divendres, 17 d’abril de 2009

Fang! No hi ha per tant.

La cursa de fons de Canovelles forma part del gran slam del sabó (Montornés, Mataró i Canovelles). Els que fan les tres curses ja no necessiten comprar productes de neteja al llarg de tot l'any.
És una de les curses clàssiques del calendari. Sempre s'ha celebrat el Dilluns de Pasqua i malgrat alguns petits canvis, ha mantingut la mateixa atípica distància (15 kms.) tret de les primeres edicions i amb un recorregut mixte (urbà, camins i polígon industrial) amb algunes pujades amb desnivell considerable per ser una cursa urbana.
És el meu retorn al que podríem qualificar de cursa d'asfalt després de gairebé un any, i retrobo molts amics i coneguts que ara feia temps que no veia a l'haver canviat el tipus de curses en les que acostumo participar. Vaig gaudir molt d'aquest retrobament en tots els moments de la cursa
No tinc massa clar quin és el meu objectiu. A casa m'he mirat el meu historial de participació en aquesta cursa. Tot començava al 1992, l'any olímpic:

1992: 1-09-06
1993: 1-14-37
1994: 1-03-56
1995: 1-03-52
1996: 1-03-42
1997: 1-09-39
1998: 1-07-55
2003: 1-13-27
2004: 1-09-47

Penso que fer la cursa a 5 el km. pot estar bé, i em marco aquest objectiu d'entrada (1-15). Dos amics (Arcadi i Felip) també tenen el mateix objectiu i tinc pensat sortir amb ells. Però a la sortida no els veig i surto
sol.
Acostumat a les sortides en solitari en les curses d'orientació la sortida al bell mig de tanta gent és molt diferent, fins i tot, puc dic que m'atabala i tot. El meu dubte acostumat a les accelerades i aturades en l'orientació és si podré mantenir un ritme constant.
De moment no m'haig de preocupar la massa en moviment em porta, però al mateix temps m'impedeix veure la primera fita (ai! Quilometre). Passo el segon després d'una forta pujada en 10-54 i ens encaminem cap l'interior del poble: 4-52 pel tercer Km. L'Arcadi i el Felip que havia sortit al darrera m'atrapen i m'ajunto amb ells tot fent petar la xerrada. Tampoc he vist el 4 i en el 5 marco 10-02.
Aviat s'acaba l'asfalt i la zona planera i comencen els camins amb una mica de fang, tampoc massa. No s'ha d'exagerar. I també s'inicien les primeres rampes. De moment les aguanto bé, Km. 7 (10-15). Tampoc he vist el 6. Em passa amb els punts quilomètrics com amb algunes fites.
Les cames comencen a queixar-se, sobre tot, a les pujades on me les noto pesades i vaig molt lent.
Primer l'Arcadi i després el Felip s'allunyen. També m'avança un conegut d'orientació el Ferran Santoyo: Km.
9: 11-35 i Km 11: 11-18. Ritmes molt lents.
S'ha acabat la zona de fang i tornem a l'asfalt del polígon industrial en una zona d'anada i tornada completament plana on podem veure als que ja tornen i van en direcció a l'arribada.
Els el moment d'agafar un ritme constant, però no puc. Passo el 12 en 6-10. A partir d'aquí em trobo bé i faig els darrers 3 a un ritme que m'agrada (5-05, 5-00 i 4-59). Serà que necessitava una hora d'escalfament!. L'objectiu inicial de 1-15 ja no és possible i em marco baixar de 1-20, però tampoc per poc. Al final 1-20-22 a 5-22 per km. I posició 774 de 1206 arribats i 79 de la meva categoria.