dilluns, 19 de maig de 2014

12 hores de Rogaine en record d'Iñaki Pérez

Aquesta serà segurament la gran competició d'aquest 2014. El 2012 va ser la Trailwalker i el 2013 el ERC de la Llacuna. Es tracta d'una Rogaine de 12 hores. Torno a fer equip amb el company Joan Sánchez d'Aligots i esperem repetir les sensacions de la darrera rogaine d'Osona
A les 6 del matí i encara fosc ja som a Vilassar passant el control de material. Serà una Rogaine especial. Encara no fa una setmana va morir un molt apreciat company per tots en aquest món de les curses d'orientació i de les Rogaine en particular: Iñaki Pérez. Actualment era soci del Farra-O, el club organitzador de la cursa, però havia estat a d'altres clubs com la UES-O. En els meus primers passos en l'orientació em va ajudar molt i vaig rebre molt bons consells. Darrerament sempre que ens veiem insistia en que una vegada a la vida havia de fer la UTMB. En diferents moments de la cursa no em podré estar de recordar-lo.
Tenim una hora per dissenyar la nostra estratègia de cursa. Com sempre no ens resulta fàcil, però finalment ja la tenim. Ens dirigirem cap l'Est del mapa i després cap el Hash-House que està situat al Nord. Procurarem arribar allà al voltant de la meitat de cursa i aleshores replantejarem que fem.

Malgrat ser 12 hores molts equips surten corrent. Nosaltres ens ho agafem amb calma, caminant pels carrers de Vilassar fins a la primera fita (33). El nostre primer gran objectiu és la 91, però primer passem per la 66. La 91 està al Montcabrer i hi arribem després d'una pujada molt forta. Per aquí havia passat tant en la cursa de muntanya de Burriac, com en la primera edició de la Burriac Attack. Hem fet 3 fites i encara no portem una hora de cursa. Des d'aquí podem gaudir d'una molt bona vista del Maresme.

Després de planejar una estona una forta baixada ens porta directes cap a la 43. Les baixades i pujades seran una constant en la roagine d'avui. Entren en zona urbanitzada per anar a la 59 i després encarar la 82, ben a prop del poblat ibèric d'Ituro, del que podem veure entre matolls part de les seves runes.
Arribem a la zona més a l'Est del mapa, una zona que coneixem prou bé d'altres curses d'orientació al voltant de l'alberg de Cabrera de la Torre Ametller. És una zona del mapa amb 4 fites molt properes i que fem sense problemes tot sumant una bona colla de punts: 35, 65, 76 i 95 on coincidim amb l'equip que serà el guanyador de la cursa. De fet l'avancem ja que ataquem la fita pel mig del bosc aprofitant la nostra experiència en orientació i ells donen tota la volta pel camí.
Continuem la nostra planificació. Quan ja som a prop de la 77, i un cop travessada una riera el corriol comença a baixar. No ens quadra. Ens aturem. Potser ens hem equivocat! És clar que si no havíem vist un corriol força amagat a la nostra esquerra que era el que ens havia de portar a la fita. Per anar a la 67 ens enfilem per un corriol pel mig de grans roques i amb bones vistes. A la 78 ja portem 4 hores de cursa i ens dirigim ja direcció a la Hash House.
En la nostra planificació inicial havíem descartat la 60 perquè havíem valorat que era un lloc de difícil accès sense donar molta volta, però hi veiem una possibilitat i cap allà anem. Hem de deixar el camí i travessar pel mig del bosc. Ho veiem possible i ho fem i ens va prou bé. No la clavem, però gairebé. Fem aquesta fita i després de la 86 ja ens dirigim cap a la Hash House (96). Aprofitem el camí per anar pensant en la continuació i veiem al fons el turó al que ens haurem d'enfilar.
Arribem amb més de 5 hores de cursa. Mentre descansem una estona, fem un mos i reposem d'aigua, també acabem d'estudiar el millor recorregut per assolir les fites escollides, mirant les possibilitats que ens ofereix el terreny amb els seus corriols.

Seguim endavant per un camí planer. Estem de bon humor i amb forces. Però un cop ja deixem la 68, ben aviat agafem un corriol ben costerut que es fa feixuc. La 92 està dalt d'un turó, però ben amagada dins d'una cova-forat.

Ben a prop tenim la 72 i la 45. I ara ens toca una tirada ben llarga fins la 79 i una pujada sense massa desnivell, però que amb el temps que portem en cursa ja ens fa mal i ens obliga a anar molt i molt lents, per fer nou punts més (98). Ja superem les 8 hores de competició i totes les pujades per poc desnivell que tinguin fan mal.

Ens dirigim ja cap la que serà la darrera part de la cursa. A hores d'ara gairebé ni en baixada podem trotar. De camí a la darrera fita de nou punts (94) pincem la 56. Passada aquesta fita en un trencall evident de camins el cansament i la manca de concentració ens fa equivocar. Sort que rectifiquem ràpid. La 94 no resulta difícil i entrem en la part del mapa que correspon al mapa de l'Olla d'en Mayolas on s'han disputat un parell de curses de Copa Catalana. Aquí hi ha 4 fites. La primera és la 64 que està en una cova ben curiosa.
Aprofitem que el bosc és penetrable per deixar el corriols i anar camp a través com ens agrada. Després de la 39 veiem que tenim la 41 en una covo al final d'un corriol però al mig del torrent. Fer-ho tot per corriols és donar molta volta. Baixem pel mig del tàlveg per entrar després al torrent. Quan arribem al torrent tenim dubtes si tenim la fita amunt o avall. Descartem que sigui amunt i baixem pel torrent com podem. En alguns moments desgrimpant on sort tinc del Joan. Tenim la impressió de que baixem molt i de la fita ni rastre, però no ens queda més remei que seguir baixant, ja que del torrent no podem sortir. Finalment sortim a un corriol. Estem segurs que està al final del corriol cap amunt i suposem que no massa a prop. No tenim ganes de desfer el camí en pujada. Estem de sort i baixa un equip d'Aligots que ens diu que està molt a prop.
Portem una mica més de 10 hores de cursa. Decidim fer 3 fites més abans d'acabar. Ja comencem a tenir les forces ben minvades. La 57 és ben fàcil, gràcies a llegir bé la simbologia del mapa, una rassa profunda, ben marcada i que un cop hi som tenim la fita allà mateix.
Direcció cap a la 42 passem per una riera on havíem coincidit en una cursa de copa quan competíem en la mateixa categoria i tenim ben viu aquell final de cursa esprintant pels carrers dels poble, per tal de guanyar alguns segons.
Toca de nou pujar i pujar per fer la 42. Portem 11-05. Un cop al poble amb ganes d'acabar ens oblidem del mapa i la 38 ens costa més del que ens hauria de costar, però finalment ja és nostra. I ara tot xinoxano cap l'arribada. Han estat 11-28-39 de cursa, 30 fites, 183 punts, uns 40 kms. i uns 2000 metres de desnivell, guanyadors de la categoria de superveterans, ja que som els únics competidors de la categoria i 19 de 26 classificats en la general d'equips masculins.

Després d'una reparadora dutxa ens preparem pel sopar post-cursa: una amanida de pasta i unes mandonguilles ben bones. I abans de marxar un molt sentit homenatge a l'amic Iñaki Pérez i el lliurament de premis i cap a casa a descansar i fins a la propera: campionat de Catalunya a la Molina el 21 de juny.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Molt bona cursa Super Veterà!!
Encara que hageu estat l'unics competidors a la vostra categoría, per alguna cosa será, oi? Que 12 hores són moltes... déu n'hi do.

Bona crónica i divertides les fotos de les fites en llocs singulars!!

Ricard Masferrer ha dit...

La veritat que malgrat les 12 hores que ho acaben convertint en dur, gaudim molt d'aquest tipus de competició. A veure si t'animes a provar-ho algun dia.