle. Ja s’olora l’arribada. Al final han estat 3-15-05, molt lluny de les tres hores. He fet la segona meitat amb 1-41.
Com amb totes aquestes curses de muntanya molt bon tracte en els diferents avituallaments i en les diferents parts del recorregut amb voluntaris per indicar el camí, així com al final amb un bon entrepà i beguda a dojo.