diumenge, 13 de juny de 2010

Peguera, un escenari magnífic

En el viatge cap a Peguera plovisqueja tota l'estona, però hi ha sort i un cop som a la zona de competició ja no plou, el cel continua amenaçador, però la temperatura és ideal i el paisatge humit i primaveral es mostren magnífics als nostres ulls.



Recullo el pitrall i parlo amb els companys abans de començar la cursa.
M'espera una cursa llarga 9200 metres i amb forts desnivells, 640 metres, però en tinc moltes ganes. Surto sense escalfar i amb calma aniré fent amb tranquil·litat. La primera fita és a prop i aviat és meva. La segona està a l'altra banda d'una paret de roca. Baixo pel camí i m'enfilo entre dues de les parets de roca. Un cop a dalt de sobte, s'obre un pla d'herba magnífic, primer camino per recuperar-me i després troto fins pinçar el segon control. Em passava de llarg de tan encantat que estava amb el paisatge.
La tercera està ben lluny. Agafo una pista forestal que m'apropa al poble de Peguera que deixo a la meva dreta i m'enfilo per un petit corriol. No puc córrer i ho faig caminant. Recordo la cursa de muntanya de Berga que vaig fer el 2002 sota una lleugera nevada i molt de fred i que seria la precursora de la marató de Berga. A mitja pujada m'aturo i contemplo l'altiva Gallina Pelada. Ha costat més de 20 minuts però ja la tinc. En la pujada m'han avançat algunes orientadors més ràpids.
La 4 també està molt lluny, més de 1500 metres, però són més planers. Faig una bona part trotant per pistes forestals. En venen records de la cursa del Rebost de fa dos anys, tan pel paisatge com per les grans distàncies entre fites.
Passada la 4 aviat estic a la 5. Veig una fita, però miro el número i crec que no és la meva. On serà ? Començo a buscar-la. Torno a mirar i comprovo que si ho era. Vaig i la pinço. En que estaria pensant ?
Baixo fins el camí, travesso un petita riera i m'enfilo tot resseguint el canvi de vegetació assenyalat al mapa fins trobar la 6. Segueixo pujant fins a la pista forestal i en una zona oberta hi ha la 7.
De nou una distància llarga fins a la 8. Contemplo el paisatge mentre vaig avançant. Fa sol. La primavera està magnífica i dóna goig contemplar aquests camps i aquestes muntanyes.
 

Passo per sota unes parets de roca que tenen runes d'antigues cases enganxades fins travessar a l'altra banda. La fita està al Nord d'una pedra. Comprovo que he anat a parar una mica massa a l'Est i un cop em situo al mapa ja la tinc. La 9 és allà mateix i ja està. Ja porto més de dues hores de cursa. Aquesta zona està farcida d'orientadors cadascú concentrat en el seu mapa.
Travesso la carretera i després d'una baixada i passar un parell de rierols trobo la 10 i entro en una zona del mapa amb fites, unes a prop d'altres, en un terreny similar als inferns de Bellestar que tan m'agrada. M'oriento bé i les vaig trobant sense dificultat. Aquí també està ple d'orientadors.
Surto de la zona i camí de la 17 dono una mica de volta. Estava a punt d'equivocar-me, però rectifico a temps. El sol ja ha desaparegut i els núvols es mostren amenaçadors. Encara em mullaré. Ja supero les 3 hores de cursa. Camí de la 18 ja em dirigeixo cap a la darrera part de la cursa. Em trobo cansat i les pujades per petites que sigui es fan feixugues de superar, però vaig fent fins acabar amb 3-44-53, i el darrer de la meva categoria. Malgrat el cansament i arribar l'últim he gaudit molt. Ha estat la meva cursa d'orientació número 100. No podia trobar una millor cursa per celebrar aquest centenari.
Alguns comentaris breus amb els companys i cap el cotxe. Just quan acabo de canviar-me comença a ploure a bots i barrals. M'he salvat d'una bona remullada.