dimecres, 6 d’abril del 2016

Acumulant quilòmetres a Xinoxano 2016

M'arriba informació d'aquesta caminada organitzada el Centre Excursionista Llorençà. És una bona oportunitat d'acumular kms. a prop de casa i sense preocupar-se pel recorregut. No dubto en inscriure'm. 
Arribo a Sant Llorenç Savall tot just quan han donant la sortida a la caminada de 28 kms., la més llarga, la meva. Aparco el cotxe no massa lluny de la plaça i surto amb 10 minuts de retard. Cap problema. Enfilo la primera pujada a bon ritme mentre es va fent de dia. Trobo als primers caminadors abans d'iniciar la baixada al lloc conegut com la Creu de Ricó.
M'ho agafo amb calma. Poso en marxa una velocitat de creuer mantenint una reserva per la part final del recorregut. Vaig avançant caminants.

En el primer control-avituallament només bec aigua i segueixo endavant. Una bona part d'aquesta kms. coincideix amb el camí de la Matagalls-Montserrat, al costat i per dins de la riera Seca fins la Mare Déu de les Arenes. Coincideixo amb altres participants que avanço i m'avancen. Les pujades amb fort desnivell les faig caminant a bon pas i la resta a trot. Una baixada per pista ampla em mena de nou al primer avituallament.
El diumenge passat també voltava per aquests viaranys. Reviso mentalment el perfil que tinc per arribar al segon avituallament: pujada, baixada i de nou pujada i baixada. Camino ràpid en les dues pujades i faig les baixades a un ritme alegre. Ben aviat sóc davant l'entrepà de botifarra i el porró. Ummm! què bó! Només per això ja paga la pena participar en aquestes caminades. No tinc pressa, i després de menjar un tallat, i a tornar a trescar per aquestes contrades.
Pujada en direcció al coll Gavaix sense arribar-hi del tot amb bones vistes de Rocamur.

Baixo de nou fins la vall d'Horta. Al pas de la Muntada i tot trotant per la pista amb vistes als Emprius sóc si fa o no fa a meitat del recorregut. Em trobo amb forces i em faig una planificació mental del que em resta per avui.
Aprofito aquesta part planera per pistes per córrer. Un cop passat el Marquet de la Roca i sobre tot, després de la Font del Llor s'acaba la bona vida.

Encara que no es massa llarga, la pujada fins els Emprius es fa feixuga. Ja fa una bona estona que vaig completament sol. M'agrada aquest esforç en solitud per corriols ben feréstecs.
Ja corrent per la carena dels Emprius veig lluny a un parell de noies. Ja tinc un objectiu.

No resulta pas fàcil atrapar-les. Faig una mica la goma. Tot plegat les tinc ben a prop, tot plegat se m'allunyen. Finalment les avanço en direcció al Castell de Pera.
De cop i volta s'encenen totes les alarmes: fa una estona que no veig cintes. Un cop arribat al Castell de Pera, confirmo amb les noies que ens hem equivocat i, per tant, toca refer el camí.

Ens hem despitat just en el punt on les havia avançat. Tenim pel davant una bona baixada fins el tercer control avituallament i aquest tram el fem més o menys junts un grupet de 6 amb diferents ritmes que ens anem avançant els uns als altres.
Ens refem a l'avituallament amb una molt bona síndria i també amb líquid, mentre fem petar la xerrada. Ja tan sols resten 7 kms. per acabar, un parell en lleugera pujada i la resta ja tot baixada fins al poble de Sant Llorenç Savall. Em trobo bé i decideixo provar-me una mica. Faré tot el que resta corrent. Dit i fet. Vaig deixant enrere als companys i companyes amb els que havia fet la darrera baixada, malgrat que alguns havien sortit abans que jo del darrer control. Corono tot sol sense haver deixat de trotar. Ja tan sols em resta baixar. Conec la zona i em permeto anar força ràpid fins el final.
Arribo satisfet amb poc més de 5 hores i un total de 31 kms. a les cames i al voltant de 1100 metres de desnivell positiu. Dono per prou bo aquest entrenament que m'acosta una mica més a l'objectiu de l'any: Aralar 2016 d'aquí a 5 mesos. No puc descuidar-me i seguir entrenant sense defallir per arribar en la millor forma possible.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Ricard,

Veig que vigilant tant a les noies et vas despistar de les cintes :-)
(ens podria passar a tots...)

I tens raó, res millor que un entrepà amb butifarra en les marxes!!

Vinga, molts kms per la Aralar!! Seràn 12 hores??

Ricard Masferrer ha dit...

Aralar són 24 hores, com tots els campionats d'Europa. Ja vam participar i al mateix temps organitzar en el campionat de fa tres temporada a la Llacuna. Va ser una bona experiència. El fet que sigui a finals d'agost fa que tinguem tot l'estiu per poder entrenar bé.