I de nou tenim el TIC de Barcelona, una competició internacional d'orientació que es celebra a la ciutat de Barcelona. Altres anys s'ha disputat en entorns més propis de l'orientació com Collserola i Montjuïc, però aquesta edició ha estat plenament urbana. I això volia dir poca orientació i molt córrer.
El dissabte al Parc de Nou Barris era al mateix temps Campionat de Catalunya Sprint. El més important de les curses sprint és no cometre cap errada i anar el més ràpid possible i així ha estat. Eren 17 fites i 2,5 kms., una fita cada 150 metres. La velocitat de cursa i tenir les fites tan a prop unes de les altres feia difícil anticipar la lectura del mapa, encara que sempre que era possible ho intentava, per evitar aturar-me a les fites. Quan surto de la fita 5 ja veig arribar al meu darrera al Joan Sánchez, el company habitual de les rogaines que ha sortit un minut després. A la fita 8 m'avança i ens mantenim més o menys junts fins la 13. El Joan arriba abans i optem per una elecció de ruta diferent. La meva és la bona! Això em permet creuar l'arribada al seu davant, però està clar que m'ha guanyat. He fet un bon temps, 16-51. El Joan només m'ha tret 49 segons. Puc fer podi! Així és, sóc tercer!
El temps entre fita i fita ha anat des de 16 segons la més ràpida a 1-47 la més lenta. He acabat molt satisfet amb la cursa i content amb la classificació, segon podi català de la temporada. No està gens malament. Ha estat un resultat ben ajustat. Els tres primers hem entrat dins del mateix minut.
El temps entre fita i fita ha anat des de 16 segons la més ràpida a 1-47 la més lenta. He acabat molt satisfet amb la cursa i content amb la classificació, segon podi català de la temporada. No està gens malament. Ha estat un resultat ben ajustat. Els tres primers hem entrat dins del mateix minut.
| 1 | 16:02 | ||||
| 2 | 16:11 | ||||
| 3 | 16:51 |
I el segon dia a córrer pel gòtic, el barri de la Ribera i el Parc de la Ciutadella. També és una cursa molt i molt ràpida, però molt més llarga i amb més temps per pensar entra fita i fita. Són 5,6 km. i 26 fites, amb dos passos obligatoris per creuar Laietana i Passeig Picasso per dos semàfors que ens descomptarien del temps final. La sortida és davant de Correus i l'arribada al Parc de la Ciutadella.
Les primeres fites són pels carrerons estrets del gòtic. Sort que encara no hi ha massa turista passejant i es pot córrer sense massa entrebancs: la Plaça Reiai, la Rambla, darrera el monument a Pitarra, i després vindrà Sant Felip Neri, carrer Paradís, racons entranyables per on cal passar el més ràpid possible. El primer km. el faig per sota de 6, per després estabilitzar-me a un ritme de 6 i poc. Cal anar amb molt de compte al girar les cantonades, ja que és molt fàcil topar-se amb algú de cara.
Les primeres fites són pels carrerons estrets del gòtic. Sort que encara no hi ha massa turista passejant i es pot córrer sense massa entrebancs: la Plaça Reiai, la Rambla, darrera el monument a Pitarra, i després vindrà Sant Felip Neri, carrer Paradís, racons entranyables per on cal passar el més ràpid possible. El primer km. el faig per sota de 6, per després estabilitzar-me a un ritme de 6 i poc. Cal anar amb molt de compte al girar les cantonades, ja que és molt fàcil topar-se amb algú de cara.
Travesso Via Laietana i ara és el barri de La Ribera, el que m'espera. He tingut mala sort i el semàfor estava verd. Volia prendre'm un respir i no ha estat possible. La cua que hi ha per entrar Museu Picasso converteix el carrer Montcada en un carrer encara més estret. Corrent el més ràpid aprofito sempre que puc per mirar el mapa i prendre decisions de quina és la millor opció pel següent tram. D'aquesta manera és només arribar a la fita, pinçar i a continuar corrent de nou sense aturar-se pràcticament..
Una fita davant del Born i a continuació travessar el Passeig Picasso. El darrer tram de la cursa està a l'interior del Parc de la Ciutadella. Un petit despiste a la primera fita del parc em fa perdre uns pocs segons. Ha baixat el meu ritme de cursa. Ara m'apropo als 6-30. Acabo la cursa amb 45-38 i 7,4 kms. reals a un mitjana a prop dels 6. Estic satisfet de la cursa. He gaudit de córrer a més no poder pels estrets carrers de la part antiga de la capital, sense errades i gairebé sense aturar-me a les fites. Ha estat una bona cursa. Miro la classificació de la categoria de més de 55: el 23è de 50 classificats. Com corre aquesta gent!
El primer ha fet la cursa en 33 minuts per sota de 5 el km. Això és córrer molt! He estat el primer català de la categoria. La propera cursa que m'espera serà ben diferent: la segona Rogaine de Cap de Creus.
Una fita davant del Born i a continuació travessar el Passeig Picasso. El darrer tram de la cursa està a l'interior del Parc de la Ciutadella. Un petit despiste a la primera fita del parc em fa perdre uns pocs segons. Ha baixat el meu ritme de cursa. Ara m'apropo als 6-30. Acabo la cursa amb 45-38 i 7,4 kms. reals a un mitjana a prop dels 6. Estic satisfet de la cursa. He gaudit de córrer a més no poder pels estrets carrers de la part antiga de la capital, sense errades i gairebé sense aturar-me a les fites. Ha estat una bona cursa. Miro la classificació de la categoria de més de 55: el 23è de 50 classificats. Com corre aquesta gent!
El primer ha fet la cursa en 33 minuts per sota de 5 el km. Això és córrer molt! He estat el primer català de la categoria. La propera cursa que m'espera serà ben diferent: la segona Rogaine de Cap de Creus.
2 comentaris:
Bravo Ricard!
Veig que encara tens "nervio" per córrer ràpid a la vegada d'encertar el camí!!
Felicitats pel podio, jove.
Però em falta xispa. Fa molt de temps que faig series. De fet, no em costa gaire no fer-ne. Mai m'han agradat. Gaudeixo del simple fet de córrer.
El podi son avantatges de ser gran. Són categories amb pocs participants. Però ja veus com corren alguns iaios: "como locos".
Publica un comentari a l'entrada