divendres, 26 de desembre de 2014

Racons de l'Obac

Cada vegada m'agrada més sortir pel Parc de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac a la descoberta de nous camins i indrets. He dedicat alguns matins de diumenge a voltar per alguns llocs que feia molt de temps que tenia pendents i que sempre deixava per un altre dia. Segurament la Serra de l'Obac és la gran desconeguda d'aquest Parc Natural.
Coneixia el camí ral fins el coll de Condreu. Mai havia passat d'allà, fins que un matí vaig decidir arribar-me fins a Sant Jaume de Vallhonesta. És una sortida llarga però que paga la pena de fer. En alguns encreuaments cal estar atent a les marques, però en principi no té pèrdua. Ofereix bones vistes de l'altra riba de la riera de Matarrodona i ja més lluny del Pla de Bages. A mig camí es troben les runes de l'Hostal del Daví, però el que és impressionat és l'Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. Encara que ja fa temps que està abandonat es pot observar que havia estat un lloc de gran importància. Gaudeixo donant un tomb per les diferents estances, i tot observant la encara grandiositat de les seves runes, imaginar-me la vida d'aquest lloc en altres temps.

Un parell de setmanes més tard em vam portar per l'altra riba de la riera de Matarrodona i del Torrent del Figueret. Des de dalt del Coll de Boix baixa una pista forestal de bon córrer i per la que vaig poder arribar a la Masia de Matarrodona, una enorme construcció pairal encara en peu i en bon estat de conservació i on en els seus bon temps hi devia viure un bon munt de gent. Ben a prop hi ha l'ermita de la Mare de Déu de la Concepció. Pel camí es poden contemplar les formes curioses que prenen aquestes muntanyes i amb noms ben suggeridors com La Carena del Castellot, el Sentinella, la Màquina de Tren, la Foradada, El Gegant del Pi, La Calavera, La Talaia Magnífica, ....

També ben a prop d'aquesta pista i en un indret ben amagat i de difícil accés sinó es coneix es pot visitar l'Hospital de Sang i la Cort Fosca. Un indret ple de misteri i que també fa pensar en com devia ser la vida en l'època en que aquest lloc s'utilitzava per amagar i alhora tractar de guarir els ferits de les guerres carlines.

De tornada vaig travessar el Torrent del Figueret per la Font del Bosquet i em vaig arribar fins el Turó de l'Espluga i la carena i el roure del mateix nom.
Però no acaba pas aquí la descoberta dels racons de l'Obac, ja que com més voltes i més mires el mapa més camins i corriols i noms plens de misteris acabes descobrint que deixes pendents per una propera vegada.