dilluns, 27 de novembre de 2006

I van 14!

CURSA Nº 199: Com m’agrada aquesta cursa de muntanya del Farell! És la única cursa del calendari atlètic en la que he participat en totes les edicions. La primera vegada va ser el 1993. De totes les edicions possiblement avui ha estat el dia que la temperatura ha estat més agradable. Recordo alguna any amb pluja i altres anys amb molt de fred. De fet no cal anar molt lluny. L’any passat va fer molt de fred.
A més a més és ben a prop de casa. He arribat molt abans de l’inici de la cursa amb temps per recollir el pitrall, el regal, que com a novetat avui el donaven abans de començar, parlar amb els amics i escalfar amb tranquil·litat. Tot és a punt per començar. Surto de molt endavant.
Els primers dos quilòmetres travessen el poble de Caldes de Montbui de punta a punta per un carrer amb llambordes. Tot sempre en pujada amb algun petit pla i fins i tot alguna mica de baixada per agafar alè.
En sortint del poble encara fem un quilòmetre més d’asfalt per carretera. Porto un bon ritme i em trobo còmode. El km. 3 està al mig del pont que travessa la Riera de Caldes, just abans d’agafar la pista forestal que amb desnivells del 10 % ens endinsa per la muntanya del Farell. És una pujada llarga. Un cop a dalt hi ha una zona de tobogans, ara baixo, ara pujo. El camí és força ample i malgrat algunes pedres està amb bon estat. Com es nota que fa temps que no plou!

Passo la meitat de la cursa amb 31 minuts i enfilo una forta baixada, amb un tram asfaltat. Un tram de pujada encara asfaltat ens porta fins a un camí que planeja fins arribar al darrer quilòmetre i mig de pujada que enfilem una llarga filera d’atletes. Arribo a dalt i ara ja només em resta la baixada final fins a l’arribada. Miro el crono (47-22) i ja gairebé descarto poder baixar de l’hora, el meu objectiu inicial. Així és temps final 1-00-50.
Bon avituallament final, mentre amb els companys comentem les sensacions de la cursa i els propers projectes de cadascú. I finalment, una dutxa i cap a casa.