Cansats, però satisfets

Dissabte, 21 d'abril de 2018

III Rogaine d’Escornalbou

5-56-03 95 punts i 17 fites 25 km. i 780 metres de desnivell positiu

24è de 39 equips classificats i primers de Superveterans de cinc equips

El Rogaine de Vilanova d’Escornalbou és el primer rogaine oficial de la temporada. No pot haver un millor inici que la disputa del campionat de Catalunya. Malgrat que és la tercera edició d’aquest rogaine, per a nosaltres el mapa és nou. Estem en una zona amb grans desnivells i en el que la elecció de ruta serà determinant. No resulta fàcil prendre decisions sobre quina podria ser la millor estratègia. Mirem diferents possibilitats i després de donar-hi unes quantes voltes definim la nostra estratègia i fem una previsió de temps per les tres primeres hores de cursa.

Engega la cursa. Com gairebé sempre, tenim dubtes en l’inici però ben aviat ens situem i fem les fites previstes sense dificultat, amb un bucle una mica estrany pel centre del mapa, però que ens permet arreplegar una bona colla de punts: 36, 69, 31, 41 i 82. Gairebé una hora justa tal com havíem previst.

Però sortir de la 82 en direcció Nord per anar a buscar la 90 resulta molt complicat. Sabíem que era arriscat travessar el bosc sense saber d’antuvi la seva penetrabilitat. La progressió pel bosc resulta ser molt lenta. Travessar els tàlvegs no és fàcil. Veiem la pista, però tenim el torrent impassable al mig. Seguim direcció Nord i finalment trobem una sortida. Un cop a la pista anar cap a la 90 ja no és problema, tret d’alguns moments de feixuga pujada. La pincem 42 minuts després de la 82. Les nostres previsions de temps se’n van a norris.

Baixem per l’altra vessant per un pedregar molt dret. Continuem anant lents fins arribar a la pista. Hem canviat de plans. Havíem pensat pujar de nou, però veiem una millor alternativa. Rodejarem la muntanya per l’Oest. Un cop feta la 60 també decidim deixar la 74, malgrat que la tenim a prop. Valorem que tornar a pujar ens castigarà molt físicament. Anem de dret cap el poble on hi ha la 61 i aprofitem per afinar l’estratègia. Abans de complir la tercera hora de cursa encara som a temps de pinçar la 47.

Camí de la 63 i sense complir encara les tres hores de cursa no tenim bones sensacions, i encara ens queda molta cursa! I el que és pitjor, pensem que d’aquí dues setmanes seran 12 hores!

Camí de la 63, decidim fer també la 71 que no entrava en els nostres plans. Hi passem a prop i no suposa desgast físic. Algunes pujades en direcció a la 64 es fan feixugues i arribar a la 83 no ens resulta gens fàcil.

També perdem temps per sortir d’aquesta fita. L’obert que hem de travessar resulta estar molt brut de vegetació baixa i també molt pedregós. Ja en el corriol trotem fins la 76 i de baixada fins la 62. Ens despitem i no veiem el trencall que teníem de referència, però és una zona de molts camins i corriols i ens ressituem ràpid. Falta menys d’una hora i estem molt cansats.

Enfilem el camí cap a l’arribada amb dos fites com objectiu en el nostre camí, 32 i 33. Calculem la distància que tenim fins el final i sabem que ho podem fer. Aprofitem les baixades per trotar una mica. Tampoc ens ha sobrat tant: 4 minuts!

Estem cansats, però satisfets de la cursa que hem fet. Hem guanyat el campionat de Catalunya de la nostra categoria de superveterans, majors de 55 anys. És la quarta vegada que l’assolim: 2013, The Wild Boar a la Llacuna, 2014 i 2016 a la Molina. D’aquí dues setmanestenim el repte del campionat d’Espanya al Berguedà.