dissabte, 2 de febrer de 2008

Cansat però satisfet.

El vespre de divendres vaig rebre un correu de la organització de la cursa en el que avisava de la dificultat tècnica i també física de la mateixa. Per tant aquesta cursa es convertia en un repte personal. El terreny ja el coneixia de la temporada passada i sabia que hi havia forts desnivells.
He gaudit d’allò més, molt concentrat en el que feia amb un gran desgast físic pujant i baixant en tot moment i amb moltes fites fetes a rumb, utilitzat en poques ocasions la xarxa de camins de la zona i identificant en tot moment les formes de terreny segons indicava el mapa.
El que em continua costant molt són les particularitats de la vegetació: identificar quan el terreny és verd, els diferents tipus de verd i sobre tot els marrons del mapa. Poques vegades aquesta simbologia la veig clara en el terreny.
En alguns trams de la cursa he coincidit amb altres orientadors, com en la fita 12 on ens esperaven les agradables ampolles d’aigua i on hem coincidit tres al mateix temps. Però aquestes coincidències duraven poc temps ja que aviat cadascú anava a la seva escollint el que li semblava que era el millor recorregut per assolir la següent fita. Ha estat una cursa de la que crec haver aprés molt a interpretar mapes.
Finalment han estat 2-31-39 per un recorregut de 5900 metres amb 20 fites i 390 metres de desnivell i posició 19 de 30 i amb pocs segons de diferència entre les posicions 17 i 20. El primer ha fet 1-23!!! Em pregunto com s’ho fan per anar tan ràpid!!!