Aprofito que han baixat una mica les temperatures per donar un bon tomb per la Serra de l'Obac. El objectiu és passar per la llera d'algunes de les rieres i torrents que fa temps que tinc ganes de visitar: Riera de Matarrodona i Torrent del Sot de l'Infern (Coma de l'Infern en el mapa de l'Alpina). No em marco una ruta tancada, però si alguns llocs pels que m'agradaria passar. D'alguna manera serà com una rogaine.
El punt de sortida el situo a la pista del Puig de la Balma. Deixo el cotxe passats els indicadors que assenyalen la direcció cap El Farell i Matarrodona, i agafo aquesta mateixa pista fins arribar al Coll de la Creueta. En el mapa de l'Alpina assenyala l'existència d'una Alzina monumental que no sóc capaç de localitzar.
Després de cercar per la xarxa alguna evidència d'aquesta alzina he trobat aquesta explicació en el llibre de Les sendes dels bandolers de Antoni Ferrando i Roig referida a una llegenda: "en aquest coll fou enterrada una dona que havia mort estimbada des de dalt del cingle de Roca Picarda. Hom posà una petita creu de fusta assenyalant la tomba; però en trobar-se la sepultura fora d'un fossar cristià, l'ànima de la infortunada dona no trobava repòs. Per això, una de les vegades que el rector de Mura passava pel coll dirigint-se a la parròquia de Santa Creu de Palou, la veu lúgubre d'aquell esperit turmentat li demanava que enterressin el seu cos en lloc sagrat. I tantes foren les demandes de la morta en posteriors viatges del capellà a la parròquia de la Santa Creu que, finalment, aquest va fer traslladar les despulles al cementiri del poble. I així fou com a partir d'aquell dia ningú més fou pertorbat pels angoixats precs de la morta en passar per aquest paratge.
En record d'aquells fets, hom gravà una creu en la soca d'una alzina que hi ha havia al coll, la qual, anys després fou tallada pels pilers. Aquests, però, gravaren una nova creu en una altra alzina jove. I així s'ha mantingut aquest costum al llarg dels anys."
La propera vegada que passi pel Coll de la Creueta miraré de trobar aquesta creu en la soca d'alguna de les nombroses alzines que hi ha.
Aquest coll és un bona cruïlla de pistes i camins. Agafo la pista de més a la dreta que amb un parell de revolts davalla fins al torrent del Còdol Llarg que després de creuar-lo queda situat al fons a la meva dreta. En alguns llocs, abandonant la pista, es pot baixar fins el mateix llit del torrent.
Quan arribo al mateix Còdol Llarg que dóna nom al torrent deixo aquesta pista i agafo el ramal de l'esquerra per endinsar-me al Torrent del Sot de l'Infern. Ara ja en pujada la pista que ressegueix el torrent va canviant de riba i per moments puc contemplar el torrent en tota la seva espectacularitat.
Després de cercar per la xarxa alguna evidència d'aquesta alzina he trobat aquesta explicació en el llibre de Les sendes dels bandolers de Antoni Ferrando i Roig referida a una llegenda: "en aquest coll fou enterrada una dona que havia mort estimbada des de dalt del cingle de Roca Picarda. Hom posà una petita creu de fusta assenyalant la tomba; però en trobar-se la sepultura fora d'un fossar cristià, l'ànima de la infortunada dona no trobava repòs. Per això, una de les vegades que el rector de Mura passava pel coll dirigint-se a la parròquia de Santa Creu de Palou, la veu lúgubre d'aquell esperit turmentat li demanava que enterressin el seu cos en lloc sagrat. I tantes foren les demandes de la morta en posteriors viatges del capellà a la parròquia de la Santa Creu que, finalment, aquest va fer traslladar les despulles al cementiri del poble. I així fou com a partir d'aquell dia ningú més fou pertorbat pels angoixats precs de la morta en passar per aquest paratge.
En record d'aquells fets, hom gravà una creu en la soca d'una alzina que hi ha havia al coll, la qual, anys després fou tallada pels pilers. Aquests, però, gravaren una nova creu en una altra alzina jove. I així s'ha mantingut aquest costum al llarg dels anys."
La propera vegada que passi pel Coll de la Creueta miraré de trobar aquesta creu en la soca d'alguna de les nombroses alzines que hi ha.
Aquest coll és un bona cruïlla de pistes i camins. Agafo la pista de més a la dreta que amb un parell de revolts davalla fins al torrent del Còdol Llarg que després de creuar-lo queda situat al fons a la meva dreta. En alguns llocs, abandonant la pista, es pot baixar fins el mateix llit del torrent.
Quan arribo al mateix Còdol Llarg que dóna nom al torrent deixo aquesta pista i agafo el ramal de l'esquerra per endinsar-me al Torrent del Sot de l'Infern. Ara ja en pujada la pista que ressegueix el torrent va canviant de riba i per moments puc contemplar el torrent en tota la seva espectacularitat.
Deixo la pista que continua pujant torrent amunt i agafo el corriol a mà dreta que al mapa està senyalat com la ruta dels tres Monts. Malgrat ser una ruta coneguda sembla que aquest corriol es fa servir poc. Surt a una pista ampla en la zona anomenada el Coll de la Creu dels Alls. Després d'uns petits dubtes segueixo la pista en direcció Oest. Conec la zona ja que hi vaig passar fa poc. Si continuo per la pista arribaria a Puigdoure. Quan trobo un petit indicador de la ruta dels tres Monts, la deixo i agafo el corriol que pel torrent de la Font de l'Hort i després de travessar la pista de Matarrodona em mena a la llera de la riera del mateix nom.
Deixo la ruta dels tres Monts i baixo pel mateix llit de la riera de Matarrodona, la tercera riera o torrent de la sortida d'avui. Són uns racons ben peculiars aquests torrents on la erosió de l'aigua ha fet feina al llarg de molts i molts anys: clots importants que conserven aigua de les pluges recents, zones de pedra llisa, una mena de "conductes naturals" al vell mig de la llera per on baixa l'aigua. Realment deu ser molt espectacular poder contemplar aquests indrets com baixen curulls d'aigua en dies de tempesta. Aquesta riera es prou ample, la ressegueixo a moments per dins a moments per un corriol que passa ben a prop al llarg de més de 4 kms.
Sota una línia elèctrica a mà dreta s'enfila un corriol amb forta pendent que mena a una cruïlla de pista just al davant de l'Alzina del Farell. Des d'aquí m'arribo en un moment fins a El Farell, una masia fortificada, que malgrat estar abandonada, encara impressiona.
Torno a la cruïlla de pistes i agafo en baixada la que tenia just al davant. Hi ha indicadors per les altres pistes: Puidoure, Matarrodona.
Ja des del mateix Farell havia vist les runes de Santa Creu de Palou. De moment no m'hi acosto i giro a l'esquerra per un caminoi una mica amagat que després de passar pel costat d'un pantà i seguint el Torrent de Puigdoure arriba a la Font del Regal. El meu objectiu eren les Tines del Martinet que estan marcades en el mapa. Haig d'estar a prop però el bosc és força impenetrable. Faig un parell d'intents per localitzar-les. Estic segur que són allà mateix, però no les trobo i renuncio. Segona fita del dia que no he localitzat.
Refaig el camí fins Santa Creu de Palou i ara si que m'hi apropo pel dret i pel mig del bosc ja que no trobo cap camí que hi porti. Està ruïnós, i amb el sostre enfonsat, però encara es veu bé la seva façana. Suposo que en el seu moment deuria donar servei a les famílies que vivien en els masos propers.
Des de la mateixa porta surt un camí que em porta a la pista de tornada.
Pujo per la pista fins al Còdol Llarg, i de nou pel costat del Torrent del mateix nom que havia baixat a l'inici de l'itinerari arribo de nou al Coll de la Creueta. Ara segueixo per la pista que tinc just al davant i que passa per sota de la Roca Pinarda i que em permet una mica més endavant enfilar-me a sobre del Castellot des d'on puc contemplar tota la plana del Bages, amb els Pre-Pirineus i Pirineus al fons. Estic a punt d'acabar la caminada d'avui i em relaxo una estona en ple silenci i solitud. Deixo anar la vista pel territori que tinc al davant.
Ja només em resta baixar fins el cotxe i retornar a casa. Han estat al voltant de sis hores i mitja (en una rogaine hauria penalitzat) resseguint torrents i rieres i per indrets ben singulars al llarg de més de 26 kms. sense topar-me amb cap ànima. Ja estic pensant quina serà la propera.
Deixo la ruta dels tres Monts i baixo pel mateix llit de la riera de Matarrodona, la tercera riera o torrent de la sortida d'avui. Són uns racons ben peculiars aquests torrents on la erosió de l'aigua ha fet feina al llarg de molts i molts anys: clots importants que conserven aigua de les pluges recents, zones de pedra llisa, una mena de "conductes naturals" al vell mig de la llera per on baixa l'aigua. Realment deu ser molt espectacular poder contemplar aquests indrets com baixen curulls d'aigua en dies de tempesta. Aquesta riera es prou ample, la ressegueixo a moments per dins a moments per un corriol que passa ben a prop al llarg de més de 4 kms.
Sota una línia elèctrica a mà dreta s'enfila un corriol amb forta pendent que mena a una cruïlla de pista just al davant de l'Alzina del Farell. Des d'aquí m'arribo en un moment fins a El Farell, una masia fortificada, que malgrat estar abandonada, encara impressiona.
Torno a la cruïlla de pistes i agafo en baixada la que tenia just al davant. Hi ha indicadors per les altres pistes: Puidoure, Matarrodona.
Ja des del mateix Farell havia vist les runes de Santa Creu de Palou. De moment no m'hi acosto i giro a l'esquerra per un caminoi una mica amagat que després de passar pel costat d'un pantà i seguint el Torrent de Puigdoure arriba a la Font del Regal. El meu objectiu eren les Tines del Martinet que estan marcades en el mapa. Haig d'estar a prop però el bosc és força impenetrable. Faig un parell d'intents per localitzar-les. Estic segur que són allà mateix, però no les trobo i renuncio. Segona fita del dia que no he localitzat.
Refaig el camí fins Santa Creu de Palou i ara si que m'hi apropo pel dret i pel mig del bosc ja que no trobo cap camí que hi porti. Està ruïnós, i amb el sostre enfonsat, però encara es veu bé la seva façana. Suposo que en el seu moment deuria donar servei a les famílies que vivien en els masos propers.
Pujo per la pista fins al Còdol Llarg, i de nou pel costat del Torrent del mateix nom que havia baixat a l'inici de l'itinerari arribo de nou al Coll de la Creueta. Ara segueixo per la pista que tinc just al davant i que passa per sota de la Roca Pinarda i que em permet una mica més endavant enfilar-me a sobre del Castellot des d'on puc contemplar tota la plana del Bages, amb els Pre-Pirineus i Pirineus al fons. Estic a punt d'acabar la caminada d'avui i em relaxo una estona en ple silenci i solitud. Deixo anar la vista pel territori que tinc al davant.
Ja només em resta baixar fins el cotxe i retornar a casa. Han estat al voltant de sis hores i mitja (en una rogaine hauria penalitzat) resseguint torrents i rieres i per indrets ben singulars al llarg de més de 26 kms. sense topar-me amb cap ànima. Ja estic pensant quina serà la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada