diumenge, 26 de març de 2017

Al Catllaràs poc correràs



Dissabte 11 de març 2017
Rogaine Serra del Catllaràs (Copa Catalana 2017)
5-53-22                98 punts              20 fites
27 de 65 equips classificats, 1r. de Superveterans de 3.
18 km. 19-55 x km. 1.000 metres de desnivell positiu

Després del bon entrenament que va suposar la Rogaine de La Cellera de Ter avui tornarem a fer una Rogaine de Copa Catalana en un lloc i un mapa que ja coneixem d’altres ocasions, malgrat que la sortida ha canviat d’emplaçament.
Per alguns problemes organitzatius l’obertura de mapes i la sortida es fa amb retard. Fa un bon dia, sense gairebé cap núvol, una mica calorós per l’època de l’any. 

Ens costa molt establir l’estratègia de cursa. No ho veiem gens clar. Les fites estan distribuïdes de manera que no és senzill enllaçar-les. Pensem en agafar els punts de la zona Nord que hi ha a prop del centre de competició i circular en sentit horari per anar collint el major nombre de fites en funció del temps disponible. Deixarem tres fites de 3 punts que estan a prop de l’arribada pel final de la cursa. Com ens passa moltes vegades en el darrer moment canvien d’idea i en lloc de començar per la 40, ho fem per la 31.
Sortim sense haver mirat el mapa de com arribar a la 31 i ens hem d’aturar un moment per situar-nos. Un cop la tenim, travessem la carretera i amunt en direcció a la 61, tot mirant de sortejar les feixes de la millor manera possible. Un cop tenim la 61, busquem la manera de superar un tallat de pedra per evitar baixar massa. Ho aconseguim. No sabem exactament on som, però amb la observació del terreny i el mapa, ens anem orientant i ja tenim la 40 i després la 52 quan es compleix la primera hora de cursa. Anem comentant les decisions que prenent sobre la marxa. En la Rogaine el treball en equip sempre és molt important. Seguim la nostra planificació amb la 44 i la 53. 

Camí de la 78 podem córrer una mica aprofitant que la pista fa baixada.
Però l’alegria dura ben poc i ara toca enfilar-se al que serà el punt més alt del nostre recorregut on està situada la 90. Abans d’agafar el corriol que ens hi portarà agafo forces amb la meva clàssica barreta energètica de pernil. Ja la tenim. Portem més de dues hores de cursa.


Baixem per un corriol perdedor. Hi ha moments en que el perdem. Ens hem passat el trencall que buscàvem per anar massa ràpid i no pensar. Toca refer camí. Segurament haurem perdut uns 10 minuts. Pincem la 70 i ens dirigíem a la 37. Recordem la zona de la rogaine defa dos temporades. També vam baixar pel dret en aquesta zona. Ja passa de les 3 hores.
Aquí prenem una decisió important. Intentarem enllaçar 62, 47 i 68 pel mig del bosc, malgrat estar pintat amb un verd 3, impassable. Ho provem fins la 62 i ens surt bé. De la 62 a la 47 trobem un corriol que travessa el bosc i que no està marcat al mapa i que gairebé ens porta fins la fita. Hem estat de sort. I des d’aquesta busquem la 68 a nivell, també travessant el bosc. Aquí és una mica més feixuc, però anem passant i apareixem just per sobre de la fita. Ens hem estalviat una bona volta amb molt de desnivell. Passen de les 4 hores. Moment de fer un mos.

Establim el pla pel que resta de cursa i l’anem executant sense problemes. Tret d’una primera pujada fins un coll, la resta serà en baixada que a aquestes alçades de la cursa s’agraeix: 70, 51 i 50. Ja hem entrat a la darrera hora de cursa: un gel per agafar forces pel darrer tram.
Anem a per les tres fites de tres punts (32, 34 i 33) situades en un bosc farcit de feixes a prop de l’arribada. Anem en compte a no fer errades. 32 sense problemes. Creiem que estem al lloc de la 34, però no la veiem. Comencem a dubtar. Tenim sort estava allà mateix davant nostre, però una mica amagada. A la 33 hi anem de dret. 

Encara ens queden 28 minuts: temps suficient per sumar tres punts més. Ens arribem fins la 36. Ara ja tot és baixada i per asfalt. Correm i encara ens sobra temps. Estem satisfets de la rogaine feta. Gairebé cap errada, excepte el corriol en baixada en direcció a la 70. Hem guanyat als bandolers, l’equip dels germans Serrallonga als que fins ara no havíem guanyat mai en cap cursa!
La propera rogaine ja serà al maig. Ara tocaran algunes curses de Copa Catalana, per anar afinant la forma física i l’orientació.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Enhorabona ricard!!

Això és començar bé aquesta primavera.

Ricard Masferrer ha dit...

Gràcies Dennis.