dimecres, 8 d’abril de 2009

No em canso de trescar per la Mola

Dilluns 6 d'abril de nou torno a la Mola amb la intenció de fer la volteta de costum, però un cop faig el cim canvio d'idea i exploro nous camins i visito llocs que feia temps que no trepitjava. Al final són uns 18 kms. i 2 hores 29 i amb ganes de tornar-hi i provar altres corriols que he deixat per un proper dia.
És un massís ple de petges de l'home plenes d'història, però també  plenes de misteri.
           

Una vegetació sempre canviant que enamora
           

I uns camins de silenci i solitud, planers i costeruts que fan bufar de valent i ajuden a estar amb un mateix concentrat en l'esforç i amb els propis pensaments que volten per on ells desitgen sense cap tipus de control. T'omplen els  pulmons d'aire pur i el cervell d'idees renovades i de tranquil·litat.
    

I els conglomerats formant els impressionants cingles que ens rodegen i apareixen de sobte d'entre la vegetació per regalar-nos la vista.