Després
d’un any d’absència, torna la marató a Barcelona, i en un nou circuït íntegrament pels carrers de la capital i passant per tots els carrers i
monuments més emblemàtics de la ciutat. Fa anys que els maratonians
catalans somiem en tenir una marató popular com la que gaudeixen altres
capitals europees.
Coneguda
és la solitud del corredor de fons que a la matinada o a la nit surt al
carrer per complir amb el seu entrenament, ja faci fred, calor o
plogui. Malgrat que l’atletisme de fons és un esport solitari, també ens
agrada córrer rodejats pels companys que com a nosaltres gaudeixen
d’aquest esforç físic de fer més i més quilometres corrent.
I
tenim el somni que algun dia s’omplin els carrers de Barcelona per
veure passar a aquests esforçats esportistes cadascú amb el seu
objectiu. Alguns volen guanyar, altres fer un millor temps personal,
d’altres simplement arribar dins dels límits que s’han fixat en els seus
entrenaments, o simplement arribar a poder córrer aquests 42,195 km.
sense defallir en l’intent. Cadascú es posa el seu repte personal que
varia any rere any. Però fa temps que tenim un repte col·lectiu que
Barcelona estimi la seva marató i que aquesta es converteixi en un dels
esdeveniments esportius importants de la ciutat, com ja ho és en altres
ciutats d’arreu del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada