diumenge, 5 d’abril de 2009

Camins sense fang

Diumenge atípic. Acostumo a sortir a córrer aviat, però m'aixeco i plou. Porta plovent des d'ahir i no tinc ganes de mullar-me. Miro la Formula 1 a la televisió i surto a llegir el diari mentre prec un cafè amb llet.
Ha parat de ploure i encara que ja estem a prop del migdia decideixo sortir a entrenar una estona per un circuït tot asfaltat però per una zona agradable.
Surto de casa en direcció a Terrassa. Deixo la carretera i agafo direcció a Torrebonica.
 Passo pel davant de Mercavallès i l'Hospital de Terrassa i poc després travesso les vies del tren i enfilo cap a Mossèn Homs per camins ben asfaltats sense cotxes i amb camps recentment remoguts i amb un color de terra preciós.
El cel està tot emboirat, amb núvols consistents i amenaçadors. Em trobo lleuger i amb bon ritme. Allà lluny entre núvols emergeix La Mola, sempre permanent i vigilant en l'horitzó i amb un camp d'un verd brillant en primer pla.
Direcció Matadepera el camí travessa un bosc de pins, molts d'ells per terra. Giro cua i torno cap a casa. Porto una hora i un minut, i ara ja pràcticament tot és baixada fins a la porta de casa. Torno per la carretera del golf i tracto d'accelerar el ritme. Recordo que la darrera vegada fa un parell de mesos quan ja anava de baixada em trobava les cames molt cansades, però avui em sento bé i puc apretar fins arribar a casa i acabar l'entrenament amb 1-48-09, per 1-57 de la darrera vegada. Està clar que l'entrenament continuat d'aquests dies estan donant els seus fruits.