De cop i volta un matí del mes de maig em trobo molt cansat, les cames em fan molt de mal. No ho entenc massa, ja que fa gairebé una setmana que per unes raons o altres gairebé no entreno. El diumenge tinc una cursa sprint a Sant Cugat i no vaig ni amb rodes. Em trobo lent i molt i molt cansat.
Em preocupo i vaig al metge. Mentre estic a l'espera d'uns anàlisis i de saber els seus resultats intento seguir entrenant i faig alguna cursa més: la de Calella caminant, la cursa de relleus a Vallgorguina i la meva cursa nº 100 a Peguera. En totes elles sobre tot a les pujades em trobo molt cansat. Els resultats de l'anàlisi confirmen una forta anèmia i haig de deixar de córrer.
Encara estic anèmic però aquesta està en remissió i ja tinc permís del metge per començar a córrer de nou, però amb seny i tenint molt clar que estic corrent sense benzina i per tant que em notaré cansat i no puc esperar anar a la mateixa velocitat fins que recuperi els valors en sang normals.
Avui he sortit per primera vegada després de dies i malgrat que ha estat poca estona i a un ritme exageradament lent, he recuperat aquelles sensacions que tant m'agraden: notar les cames com s'esforcen, la respiració compassada, els muscles en moviment, la suor per l'esforç, els aires de llibertat, ....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada