dimecres, 21 d’octubre del 2015

Ultrallarga de Rojals: crònica d'una abandonament anunciat

No és la primera ultrallarga que corro. M'agraden les curses d'orientació i m'agraden les curses llargues. Per tant el campionat de Catalunya de ultrallarga és la combinació perfecta. Correré la categoria d'Homes Elit juntament amb altres 3 companys (Toni, Felip i Joan) de més de 50 anys en el que hem anomenat la ultraiaios. Però aquesta edició organitzada pel Montsant a Rojals serà la més llarga de totes: més de 17 kms., 37 fites i més de 700 m. de desnivell!
Surto amb la idea d'estar en cursa al voltant de 4 hores i prou i amb el convenciment que no l'acabaré.
La sortida és en massa i de seguida els ultraiaios ens quedem al darrera en direcció al triangle. El Toni marxa al davant amb bon ritme, en Joan i jo anem al darrera a una certa distància i el Felip amb el Saiko va més endarrerit. Des de la sortida fins la primera zona de fites hi ha més d'un km. Són 7 fites en la zona Sud del mapa. M'oriento prou bé i les localitzo sense pressa, però també sense pausa. A la darrera em trobo al Felip que encara no ha acabat el seu bucle. Porto 1 hora de cursa

Ara toca canviar de zona a la cerca de dos noves fites. Tinc una bona estona fins apropar-me a la 8. Un cop hi sóc a prop no em situo i dono voltes i més voltes visitant tots els tàlvegs haguts i per haver però sense localitzar la fita. Perdo molt de temps. Un cop tinc la 8 faig la 9 sense problemes, però he perdut massa temps a la 8 i això em pesa com una llosa.
Em dirigeixo cap a la 10 que torna a ser lluny. Mentre m'aproximo a la zona miro el temps. M'apropo a les 3 hores. Dono una ullada al mapa i decideixo fer les darreres fites de la cursa (de la 21 a la 27) abans del canvi de mapa. M'ho agafo amb calma i gaudeixo d'un bosc força net. Aquestes em resulten fàcils. Segur que ajuda no anar amb cap pressió i sense córrer massa.
Arribo a la zona de canvi de mapa on abandono. Intenten de convencem de que continuï amb les 10 fites restants. Em miro el mapa i es veuen força fàcils, però ja en tinc prou per avui. Han estat 3-52 de cursa, més de 15 kms. i 500 metres de desnivell. Comento la cursa amb el Joan que també ha abandonat i veig que tant el Felip com el Toni encara segueixen en cursa.
Finalment l'únic ultraiaio que acabarà la cursa serà el Toni amb més de 6 hores de cursa. El primer ha fet 2-36. Dels 22 que hem començat només 11 han acabat tot el recorregut. De ben segur que la propera temporada tornaré a provar sort en la ultrallarga. 

4 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Ricard,
Una taca en el teu expedient?
Però si fa no gaire vas fer 12 hores sense despentinar?!?

Haurá sigut dur, doncs un 50% d'abandonaments és un % molt alt.

Ànims pel proper!!

Ricard Masferrer ha dit...

És el meu tercer abandonament amb tots els anys que porto fent curses. Però aquest va ser un abandonament premeditat. Sabia que era impossible fer-ho en 4 hores. Necessitava un mínim de 6, amb l'errada a la fita 8 augmentava a 7 hores. No volia tenir la organització pendents de la meva arribada. Amb 4 hores d'orientació ja en tenia prou.
Les properes curses seran a Osona amb l'objectiu de mantenir la tercera plaça en la general de la Copa Catalana d'aquesta temporada.

albert matalonga ventura ha dit...

Caram Ricard, me'n recordo que fa anys hi vaig anar en cotxe des de Valls, passant crec per La Riba, i per arribar a dalt ja em va costar un munt de voltes. A dalt des del mirador, al costat de l' esglèsia, es veia un espectacle al.lucinant de natura salvatge en forma de fundalada inmensa plena de bora baixa. Crec que era com ara, época de bolets. Una abraçada company i molta força.-

Ricard Masferrer ha dit...

És el segon cop que corro per aquests boscos. Ja la primera vegada em vaig dir que hi havia de tornar per visitar el lloc amb més calma. És un lloc espectacular que paga la pena. És cert que hi ha bolets. Mentre nosaltres cercàvem fites i havia boletaires caçant bolets.