És
dissabte i a les 9 recullo al Manel, company de club i poso direcció
cap a Barcelona. La cursa d’avui és a Collserola, sota de Sant Pere
Màrtir, un lloc amb grans desnivells. És el trofeu F. Mates. En
Francesc Mates va ser un dels fundadors del COC i també de la Federació
de Curses d’Orientació de Catalunya i, a més del Memorial Cursa de
l’Amistat que ell va crear per als corredors de fons, el trofeu
d’orientació a ell dedicat és una de les clàssiques catalanes.
Gaudim
d’un bon matí, encara una mica fresquet, però a mesura que s’aixeca el
dia la temperatura és ideal per córrer per la muntanya. És una cursa
open sense categories de 4.500 metres i 15 fites. En Manel surt 30
minuts abans. Té un petit problema només sortir amb la situació del
triangle. Observo la sortida d’uns quants orientadors i sembla clar que
l’opció és en direcció Nord i muntanya avall. Escalfo una estona i ja
estic a punt.
Sortida,
no dubto i gairebé sense mirar el mapa, avall. La primera fita està en
un camí, fàcil de trobar. A la cerca de la segona, també a prop d’un
camí, primer remunto muntanya amunt (coi com puja!) fins un petit
corriol que segueixo fins a una cruïlla. Ara és el camí de la dreta. La
fita queda a la dreta d’aquest camí, a la part alta d’un talús. Abans
d’arribar al lloc deixo el camí, però un cop trobo la fita veig que era
millor seguir pel camí, ja que es veia passant.
La
tercera fita està molt lluny. Hi ha una opció que és anar recta fins
una casa que veig a l’altra banda d’una forta baixada i pujada, però amb
una vegetació molt espessa i bruta. Decideixo donar volta i seguir pel
camí. Amb aquests dubtes em desconcentro una mica, i un cop a l’altra
banda de la petita vall i a prop de la casa, no sé massa on em trobo.
Tiro amunt fins trobar un pal indicador assenyalat al mapa. Ja estic en
el camí que em portarà a prop de la 3. La localitzo sense problemes.
Potser he donat una mica de volta però no m’ha anat malament. Era un
camí llarg des de la 2 a la 3.
La
4 és ben a prop. Em trobo a una noia en direcció contrària que em
pregunta on ens trobem i li dic. Ja sé que això no s’ha de fer, però
.... Crec que m’he equivocat de camí i que la 4 queda més a la dreta. Em
giro i allà la veig. Tornem al camí a la cerca de la 5 que està en una
corba. Vinga a córrer. Aprofito per mirar on és la 6. Ja està. Porto uns
30 minuts de cursa. Segueixo corrent pel camí i a buscar la 6. Em torno
a desconcertar i en una cruïlla m’entren dubtes d’on soc exactament.
Crec que vaig bé i tinc que segui recte. Entre aquestes que m’avança un
altre participant. Tots dos anem per la mateixa fita. Pràcticament hi
arribem junts amb una noia. La 7 la busco en línia recta i aviat la
trobo, queda una mica per sobre de la direcció on la cercava, però la
veig sense problemes. Ara porto 37 minuts de cursa i estic a la meitat.
La
8, toca pujar muntanya amunt a cercar un camí que m’hi portarà de dret.
La pujada és brutal. La noia queda enrere. Ja soc al camí. Toca córrer.
També aprofito per mirar on són les properes fites. Semblen fàcils. En
una cruïlla tinc que deixar el camí i enfilar-me a dalt un turonet on hi
ha la fita. Ja sóc al turó. No la veig. Miro el mapa. Té que estar a la
meva dreta. Allà és. Surt un orientador de picar la tarja.
La
9 sé on és: camí avall a tota pastilla, travessar la plaça. Allà està.
He avançat al que m’havia avançat a la 8. En direcció a la 10 per
camins. Ràpid, ràpid. M’avança un orientador dels joves, el segueixo,
fins la 10 i la 11. Totes dues molt a prop de petits corriols fàcilment
identificables. La 12 està en una forta baixada camp a través. Porto al
davant dos orientadors que els deixo de veure un cop he trobat la 12. A
la 13 hi arribo per corriols. Cal estar atent en les diferents cruïlles.
Allà està. La 14 m’enfilo amunt recta, una altra forta pujada, fins a
sortir a dalt a una petita placeta. Ja només queda la 15. A córrer. Al
final ha estat 1-06-49.
Molt
ràpida aquesta segona part de la cursa. Comento la cursa amb el Manel
que havia arribat feia poc. Surten els resultats: 16 de 32. He millorat
mot respecte a la darrera cursa. Comparo el meu temps amb altres que
també han participat en les dues curses. Al Pla dels Capellans
m’havien tret entre 43 i 27 minuts i en canvi, avui estic només entre
16 i 2 minuts. La millora és evident. Estic satisfet del resultat i de
la cursa que he fet. Potser em falta córrer una mica més entre fita i
fita. Crec que puc fer-ho.
S’han acabat les curses d’entrenament el proper diumenge serà la primera cursa oficial de la temporada, la primera cursa de Copa Catalana a l’Espluga Calba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada