dimecres, 2 de maig del 2012

En bona forma

Cap de setmana complert d'orientació amb dues curses de Copa Catalana magníficament organitzades pel COC a la Serra de Catllaràs. El dissabte de camí a Sant Julià de Cerdanyola plovisqueja, però respecta la hora de la cursa i no ens mullem. El terra està humit i sobre tot les roques rellisquen. Caldrà anar amb molt de compte. Sort que avui estreno sabatilles que van d'allò més bé. Tinc pel davant 2.400 metres i 13 fites. 
Surto concentrat, interpreto bé el mapa i trobo bé les primeres fites. El relleu no permet córrer massa, però tracto d'anar el més ràpid possible. La cinquena fita es troba en una roca al mig d'un bosc blanc. Em topo amb un petit talús de roca que no localitzo al mapa. Hi ha una bona colla d'orientadors cercant una fita  (la 38) que no és la meva (la 51). Penso que m'he passat. Decideixo cercar un punt de referència clar i pujo a la pista que tinc una mica més amunt. Em ressituo i ja la tinc. Era allà mateix. No m'havia passat pas, la tenia una mica més endavant. El talús de pedra que no estava marcat al mapa m'ha despistat.
Torno a concentrar-me, la 6 és allà mateix, també fàcil. La 7 està en una zona oberta en un vessant de la muntanya amb algun arbre i petites zones de vegetació. Vaig a rumb fins el camí que està per sobre de la fita i em resulta fàcil. La 8 també està a la mateixa zona.
La 9 està en una clariana en mig d'un verd 2. Un cop dalt la carena començo a baixar pel dret. Veig la fita des de dalt. Està just sota d'on em trobo però baixar el talús pel dret tot agafat als arbres no resulta fàcil. Ja hi sóc. Déu n'hi do per on he baixat! Surto d'aquesta zona pujant talussos com puc i des d'una runa m'oriento fins a la 10 i d'aquí al final ja resulta fàcil i puc córrer bé. 50-54 i bona classificació: 10è de 22 i a menys de 2 minuts del 5è. Acabo satisfet, demà més, la cursa llarga.
Foto de Lluís Alsius

Tarda i nit plovent, però estem de sort i el matí s'aixeca amb sol. Són 5.800 metres, 20 fites i 350 metres de desnivell amb un mapa en el que ja vaig córrer la temporada passada i que ja em va agradar.
La bona cursa d'ahir m'ha donat confiança. M'aproximo a la primera fita per una pista que deixo en un revolt. Aquesta i la següent em resulten fàcils. Surto de la 2 baixant al fons del torrent i enfilant per l'altra banda pel dret buscant un petit corriol.
Fins la 3 tinc una tirada llarga, més d'un 1 km. i hi vaig per pista i per sota de la línia elèctrica. Un cop a la zona de la fita ho faig una mica complicat fent més desnivell del que tocava, però ja és meva. Han estat 20 minuts des de la 2.
Torno als camins per anar a la 4. Les pujades em costen. La 5 la faig des de dalt. De nou haig de baixar fins el talús pel dret. Entro en la zona de la papallona (de la 6 a la 12) que em resulta molt divertida i entretinguda. En la 7 en forta pujada vaig a parar a la pedra que no toca, però rectifico ràpidament.
S'ha acabat la papallona i vaig de tornada en direcció Oest. Gaudeixo especialment del tram entre la 14 i 15 seguint un petit rierol i encertant el lloc exacte per on tinc que pujar fins a la fita entremig de dos talussos. Segueixo la carena i després baixo fins el talús de la 16. 17 i 18 sense dificultats i ja en dues les darreres fites només em cal córrer.
Total 1-46-50 i 13è de 29.
Acabo cansat però molt satisfet. M'he trobat molt bé en tota la cursa sense haver fet errades. Bé, suposo que en alguna fita ho podia haver fet una mica millor, però per a mi ha ja està bé. M'he notat amb forma física. Fins i tot crec que en algun tram podia haver forçat una mica més. He estat massa conservador. La preparació per la Trailwalker del proper dissabte ha fet el seu efecte.
Ha estat un bon cap de setmana d'orientació amb dos mapes i dos terrenys que m'han agradat i en una zona molt maca del nostre país. En la classificació dels dos dies he fet 7è de 17 classificats.  

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Bé Ricard, bones sensacions són lo millor per afrontar els 100 kms de la Trailwalker !!
Felicitats i Molta sort, Dennis.

Ricard Masferrer ha dit...

Ben cert Denis. Però feia temps que no afrontava una cursa amb tan de neguit. 100 km. és una distància mítica que no he fet mai i que imposa molt i més fer-la en equip. La crònica de ben segur que serà llarga, llarga ...