Com cada any en aquestes dates els del Senglar-O organitzen una cursa d'orientació oberta a tothom per ajudar a la marató de TV3. El fet de tenir-la a prop de casa, l'ha acabat de convertir en una cita obligatòria. Oferien la possibilitat de fer una rogaine de 6 hores, però vaig optar per la modalitat de 3 hores i individual amb l'objectiu de posar-me a prova físicament.
La intenció inicial era fer gairebé la totalitat de la cursa corrent, evitant en el possible els moments de caminar. Mentalment em vaig dividir la prova en tres parts: primera hora ràpida, segona hora trot constant, però sense forçar el ritme per acabar la darrera hora el més ràpid possible.
Era un matí gris i més aviat frescot, però tampoc massa fred. Després de saludar a tots els coneguts abans de la sortida, ja amb el mapa a les mans vaig establir l'estratègia de cursa. Hi havia 30 fites, però només en podíem fitar 20. Calia escollir les de més puntuació i deixar de banda les de pocs punts. Així ho vaig fer. La intenció inicial era arribar fins la fita situada més Sud-Est del mapa, la 94. Era un plan agosarat, però d'entrada ho volia intentar.
Surto ràpid i vaig localitzant les fites sense dificultat i gairebé sense perdre temps: 52, 53, 92, 54, 55, 71, 70.
Ja gairebé compleixo la meva primera hora de cursa. Passo la 90 i per arribar fins la 43 haig de passar per un corriol de forta pendent. Aprofito per anar replantejant l'estratègia. Pensant en la tornada la 94 queda molt lluny del meu abast. Passo per la 62 i la 72 a bon ritme. Per arribar-me a la 97 haig de superar un fort desnivell. Aquest serà el darrer tram difícil de la cursa en quant a exigència física. Fito la 93 amb dos hores de cursa. Ja puc espavilar si no vull penalitzar al final.
Avanço per un corriol per la part alta de la carena a bon ritme. Conec bé aquesta zona d'altres anys. M'asseguro d'estar a a cruïlla correcte abans de baixar cap a la 80 i després la 56 al costat d'un forn ibèric que hi ha a prop del Sant Adjucatori. Deixo enrere Can Borrell, com sempre ple de gent. Ara ja és una cursa contrarrellotge. Falten 35 minuts.
 |
| La primera fita de 9 punts (92) |
 |
| Fita 90 |
I quan més bé em trobo i en un lloc no massa difícil, m'encallo per trobar la 91. Agafo un corriol que puja i que no va en la direcció correcte. Refaig el camí i torno a provar. Quan ja pràcticament marxo abandonant la fita sense trobar-la se m'encén la llumeta. Ara ja és una qüestió d'amor propi. Torno enrere i trobo la fita. Era ben fàcil. La base està trencada. Utilitzo la pinça tradicional.
Ja només queden 10 minuts. Segur que penalitzo. Decideixo seguir cercant fites en el camí cap a l'arribada al menys serà més divertit. Porto una bona estona que el meu ritme de creuer és al voltant de 7 minuts el km. i em trobo bé.
I així ho faig 60 i 34. I quan sóc a prop del parc de la Pollancreda, passen 11 minuts, tinc temps d'arribar-me a la 31 i entrar en el mateix tram de penalització. Allà vaig, l'adrenalina a tope. Arribo a la cantonada de la tanca on hauria d'estar la fita. No hi és. I ara què ? Dubtes, potser estar a l'altra banda de la riera? Així és, però segur que no està ben posada. Ara ja és un sprint. Acabo amb 3-15-38. Penalitzo però m'és igual. M'ho he passat molt i molt bé que és del que realment es tracta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada